Entre els propers dies 26 i 30 de novembre la vila de Sant Andreu de la Barca celebrarà la festa patronal de Sant Andreu, però no cal que esperem aquest esdeveniment per gaudir d’una magnífica ruta modernista gràcies a la bona conservació del patrimoni d’aquest municipi. Des de la redacció de EL LLOBREGAT us convidem a visitar-lo!
Sant Andreu de la Barca té un ampli ventall d’edificis modernistes, alguns autors dels quals van ser grans figures del modernisme a Catalunya. Les edificacions es van dur a terme a les primeres dècades del segle XX i en elles es poden apreciar les marcades tendències característiques d’aquesta corrent artística. Les particularitats del modernisme són els elements estructurals i ornamentals inspirats en elements vegetals de formes molt diverses, on la part decorativa i funcional s’uneixen i on es fàcil veure un predomini de la línia corba i la dissimetria. Aquestes característiques són fàcils d’identificar a edificis tant famosos com la Sagrada Família, la Casa Batlló o el Parc Güell. Però també cal posar de manifest que a més era un tret distintiu per una banda l’ús de nous materials constructius com el ferro, sobretot en treballs de forja artística, i per altra l’ús de materials antics que estaven aleshores en desús, com el totxo.
Un bon grapat d’exemples els tenim al carrer Bosch: l’edifici que integra els números 6, 8, i 10 va ser obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros i es poden apreciar les tendències modernistes que estan presents a totes les seves obres, que tenen la seva continuïtat a l’edifici amb els números 12, 14 i 16. També al carrer Bosch podem veure l’edifici que ocupa el número 17 (encara que també s’hi pot accedir pel número 6 del carrer de l’Església) construït al 1923; és un dels edificis més notables de Sant Andreu, que aquest arquitecte municipal va fer per encàrrec de Josep Ros i Estrada. El fet que aquí comptés amb un espai més ample va permetre incloure la construcció al mig d’un espai enjardinat, fusionant d’aquesta manera les formes vegetals de manera natural amb les formes sinuoses dels acabats modernistes. Actualment és propietat de l’Ajuntament i fa les funcions d’escola bressol. Si volem un altre exemple d’aquest arquitecte hem de caminar fins a la plaça d’Anselm Clavé, concretament al número 5, fins un edifici construït al 1924. Crida l’atenció la seva façana que és pràcticament tota de color blau i que sembla ser que era el color predilecte de Josep Ros. Ens hi manca aquí la balconada de ferro forjat típica d’aquesta corrent artística, però no obstant l’acabat de la segona planta amb les línies corbes ens recorda una de les obres potser més famoses d’aquest arquitecte: les bodegues de Caves Freixenet, a Sant Sadurní d’Anoia, construïdes al 1927. Com aquest, hi ha més exemples d’arquitectes que a més de deixar la seva petjada a Sant Andreu, també van tenir renom més enllà.
Un d’aquests casos va ser el de Modest Feu i Estrada (1870-1933) i una de les seves obres la podem veure al carrer Major al número 12, anomenat Celler de Can Julià, obra del 1925. A diferència de les estretes portes dels edificis del carrer Bosch, veiem aquí en comparació un gran pòrtic, que responia a les funcions que l’edifici tenia a l’època. A la part superior de la façana es pot apreciar un alt relleu de quatre barres que representa la senyera. També d’aquest arquitecte és la coneguda Casa Pedemonte, del 1931. La va encarregar Bonaventura Pedemonte i Falguera, un farmacèutic casat amb la filla de Modest Feu, Concepció. La casa havia de ser un regal de noces per la seva dona i Modest Feu li va fer. El seu estat de conservació és admirable; situat a la Carretera de Barcelona, número 59, actualment també fa les funcions d’escola bressol. Però aquestes no van ser les úniques obres d’aquest arquitecte, ja que només a Barcelona podem comptar més de quinze edificis, molts d’ells a zones molt importants avui dia, com per exemple al carrer de Sants als números, 132, 141, 145-147, 54, 130, 180, 129, 131 i 136; o al carrer Consell de Cent, número 240 o a Creu Coberta, número 123. També a altres municipis com Cornellà, Igualada, Molins de Rei o Sant Feliu de Guíxols, però cap d’ells estan tan ben conservats com les seves obres de Sant Andreu de la Barca.
Tot i que Josep Ros i Ros era llavors l’arquitecte municipal, també Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954) va tenir la seva oportunitat en aquesta vila, encara que fos l’arquitecte municipal de El Papiol. Una de les seves obres avui desapareguda va ser la tanca modernista de la casa de Can Jansana. Les fonts daten la seva construcció al 1908, però malauradament va ser enderrocada al 1997. Sembla ser que seria la primera mostra de modernisme a Sant Andreu, però no hem d’oblidar que als jardins de la Casa Pedemonte hi ha una estructura modernista de finals del segle XIX conegut com el molí de Pedemonte, i que seria, doncs, anterior a l’esmentada tanca. Però sens dubte l’obra més famosa de Salvador Valeri a Sant Andreu va ser la Societat el Casino, començada a construir al 1926 i que avui es situa al carrer de Catalunya, número 2. En realitat, només alguns dels acabats en ceràmica són d’estil modernista, però aquest arquitecte va ser un dels més interessants del modernisme barceloní.
