El club de lectura “Fita i Petjada” de narrativa de muntanya de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME) va organitzar una nova trobada a la biblioteca Josep Soler i Vidal.
En la sessió, que es va obrir a tota la ciutadania, hi va haver un convidat molt especial: El periodista i escriptor lleidatà, Carles Porta qui va parlar de “Tor”, la història d’aquest pic dels Pirineus envoltat de misteri. L’obra, que es presenta com un reportatge novel·lat, relata com en aquesta muntanya hi ha un poble-amb el mateix nom-de tan sols tretze cases. Algunes d’elles estan derruïdes i en les que queden en peu ni tan sols hi ha corrent elèctric. Un poble estrany, doncs tot i que hi ha pocs habitants, hi ha hagut tres assassinats.
La muntanya de Tor era al principi propietat de les tretze cases, però la condició imprescindible per a la propietat era que els habitants d’aquestes cases estiguessin tot l’any al poble. L’avarícia d’un parell de veïns va fer que portessin als tribunals a la resta per no viure tot l’any a Tor. I el jutge va decidir que la muntanya passés a ser propietat exclusiva d’un dels denunciants (Sansa). A partir d’aquí, Sansa comença a cobrar peatges als contrabandistes que baixen d’Andorra, fa tractes amb un empresari andorrà per construir una pista d’esquí a la muntanya, pacta la venda dels mateixos terrenys a uns belgues ... I sobretot, comença a guanyar-se enemics. Als cinc mesos de la sentència del jutge, Sansa apareix assassinat a casa. És el tercer assassinat després que dos treballadors d’un veí-i principal enemic de Sansa-fossin abatuts a trets pels guardaespatlles de l’empresari andorrà.
El llibre pot llegir-se de dues formes diferents. Es pot prendre com una meravellosa i apassionant novel·la de misteri basada en fets escrupolosament reals. O també es pot llegir com un sorprenent treball periodístic. De fet, Tor va sorgir com un reportatge per televisió, però el que el periodista Carles Porta es va trobar al Pirineu va ser tan estrany i subjugant que va decidir estirar el fil, entrevistar els veïns, l’empresari andorrà, a algun contrabandista... És a dir, es va ficar fins on es podia ficar. D’aquí al fet que en algunes ocasions el amenacessin si seguia investigant.
Montse Vila ||