La Generalitat només n’autoritzarà la seva creació si se’n demostra la seva utilitat.
El Govern vol prohibir per llei que els ens locals puguin constituir noves empreses i òrgans públics, i només es podran constituir si se’n demostra la seva utilitat, un pas que haurà d’autoritzar la pròpia Generalitat.
Ho ha explicat en declaracions a Europa Press el nou secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, concretant que aquesta iniciativa s’establirà a l’avantprojecte de llei de governs locals, que el Consell Executiu preveu aprovar entre aquest febrer i principis de març, quan el text comenci la seva tramitació al Parlament.
“Es prohibirà la creació de nous òrgans públics que no calguin o no siguin útils” i la voluntat del Govern és que la llei detalli en quins supòsits puguin crear-se noves entitats públiques, que haurà d’autorizar-ho la Generalitat.
Cañada ho exemplifica amb el següent cas: “Sí que podrà constituir-se una mancomunitat de municipis per gestionar un riu que discorri per tres comarques diferents, però no si els municipis són de la mateixa comarca, perquè això poden fer-ho els serveis del consell comarcal”.
Ha concretat que la nova llei permetrà coordinar millor les diferents administracions i eliminar “duplicitats”, i ara el Govern està calculant quantes entitats públiques podrien desaparèixer.
Canvis el 2015
Les comarques compten actualment de dos òrgans representatius: el plenari, que el formen entre 19 i 39 membres, en funció de la població, i el consell d’alcaldes.
El propòsit de la Generalitat és que a partir de la nova legislatura municipal, que comença a mitjans del 2015, els consells comarcals ja no seran “òrgans de representació política” i que els consells d’alcaldes assumeixin les funcions que ara tenen els plens.
Els consells comarcals seguiran existint, tot i que només com “prestadors de serveis mancomunats”, ha explicat Cañada, que ha concretat que el Govern està ara calculant quin impacte econòmic tindrà aquesta mesura.
La llei també regularà com s’executa el procés de transició de les actuals quatre províncies a les ‘vegueries’, i també es dotaran de nous instruments de transparència i participació ciutadana en els locals.
Amb la nova llei, el Govern planteja que desaparegui un mínim d’un dels 41 consells comarcals que actualment existeix, el del Barcelonès, segons ha avançat aquesta setmana 8tv.
El Govern considera que els serveis que ofereix --com la gestió de carrils bici, habitatge públic, ocupació juvenil, manteniment de les Rondes i aparcaments-- puguin transferir-se a altres administracions, i podrien reforçar-se les entitats metropolitanes.
Cañada també ha concretat que es vol iniciar una reflexió sobre si té sentit que existeixi el Consell Comarcal del Baix Llobregat, ja que els municipis de la meitat sud d’aquesta comarca pertanyen també a l’Àrea Metropolitana.
J.C. Chueca||
Ho ha explicat en declaracions a Europa Press el nou secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, concretant que aquesta iniciativa s’establirà a l’avantprojecte de llei de governs locals, que el Consell Executiu preveu aprovar entre aquest febrer i principis de març, quan el text comenci la seva tramitació al Parlament.
“Es prohibirà la creació de nous òrgans públics que no calguin o no siguin útils” i la voluntat del Govern és que la llei detalli en quins supòsits puguin crear-se noves entitats públiques, que haurà d’autorizar-ho la Generalitat.
Cañada ho exemplifica amb el següent cas: “Sí que podrà constituir-se una mancomunitat de municipis per gestionar un riu que discorri per tres comarques diferents, però no si els municipis són de la mateixa comarca, perquè això poden fer-ho els serveis del consell comarcal”.
Ha concretat que la nova llei permetrà coordinar millor les diferents administracions i eliminar “duplicitats”, i ara el Govern està calculant quantes entitats públiques podrien desaparèixer.
Canvis el 2015
Les comarques compten actualment de dos òrgans representatius: el plenari, que el formen entre 19 i 39 membres, en funció de la població, i el consell d’alcaldes.
El propòsit de la Generalitat és que a partir de la nova legislatura municipal, que comença a mitjans del 2015, els consells comarcals ja no seran “òrgans de representació política” i que els consells d’alcaldes assumeixin les funcions que ara tenen els plens.
Els consells comarcals seguiran existint, tot i que només com “prestadors de serveis mancomunats”, ha explicat Cañada, que ha concretat que el Govern està ara calculant quin impacte econòmic tindrà aquesta mesura.
La llei també regularà com s’executa el procés de transició de les actuals quatre províncies a les ‘vegueries’, i també es dotaran de nous instruments de transparència i participació ciutadana en els locals.
Amb la nova llei, el Govern planteja que desaparegui un mínim d’un dels 41 consells comarcals que actualment existeix, el del Barcelonès, segons ha avançat aquesta setmana 8tv.
El Govern considera que els serveis que ofereix --com la gestió de carrils bici, habitatge públic, ocupació juvenil, manteniment de les Rondes i aparcaments-- puguin transferir-se a altres administracions, i podrien reforçar-se les entitats metropolitanes.
Cañada també ha concretat que es vol iniciar una reflexió sobre si té sentit que existeixi el Consell Comarcal del Baix Llobregat, ja que els municipis de la meitat sud d’aquesta comarca pertanyen també a l’Àrea Metropolitana.
J.C. Chueca||