També hi ha altres edificis d’aquest corrent artístic, però d’autor desconegut, com per exemple la casa Jansana, situada al carrer de l’Església número 1, propietat d’Antoni Jansana i Llopart que va donar els terrenys per la construcció de la Societat el Casino; i també modernistes però d’autor desconegut són els edificis del carrer Bosch del número 18, fet al 1912, o al número 20, coneguda com la Casa del Forn, del 1915.
Totes aquestes construccions són un bon motiu per acostar-nos a Sant Andreu de la Barca i apreciar de ben a prop els detalls d’una època que fa famosa a Catalunya arreu del món.
Un bon grapat d’exemples els tenim al carrer Bosch: l’edifici que integra els números 6, 8, i 10 va ser obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros i es poden apreciar les tendències modernistes que estan presents a totes les seves obres, que tenen la seva continuïtat a l’edifici amb els números 12, 14 i 16. També al carrer Bosch podem veure l’edifici que ocupa el número 17 (encara que també s’hi pot accedir pel número 6 del carrer de l’Església) construït al 1923; és un dels edificis més notables de Sant Andreu, que aquest arquitecte municipal va fer per encàrrec de Josep Ros i Estrada. El fet que aquí comptés amb un espai més ample va permetre incloure la construcció al mig d’un espai enjardinat, fusionant d’aquesta manera les formes vegetals de manera natural amb les formes sinuoses dels acabats modernistes. Actualment és propietat de l’Ajuntament i fa les funcions d’escola bressol. Si volem un altre exemple d’aquest arquitecte hem de caminar fins a la plaça d’Anselm Clavé, concretament al número 5, fins un edifici construït al 1924. Crida l’atenció la seva façana que és pràcticament tota de color blau i que sembla ser que era el color predilecte de Josep Ros. Ens hi manca aquí la balconada de ferro forjat típica d’aquesta corrent artística, però no obstant l’acabat de la segona planta amb les línies corbes ens recorda una de les obres potser més famoses d’aquest arquitecte: les bodegues de Caves Freixenet, a Sant Sadurní d’Anoia, construïdes al 1927. Com aquest, hi ha més exemples d’arquitectes que a més de deixar la seva petjada a Sant Andreu, també van tenir renom més enllà.
Un d’aquests casos va ser el de Modest Feu i Estrada (1870-1933) i una de les seves obres la podem veure al carrer Major al número 12, anomenat Celler de Can Julià, obra del 1925. A diferència de les estretes portes dels edificis del carrer Bosch, veiem aquí en comparació un gran pòrtic, que responia a les funcions que l’edifici tenia a l’època. A la part superior de la façana es pot apreciar un alt relleu de quatre barres que representa la senyera. També d’aquest arquitecte és la coneguda Casa Pedemonte, del 1931. La va encarregar Bonaventura Pedemonte i Falguera, un farmacèutic casat amb la filla de Modest Feu, Concepció. La casa havia de ser un regal de noces per la seva dona i Modest Feu li va fer. El seu estat de conservació és admirable; situat a la Carretera de Barcelona, número 59, actualment també fa les funcions d’escola bressol. Però aquestes no van ser les úniques obres d’aquest arquitecte, ja que només a Barcelona podem comptar més de quinze edificis, molts d’ells a zones molt importants avui dia, com per exemple al carrer de Sants als números, 132, 141, 145-147, 54, 130, 180, 129, 131 i 136; o al carrer Consell de Cent, número 240 o a Creu Coberta, número 123. També a altres municipis com Cornellà, Igualada, Molins de Rei o Sant Feliu de Guíxols, però cap d’ells estan tan ben conservats com les seves obres de Sant Andreu de la Barca.
Tot i que Josep Ros i Ros era llavors l’arquitecte municipal, també Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954) va tenir la seva oportunitat en aquesta vila, encara que fos l’arquitecte municipal de El Papiol. Una de les seves obres avui desapareguda va ser la tanca modernista de la casa de Can Jansana. Les fonts daten la seva construcció al 1908, però malauradament va ser enderrocada al 1997. Sembla ser que seria la primera mostra de modernisme a Sant Andreu, però no hem d’oblidar que als jardins de la Casa Pedemonte hi ha una estructura modernista de finals del segle XIX conegut com el molí de Pedemonte, i que seria, doncs, anterior a l’esmentada tanca. Però sens dubte l’obra més famosa de Salvador Valeri a Sant Andreu va ser la Societat el Casino, començada a construir al 1926 i que avui es situa al carrer de Catalunya, número 2. En realitat, només alguns dels acabats en ceràmica són d’estil modernista, però aquest arquitecte va ser un dels més interessants del modernisme barceloní.
També hi ha altres edificis d’aquest corrent artístic, però d’autor desconegut, com per exemple la casa Jansana, situada al carrer de l’Església número 1, propietat d’Antoni Jansana i Llopart que va donar els terrenys per la construcció de la Societat el Casino; i també modernistes però d’autor desconegut són els edificis del carrer Bosch del número 18, fet al 1912, o al número 20, coneguda com la Casa del Forn, del 1915.
Totes aquestes construccions són un bon motiu per acostar-nos a Sant Andreu de la Barca i apreciar de ben a prop els detalls d’una època que fa famosa a Catalunya arreu del món.
