Aquesta iniciativa ofereix un menú diari a una tarifa social que oscil·la entre 1,10 i 5,70 euros
El municipi compta amb dos menjadors socials que ofereixen també menús a preus socials d'acord amb els ingressos i les necessitats de cada cas. Des de Serveis Socials però, es va detectar que hi havia persones amb discapacitat, malaltes o convalescents, que per les seves condicions físiques o psíquiques no podien anar a comprar o fer-se el menjar, malgrat tenir la capacitat de poder menjar per a elles soles. Un col·lectiu que patia el risc de quedar aïllat dels circuïts habituals d'alimentació.
Cuina Justa, l'altre cara
El caràcter social del servei comença als mateixos fogons. I és que l'Ajuntament ofereix la iniciativa de la mà de la Fundació Cassià Just i la seva empresa social, Cuina Justa, ubicada també a Sant Boi. La fundació dedicada a la integració de col·lectius en risc d'exclusió social al mercat laboral, actualment dóna feina a més de 200 persones, el 80% de les quals tenen alguna discapacitat o fragilitat mental o social.
Els àpats surten cada matí de la cuina central de Cuina Justa, l'empresa de la fundació dedicada al càtering de menjar. "La principal funció d'aquesta cuina és donar a les persones amb discapacitat mental una ocupació i sobretot també una formació", destaca l'Ernesto, cap de producció de Cuina Justa qui assegura que "un cop entren a treballar, són com uns treballadors més de qualsevol altre empresa".
La cuina obre cada dia de la setmana les seves portes a les tres del matinada per començar a posar en marxa la línia calenta de la cuina. Cap a les sis del de matí, comencen a sortir en transport per carretera els àpats, tant en format individual, com en el cas de la prestació municipal pels majors de 60 anys, com en format col·lectiu per a escoles, llars d'infants, centres de dia o empreses. En total, Cuina Justa està produint 4.000 menjars diaris per a més d'un centenar de clients.
El cas de la Dominga i el Cecilio
La Dominga i el Cecilio tenen 86 anys cadascun i en fa ja 14 que viuen junts, sols, al seu pis al barri de Mariano de Sant Boi. Fa tres anys que ella té problemes de mobilitat que li impedeixen poder caminar normalment o estar-se de peu molta estona, cosa que li dificulta poder anar a comprar o cuinar, encara que té una antiga cadira de rodes per fer-ho. En tot aquest temps, l'esforç de les filles i joves de la parella per dur-los regularment un àpat a casa seva, els ha permès anar tirant. Ells han estat uns dels escollits pels Serveis Socials per rebre a casa un àpat diari.
Aquesta prestació per a ells, "ho ha suposat tot". "M'ha anat estupendament, perquè així no he d'anar a comprar ni m'he de posar a la cuina", explica la Dominga mentre mostra els 'tupers' de plàstic que des de Cuina Justa els hi han fet arribar avui a dos quarts de deu del matí. "Ho guardem fins a l'hora de dinar, i si alguna cosa s'ha d'escalfar, ho fem amb el microones", afegeix.
"És una tranquil·litat" reconeix també en Cecilo, el seu company. "Sobretot perquè ens evita la feina d'anar a comprar i a ella la de fer el menjar", afegeix. Tots dos continuen de tant en tant anant a comprar, però d'aquesta manera no han d'omplir tant la cistella. Amb el dinar que reben de la prestació entre dilluns i divendres, els àpats que els porten les seves filles i joves pel cap de setmana i "una mica de pernil dolç i iogurts per sopar" asseguren que "van tirant". En el seu cas, el dinar els costa uns 3 euros per àpat que paguen per avançat un cop al mes.
Cuina Justa, l'altre cara
El caràcter social del servei comença als mateixos fogons. I és que l'Ajuntament ofereix la iniciativa de la mà de la Fundació Cassià Just i la seva empresa social, Cuina Justa, ubicada també a Sant Boi. La fundació dedicada a la integració de col·lectius en risc d'exclusió social al mercat laboral, actualment dóna feina a més de 200 persones, el 80% de les quals tenen alguna discapacitat o fragilitat mental o social.
Els àpats surten cada matí de la cuina central de Cuina Justa, l'empresa de la fundació dedicada al càtering de menjar. "La principal funció d'aquesta cuina és donar a les persones amb discapacitat mental una ocupació i sobretot també una formació", destaca l'Ernesto, cap de producció de Cuina Justa qui assegura que "un cop entren a treballar, són com uns treballadors més de qualsevol altre empresa".
La cuina obre cada dia de la setmana les seves portes a les tres del matinada per començar a posar en marxa la línia calenta de la cuina. Cap a les sis del de matí, comencen a sortir en transport per carretera els àpats, tant en format individual, com en el cas de la prestació municipal pels majors de 60 anys, com en format col·lectiu per a escoles, llars d'infants, centres de dia o empreses. En total, Cuina Justa està produint 4.000 menjars diaris per a més d'un centenar de clients.
El cas de la Dominga i el Cecilio
La Dominga i el Cecilio tenen 86 anys cadascun i en fa ja 14 que viuen junts, sols, al seu pis al barri de Mariano de Sant Boi. Fa tres anys que ella té problemes de mobilitat que li impedeixen poder caminar normalment o estar-se de peu molta estona, cosa que li dificulta poder anar a comprar o cuinar, encara que té una antiga cadira de rodes per fer-ho. En tot aquest temps, l'esforç de les filles i joves de la parella per dur-los regularment un àpat a casa seva, els ha permès anar tirant. Ells han estat uns dels escollits pels Serveis Socials per rebre a casa un àpat diari.
Aquesta prestació per a ells, "ho ha suposat tot". "M'ha anat estupendament, perquè així no he d'anar a comprar ni m'he de posar a la cuina", explica la Dominga mentre mostra els 'tupers' de plàstic que des de Cuina Justa els hi han fet arribar avui a dos quarts de deu del matí. "Ho guardem fins a l'hora de dinar, i si alguna cosa s'ha d'escalfar, ho fem amb el microones", afegeix.
"És una tranquil·litat" reconeix també en Cecilo, el seu company. "Sobretot perquè ens evita la feina d'anar a comprar i a ella la de fer el menjar", afegeix. Tots dos continuen de tant en tant anant a comprar, però d'aquesta manera no han d'omplir tant la cistella. Amb el dinar que reben de la prestació entre dilluns i divendres, els àpats que els porten les seves filles i joves pel cap de setmana i "una mica de pernil dolç i iogurts per sopar" asseguren que "van tirant". En el seu cas, el dinar els costa uns 3 euros per àpat que paguen per avançat un cop al mes.