L’exposició de la mare a dioxines durant l’embaràs poden afectar el sistema reproductiu dels nens, que es veuen afectats per una reducció de les distàncies entre l’anus i el penis, a la llum d’un estudi del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (Creal) de Barcelona.
Segons el treball, en què han participat 700 embarassades i nounats de Grècia i Espanya, les distàncies anogenitals, que normalment són més llargues en els nens que en les nenes i que són marcador sensible d’alteracions, es redueixen entre els homes nounats amb mares que van tenir més exposició a les dioxines, presents sobretot en greixos.
La primera autora de l’article, Marina Vafeiadi, ha explicat que l’esmentada distància és un marcador d’alteracions endocrines, que també s’han relacionat amb defectes congènits de la uretra i el penis i de testicles, així com una menor qualitat del semen i d’infertilitat en homes joves.
L’esmentada distància s’ha reduït en aproximadament mig mil·límetre per cada 10 picograms --que és la bilionèsima part d’un gram-- de dioxines mesures per gram de lípid, segons els investigadors, que validen en éssers humans l’evidència experimental dels efectes de les dioxines en animals que va utilitzar l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per establir recomanacions.
Les dioxines es troben sobretot en aliments rics en greixos, sobretot d’origen animal com la carn, productes lactis i peix, i es transmeten de la mare al nen a través de la placenta durant l’embaràs i, després, a través de la lactància materna.
Tot i que l’exposició a les dioxines i compostos relacionats s’ha reduït considerablement en països industrialitzats en les últimes dècades, “el control eficient cal llargs períodes de temps per ser eficaç”, segons el coordinador del treball i director científic del Creal, Manolis Kogevinas.
L’estudi, que va mesurar les dioxines en sang gràcies a una anàlisi global, es va portar a terme al costat d’investigadors de la Universitat de Creta (Grècia) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
EUROPA PRESS ||
La primera autora de l’article, Marina Vafeiadi, ha explicat que l’esmentada distància és un marcador d’alteracions endocrines, que també s’han relacionat amb defectes congènits de la uretra i el penis i de testicles, així com una menor qualitat del semen i d’infertilitat en homes joves.
L’esmentada distància s’ha reduït en aproximadament mig mil·límetre per cada 10 picograms --que és la bilionèsima part d’un gram-- de dioxines mesures per gram de lípid, segons els investigadors, que validen en éssers humans l’evidència experimental dels efectes de les dioxines en animals que va utilitzar l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per establir recomanacions.
Les dioxines es troben sobretot en aliments rics en greixos, sobretot d’origen animal com la carn, productes lactis i peix, i es transmeten de la mare al nen a través de la placenta durant l’embaràs i, després, a través de la lactància materna.
Tot i que l’exposició a les dioxines i compostos relacionats s’ha reduït considerablement en països industrialitzats en les últimes dècades, “el control eficient cal llargs períodes de temps per ser eficaç”, segons el coordinador del treball i director científic del Creal, Manolis Kogevinas.
L’estudi, que va mesurar les dioxines en sang gràcies a una anàlisi global, es va portar a terme al costat d’investigadors de la Universitat de Creta (Grècia) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
EUROPA PRESS ||