La violència feudal, moguda pels nobles, afectava tothom, no solament els nobles i llurs guerrers, sinó també els clergues i els monjos, els pagesos i tots els estaments de la societat.
Hi arribà a haver tanta inseguretat que l’Església, a instàncies del bisbe Oliba de Vic (que era també abat de Ripoll i de Cuixà), instituí el moviment de la pau i treva de Déu, la qual, a fi
de protegir persones i béns, consistia a establir la prohibició de fer la guerra en determinats dies i en determinats llocs. Es formaren això les sagreres de les esglésies, la immunitat de les quals s’estenia per una zona de trenta passes a l’entorn del temple.
Les primeres violències feudals de què tenim notícia al Baix Llobregat foren ocasionades per la rebel·lió del noble Mir Geribert contra l’autoritat del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Aquell arribà a fer cavalcades i depredacions pel terme d’Eramprunyà, que era domini comtal. A Castellví de Rosanes era el feudatari del senyor feudal el qui cometé actes de pillatge contra homes i dones del terme i arribà fins i tot a violar la pau i treva que regia al monestir benedictí de Sant Genís. A Castellbisbal la rebel·lió dels feudataris contra el bisbe i els seus homes afectà el lloc de Sant Quintí.
Les darreres violències feudals es visqueren en el segle XIII, quan els nobles coalitzats s’enfrontaren a la monarquia. En patiren especialment les conseqüències els habitants de les terres reials que gaudien de franquesa, però també els pagesos del terme del castell de Cervelló que, per fugir-ne, emigraren a la Catalunya Nova; les monges cistercenques de Valldonzella, per causa de la inseguretat en què vivien, hagueren d’abandonar el lloc on s’havia fundat el seu monestir, en terme de Santa Creu d’Olorda, i es traslladaren prop de les muralles de Barcelona.
El preromànic o art immeditament anterior al romànic.
Podem dividir l’art preromànic en dos períodes o etapes: anterior i posterior als sarraïns. L’art que es practicava abans de la dominació sarraïna seguia la tradició paleocristiana. En sabem molt poc, el que s’ha descobert per excavació, com la basílica que hi hagué a Martorell, sota l’església romànica
de Santa Margarida, prop del cementiri, amb una capçalera tripartida, que evidencia la influència de les esglésies del nord de Síria, amb un absis central de ferradura, més afí amb la tradició hispànica. A Cornellà, sota l’ajuntament, s’excavà una basílica amb absis poligonal, com les esglésies de l’Adriàtic. Són també del moment, entre els segles VI i VII, les dues impostes de l’embocadura de l’absis de Sant Hilari d’Abrera, que foren reutilitzades en la construcció preromànica actual, entre els segles IX i X, en la qual, a més, s’esculpiren d’altres impostes a imitació d’aquelles.
L’art que es practicà després de la dominació sarraïna, durant els segles IX i X, és el que amb més propietat podem anomenar preromànic, perquè és el que precedeix el romànic. L’art preromànic revela una pluralitat de formes, originades la majoria en tradicions anteriors autòctones i més o menys influenciades pels substrats culturals de cada regió. En alguns casos hi ha una voluntat notable d’entroncament amb la romanitat, entesa com a civilització superior, com en l’art carolingi. En d’altres casos, la influència de les tradicions auctòctones és més forta, com en el cas de l’art mossàrab de l’occident peninsular.
A Catalunya, l’art preromànic representa una continuïtat de les formes més simples heretades d’època visigòtica i, ensems, una diversitat de solucions de procedència diversa que s’hi combinen, entre les quals sobresurt el transsepte elevat de tipus carolingi. Els falsos arcs de ferradura que hi trobem, sense el cànon dels arcs àrabs, no són d’influència mossàrab sinó exemple de rusticitat.
El tipus més corrent d’església preromànica és el d’una petita església de nau únicacapçada per un absis quadrat o trapezoïdal. Al Baix Llobregat en tenim un magnífic exemple que pot ser pres com a prototipus: la capella de Santa Margarida del Cairat, al terme d’Esparreguera. És una petita esglesiola de nau única
capçada per un absis carrat cobert amb volta. La nau, de parets primes i originàriament coberta amb embigat, a la segona meitat del segle X va ser reforçada lateralment amb uns pilars relligats per arcades, que permetien la construcció d’una volta. Malgrat la seva irregularitat, aquests arcs recorden molt els de l’església abscial de Sant Miquel de Cuixà, consagrada el 974, de la qual han de ser coetanis.
Una altra església preromànica ben diferent d’aquesta, la de Santa Creu d’Olorda, amb el seu transsepte elevat entre l’absis i la nau, representa la influència de l’arquitectura carolíngia; un altre tipus d’arquitectura preromànica, més evolucionat encara, de la fi del segle X, és el de la capella de Sant Silvestre de Vallirana, amb un absis de planta semicircular aprofundida, molt irregular.
