Primer, a cops de mall. I després, amb màquines excavadores. Així és com, la ciutat de Sant Boi de Llobregat va voler tancar una etapa històrica d’un dels espais que han fet coneguda la vila arreu de Catalunya i a bona part de l’Estat espanyol: l’històric psiquiàtric fundat a mitjan segle XIX. I és que ahir, quan faltaven pocs minuts per les dotze del migdia, va començar l’enderroc d’una part del mur que des de fa 110 anys ha aïllat del seu entorn els pacients ingressats en aquesta unitat hospitalària, ara integrada dins del modern Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Els treballs iniciats fa uns dies i que duraran prop de dos mesos, el temps que es trigui a tirar a terra els 300 metres de tàpia que, discorrent al costat de la carretera que va cap al centre de la localitat, connecta l’entrada principal del recinte amb la Cúria Provincial. En lloc del mur, que ha resistit aquest temps només alterat pels grafits que s’hi han pintat a sobre, es col·locarà un tancat metàl·lic, el qual deixarà veure els pavellons i els jardins que hi ha al recinte, fins ara invisibles des de l’exterior.
Trencar les barreres
A banda del seu sentit urbanístic, la intervenció té una càrrega simbòlica a la qual ahir tothom al·ludia. Per començar, en el lema de la jornada: “Trenquem barreres, obrim el parc”. Un lema que assenyalava l’objectiu de posar fi a les barreres “físiques i morals” que històricament s’han interposat entre la societat i les persones que tenen una malaltia mental. Un enderroc especial amb el qual, segons un manifest signat per ciutadans i professionals i malats del centre, “aconseguirem que interior i exterior coexisteixin i es confonguin per assolir una sana convivència”, augmentant la participació activa de les famílies i del voluntariat i normalitzant els espais comuns. “La gent gran encara recorda quan se’ls deia que anessin en compte quan passessin prop del mur. Ara això no té sentit”, assegurava ahir el representant de l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu, Santiago Ruiz. “L’eliminació d’aquest mur d’exclusió, de marginació dels malalts, ha de permetre l’eliminació del desconeixement i de la intolerància de la societat cap a aquestes persones”, va dir el director de l’àrea d’hospitalització psiquiàtrica, Enric Vicenç. Finalment, Juan Antonio Tamayo, tinent d’alcalde municipal, definia la jornada “d’històrica”, i va destacar que amb l’actuació es fa un pas amb vista a tenir “un passeig més amable” fins al barri de la Ciutat Cooperativa. ||
Trencar les barreres
A banda del seu sentit urbanístic, la intervenció té una càrrega simbòlica a la qual ahir tothom al·ludia. Per començar, en el lema de la jornada: “Trenquem barreres, obrim el parc”. Un lema que assenyalava l’objectiu de posar fi a les barreres “físiques i morals” que històricament s’han interposat entre la societat i les persones que tenen una malaltia mental. Un enderroc especial amb el qual, segons un manifest signat per ciutadans i professionals i malats del centre, “aconseguirem que interior i exterior coexisteixin i es confonguin per assolir una sana convivència”, augmentant la participació activa de les famílies i del voluntariat i normalitzant els espais comuns. “La gent gran encara recorda quan se’ls deia que anessin en compte quan passessin prop del mur. Ara això no té sentit”, assegurava ahir el representant de l’orde hospitalari de Sant Joan de Déu, Santiago Ruiz. “L’eliminació d’aquest mur d’exclusió, de marginació dels malalts, ha de permetre l’eliminació del desconeixement i de la intolerància de la societat cap a aquestes persones”, va dir el director de l’àrea d’hospitalització psiquiàtrica, Enric Vicenç. Finalment, Juan Antonio Tamayo, tinent d’alcalde municipal, definia la jornada “d’històrica”, i va destacar que amb l’actuació es fa un pas amb vista a tenir “un passeig més amable” fins al barri de la Ciutat Cooperativa. ||