La sra Camacho ha mogut fitxa. Abans que la necessària somnolència de l’estiu acabi d’una manera natural, ve ella amb bandera de salvament per als suposadament presos per l’onada sobiranista.
No ens enganyem, no ens enganyi, Sra Camacho. Ningú no està pres. Sí que hi ha molta gent que no s’ha enganxat al procés sobiranista i les raons són múltiples.
Els canvis són MOLT DIFÍCILS. Molt.
Torno a dir, per si no s’ha dit prou, que la gent que no hi participa, no són “enemics” o gent “en contra”. Són persones amb una altra opinió i prou. Persones que sempre s’han de sentir bé aquí, com ara. A la Carmen, a la Ma Jesús, al Bonifacio, a la Teresa no els ha de canviar la vida si som independents. No han de renunciar a la seva nacionalitat: poden triar de ser espanyols, catalans i espanyols, o catalans i prou.
Si se senten bé en aquest país tan complexe, ja coincidim! I hem de seguir construint-lo, entre tots!
Nosaltres estem en aquest procés sobiranista perquè volem que estigui a les nostres mans, i no haver de patir per les decisions que es prenen lluny d’aquí i que no admeten que som com som. Com aquell que lluita per mantenir casa seva i millorar-la. No podem estar de lloguer a casa nostra. Ens hem guanyat a pols –tots i totes- el que tenim i el que som. No pot ser que la clau de la caixa estigui fora de casa nostra, que hàgim de retallar tantes iniciatives, tanta construcció de vida per als infants, per als joves, per als grans. No podem estar a mercè d’altres, que ens fan sentir, de tant en tant, que som un dret de conquesta. Volem la nostra dignitat i viure d’una manera lliure i responsable amb les nostres contradiccions.
La síndrome d’Estocolm ja l’hem deixada. Volem ser bons veïns.
Però, ei! Si hi ha gent que no ho veu així, no passa res. Votin No, lliurement. Tothom ja és lliure. No cal que ningú doni la llibertat.
Els canvis pacífics són lents I potser caldrà més temps per arribar-hi. Qui ho sap!
Tanmateix la dignitat serà viscuda per tothom, si finalment hi ha llibertat per poder decidir.
Teresa Permanyer||