Dimecres 2 d’octubre a les 8 del vespre el Diputat d’ICV Jaume Bosch va presentar a la seu d’Iniciativa per Molins de Rei el seu darrer llibre “De l’Estatut a l’Autodeterminació”.
La Sala Antonio Méndez es va omplir per l’acte de presentació a Molins de Rei del llibre del vicepresident d'ICV i diputat al Parlament de Catalunya, "De l'Estatut a l'Autodeterminació". El text publicat fa uns mesos exposa com Catalunya viu un apassionant i complex procés que ha de culminar en una consulta o un referèndum per fer possible que el poble català decideixi el seu futur. Indaga en les arrels d’aquest fenomen per entendre millor el present, i analitzar com pot ser el futur immediat del País.
Bosch va recalcar que el “centre de gravetat” del catalanisme, el debat sobre l’encaix amb Espanya, fins fa uns anys pivotava sobre l’Estatut d’Autonomia. Però des de la retallada d’aquest text per part del Tribunal Constitucional, el “centre de gravetat” s’ha desplaçat cap al dret a decidir i cap a l’Estat propi. Un salt qualitatiu que partits com el PSC o UDC encara no han entès, i encara tracten de donar una resposta antiquada davant una situació nova.
El diputat va explicar com estan treballant en aquest sentit Quebec o Escòcia. Indrets on tampoc existeix un dret constitucional d’autodeterminació reconegut explícitament, però on s’ha dialogat entre les parts per cercar solucions que recullin les demandes del poble, i on Canada i Regne Unit tracten d’oferir arguments i propostes als territoris que es volen independitzar per tal de fer-los canviar d’opinió. Una situació que dista molt del que succeeix a Catalunya, on el govern central ha substituït el diàleg per l’amenaça. Així doncs, plantejar un referèndum a Catalunya no és un problema legal, sinó de voluntat política.
Es va recordar com la redacció de la Constitució Espanyola vigent va obviar en el seu dia parlar de República o d’Autodeterminació, dues demandes del PSUC i d’altres partits, que van haver d’aparcar aleshores per donar pas a la transició democràtica però que segueixen estan molt presents entre els militants del partit hereu del PSUC, l’actual ICV.
Bosch, que es va declarar a favor d’una Catalunya independent, va afirmar que aquest tema és cabdal. Tanmateix, va exposar la necessitat de no defugir parlar del model de País que volem quan parlem d’independència. Primer caldrà permetre i plantejar el text d’unes preguntes clares i inequívoques pel referèndum, i que tant Espanya com Catalunya exposin la seva proposta de País. A partir d’aquí, si existeix suficient recolzament social per a la independència de Catalunya cal comprendre que no serem independents de la nit al dia, sinó que immediatament s’hauria d’iniciar un diàleg amb Espanya que estableixi els acords i el calendari a seguir.
Cal trencar amb la intolerància dels dos partits centrals majoritaris i donar un pas més per construir un País sobirà. Aquest ha de ser un procés no excloent, que sumi al màxim de ciutadans i ciutadanes, com es va fer per exemple amb la Constitució Espanyola o més tard amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Finalitzada la presentació, es va iniciar un debat amb el públic assistent que va permetre aprofundir en alguns dels aspectes plantejats.||
Bosch va recalcar que el “centre de gravetat” del catalanisme, el debat sobre l’encaix amb Espanya, fins fa uns anys pivotava sobre l’Estatut d’Autonomia. Però des de la retallada d’aquest text per part del Tribunal Constitucional, el “centre de gravetat” s’ha desplaçat cap al dret a decidir i cap a l’Estat propi. Un salt qualitatiu que partits com el PSC o UDC encara no han entès, i encara tracten de donar una resposta antiquada davant una situació nova.
El diputat va explicar com estan treballant en aquest sentit Quebec o Escòcia. Indrets on tampoc existeix un dret constitucional d’autodeterminació reconegut explícitament, però on s’ha dialogat entre les parts per cercar solucions que recullin les demandes del poble, i on Canada i Regne Unit tracten d’oferir arguments i propostes als territoris que es volen independitzar per tal de fer-los canviar d’opinió. Una situació que dista molt del que succeeix a Catalunya, on el govern central ha substituït el diàleg per l’amenaça. Així doncs, plantejar un referèndum a Catalunya no és un problema legal, sinó de voluntat política.
Es va recordar com la redacció de la Constitució Espanyola vigent va obviar en el seu dia parlar de República o d’Autodeterminació, dues demandes del PSUC i d’altres partits, que van haver d’aparcar aleshores per donar pas a la transició democràtica però que segueixen estan molt presents entre els militants del partit hereu del PSUC, l’actual ICV.
Bosch, que es va declarar a favor d’una Catalunya independent, va afirmar que aquest tema és cabdal. Tanmateix, va exposar la necessitat de no defugir parlar del model de País que volem quan parlem d’independència. Primer caldrà permetre i plantejar el text d’unes preguntes clares i inequívoques pel referèndum, i que tant Espanya com Catalunya exposin la seva proposta de País. A partir d’aquí, si existeix suficient recolzament social per a la independència de Catalunya cal comprendre que no serem independents de la nit al dia, sinó que immediatament s’hauria d’iniciar un diàleg amb Espanya que estableixi els acords i el calendari a seguir.
Cal trencar amb la intolerància dels dos partits centrals majoritaris i donar un pas més per construir un País sobirà. Aquest ha de ser un procés no excloent, que sumi al màxim de ciutadans i ciutadanes, com es va fer per exemple amb la Constitució Espanyola o més tard amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Finalitzada la presentació, es va iniciar un debat amb el públic assistent que va permetre aprofundir en alguns dels aspectes plantejats.||