Al Baix Llobregat hi ha exemples notables d’escultura preromànica: les impostes de Sant Hilari d’Abrera, els capitells de Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei) i els de Cornellà, més antics aquests, del tipus que hom anomena califal. Els capitells de Cornellà amb què es reformà l’antiga basílica d’època visigòtica degueren ser esculpits després del 977 pels escultors que, procedents de la mesquita de Còrdova, havien vingut a Catalunya per a treballar en la basílica que aquest any va ser consagrada a Santa Maria de Ripoll, panteó dels comtes del casal de Barcelona.
Col.lecció Descobrim el Baix Llobregat (Xtec) ||
 |
Les primeres violències feudals de què tenim notícia al Baix Llobregat foren ocasionades per la rebel·lió del noble Mir Geribert contra l’autoritat del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Aquell arribà a fer cavalcades i depredacions pel terme d’Eramprunyà, que era domini comtal. A Castellví de Rosanes era el feudatari del senyor feudal el qui cometé actes de pillatge contra homes i dones del terme i arribà fins i tot a violar la pau i treva que regia al monestir benedictí de Sant Genís. A Castellbisbal la rebel·lió dels feudataris contra el bisbe i els seus homes afectà el lloc de Sant Quintí.
Les darreres violències feudals es visqueren en el segle XIII, quan els nobles coalitzats s’enfrontaren a la monarquia. En patiren especialment les conseqüències els habitants de les terres reials que gaudien de franquesa, però també els pagesos del terme del castell de Cervelló que, per fugir-ne, emigraren a la Catalunya Nova; les monges cistercenques de Valldonzella, per causa de la inseguretat en què vivien, hagueren d’abandonar el lloc on s’havia fundat el seu monestir, en terme de Santa Creu d’Olorda, i es traslladaren prop de les muralles de Barcelona.
El preromànic o art immeditament anterior al romànic.
Podem dividir l’art preromànic en dos períodes o etapes: anterior i posterior als sarraïns. L’art que es practicava abans de la dominació sarraïna seguia la tradició paleocristiana. En sabem molt poc, el que s’ha descobert per excavació, com la basílica que hi hagué a Martorell, sota l’església romànica
 |
L’art que es practicà després de la dominació sarraïna, durant els segles IX i X, és el que amb més propietat podem anomenar preromànic, perquè és el que precedeix el romànic. L’art preromànic revela una pluralitat de formes, originades la majoria en tradicions anteriors autòctones i més o menys influenciades pels substrats culturals de cada regió. En alguns casos hi ha una voluntat notable d’entroncament amb la romanitat, entesa com a civilització superior, com en l’art carolingi. En d’altres casos, la influència de les tradicions auctòctones és més forta, com en el cas de l’art mossàrab de l’occident peninsular.
A Catalunya, l’art preromànic representa una continuïtat de les formes més simples heretades d’època visigòtica i, ensems, una diversitat de solucions de procedència diversa que s’hi combinen, entre les quals sobresurt el transsepte elevat de tipus carolingi. Els falsos arcs de ferradura que hi trobem, sense el cànon dels arcs àrabs, no són d’influència mossàrab sinó exemple de rusticitat.
El tipus més corrent d’església preromànica és el d’una petita església de nau únicacapçada per un absis quadrat o trapezoïdal. Al Baix Llobregat en tenim un magnífic exemple que pot ser pres com a prototipus: la capella de Santa Margarida del Cairat, al terme d’Esparreguera. És una petita esglesiola de nau única
 |
Una altra església preromànica ben diferent d’aquesta, la de Santa Creu d’Olorda, amb el seu transsepte elevat entre l’absis i la nau, representa la influència de l’arquitectura carolíngia; un altre tipus d’arquitectura preromànica, més evolucionat encara, de la fi del segle X, és el de la capella de Sant Silvestre de Vallirana, amb un absis de planta semicircular aprofundida, molt irregular.
Al Baix Llobregat hi ha exemples notables d’escultura preromànica: les impostes de Sant Hilari d’Abrera, els capitells de Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei) i els de Cornellà, més antics aquests, del tipus que hom anomena califal. Els capitells de Cornellà amb què es reformà l’antiga basílica d’època visigòtica degueren ser esculpits després del 977 pels escultors que, procedents de la mesquita de Còrdova, havien vingut a Catalunya per a treballar en la basílica que aquest any va ser consagrada a Santa Maria de Ripoll, panteó dels comtes del casal de Barcelona.
Col.lecció Descobrim el Baix Llobregat (Xtec) ||