Gavà i Viladecans, 1ª parada de la visita a Catalunya dels defensors dels drets humans

Gavà i Viladecans acolliran, el proper 3 d'octubre, la primera jornada de la iniciativa 'Ciutats defensores dels drets humans', en la qual sis defensors i defensores de drets humans arreu del món visitaran onze municipis de la província de Barcelona per explicar la seva lluita, que, sovint, realitzen a costa de la seva seguretat personal, i conscienciar a la ciutadania de la importància de la feina pel respecte als drets humans. Els ajuntaments d'ambdues ciutats s'han sumat a aquest projecte per refermar el seu compromís amb els drets humans, que ja fa anys que reivindiquen amb diferents iniciatives.

La cita arrencarà a les 10 del matí a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà, amb una ponència inaugural a càrrec de Jaume Saura, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. A continuació, la colombiana María Doris Rivera, defensora dels drets dels camperols i de les dones al seu país, i el peruà Marco Antonio Arana, defensor del drets humans de les comunitats indígenes, realitzaran una xerrada sobre la seva lluita.

A la tarda, la jornada es trasllada a l'Ateneu d'Entitats Pablo Picasso de Viladecans, a partir de les sis de la tarda, amb la situació al Sàhara Occidental com a protagonista. La defensora dels drets humans Idgja Lachgare explicarà el seu activisme durant les últimes dues dècades en favor de la independència i el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, que l'han portada a la pressó. A més, es projectarà el film documental 'Hijos de las nubes', protagonitzat per Javier Bardem, i s'inaugurarà l'exposició 'Te Amarg', dels fotògrafs Xavi Piera i Joseba Zabalza; ambdós sobre la situació del poble sahrauí. La jornada comptarà amb la col·laboració de l'entitat Viladecans pel Sàhara i l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí de Gavà.

La visita està impulsada pels municipis de Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, el Prat de Llobregat, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei, Lliçà de Vall, Gavà i Viladecans, conjuntament amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en col·laboració amb la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Els altres tres visitants compromesos activament amb la defensa dels drets humans en els seus països són el liberià James Torh, l'argentina Estela Barnes (presidenta de l'associació Abuelas de la Plaza de Mayo) i la bosniana Alma Masic.

SIS RECONEGUTS DEFENSORS I DEFENSORES DE DRETS HUMANS VISITARAN A L’OCTUBRE DIFERENTS MUNICIPIS CATALANS

Sis defensors i defensores de drets humans visitaran del 2 al 12 d’octubre de 2013 diferents municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Vallès Oriental per a conscienciar a la ciutadania de la importància de la lluita pels drets humans.

La visita s’emmarca dins un projecte comú d’onze municipis (10 de l’àrea metropolitana de Barcelona i un del Vallès): Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicenç dels Horts, El Prat de Llobregat, Barberà del Vallès, Viladecans, Gavà, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei i Lliçà de Vall. Sota el lema “Ciutats defensores de drets humans” els onze municipis conjuntament amb l’AMB han impulsat aquest projecte per ajudar a aquestes persones en la seva tasca diària de defensa dels drets humans i mostrar la solidaritat de Catalunya a una lluita que, sovint, realitzen a costa de la seva seguretat personal.

Així és el cas de Marco Antonio Arana Zegarra, defensor de drets humans peruà, perseguit per la seva defensa del medi ambient; o de Maria Doris Rivera Ríos, membre de la Comissió de Drets Humans i Dret Internacional del Bajo Ari, en Colòmbia. Ambdós sota amenaça permanent per les seves activitats als seus respectius països.

La delegació inclou també a James Torh, membre de la Comissió Nacional Independent de Drets Humans de Libèria; Idagja Lachgare, defensora dels drets del poble saharaui perseguida per les autoritats marroquines; Alma Masic, defensora de drets humans de Bòsnia-Herzegovina; i Estela de Carlotto, presidenta d’Abuelas de la Plaza de Mayo.

Els sis defensors i defensores participaran en diferents activitats com xerrades i col·loquis als onze municipis. A més, seran rebuts al més alt nivell per Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i es reuniran amb diferents organismes de defensa dels drets humans a casa nostra com el Síndic de Greuges de Catalunya i el Fòrum de Síndics i Defensors locals de Catalunya.

El projecte “Ciutats defensores dels drets humans” compta amb la col·laboració de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i l’Institut de Drets Humans de Catalunya i el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Fundació TMB i Casa Amèrica Catalunya.

QUÈ SÓN ELS DEFENSORS I DEFENSORES DE DRETS HUMANS?

Els defensors i defensores de drets humans són persones que, de manera individual o col•lectiva, treballen per a promoure o protegir els drets humans i, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia seguretat.

El què els identifica com a “defensors” és la finalitat de la seva tasca, per bé que la naturalesa de les seves activitats pot ser molt diversa: membres d’entitats no governamentals; treballadors públics de l’àmbit de la justícia, les Procuradories, Defensories o similars; sindicalistes; membres del sector privat, d’organitzacions internacionals, professionals d’altres àmbits, etc.

La tasca dels defensors i defensores pot consistir en reunir i difondre informació sobre violacions de drets humans, realització d’activitats de mobilització de l’opinió pública, capacitació o formació d’altres persones o sectors en temes de drets humans, recolzament a les víctimes de violacions de drets humans, enfortiment dels mecanismes de rendició de comptes... És a dir, una varietat multidisciplinar de tasques que tenen com a característica comuna el compromís per ajudar als altres, compromís basat en les normes internacionals de drets humans i en els principis d’igualtat i no discriminació i en la dignitat humana. Un compromís que sovint comporta un risc per a la vida i la seguretat dels defensors i defensores i/o de les seves famílies, tant per part d’agents governamentals com per part d’altres actors (terratinents, paramilitars, càrtels de delinqüència organitzada, etc.).

Per tal de protegir la feina d’aquestes persones, l’any 1998 les Nacions Unides van adoptar la Declaració sobre el dret i el deure dels individus, els grups i les institucions de promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconeguts (Res. 53/144, de 9 de desembre de 1998). La Declaració reconeix que:

“Tota persona té dret, individual o col·lectivament, a promoure i procurar la protecció i realització dels drets humans i les llibertats fonamentals en els plànols nacional i internacional.”

Això implica, per la Declaració, el dret individual i col·lectiu de tothom a conèixer, difondre i protegir els drets humans i el corresponent deure dels Estats de protegir les persones que actuen com a “defensors dels drets humans”.

Més recentment, la resolució 60/161, de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de 16 de desembre de 2005 demana, entre altres coses, que: “4. ...Els Estats adoptin totes les mesures necessàries, a nivell local i nacional, per garantir la protecció dels defensors dels drets humans, en particular en èpoques de conflicte i de manteniment de la pau”. És aquesta l’obligació que entoma els municipis participants amb el plantejament del present projecte.

Com a mecanisme de garantia de la Declaració, les Nacions Unides van decidir a l’any 2000 nomenar un representant especial sobre la qüestió dels defensors i defensores dels drets humans. En aquests moments la representant és l’ugandesa Margaret Sekaggya, que realitza un informe anual sobre la situació dels defensors i defensores arreu del món.

Tots aquests òrgans i instruments internacionals s’han de veure reforçats, tal i com diu la pròpia Declaració en els seus articles 14 i 15, per l’acció dels diferents poders públics estatals, que tenen l’obligació d’adoptar totes les mesures necessàries per promoure la comprensió per part de tota la seva ciutadania dels seus drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.