Meritxell Borràs critica durament el fet que en el pamflet informatiu del Conveni de l’Hospitalet i la Guerra de Successió no es faci esment, en cap moment, al Decret de Nova Planta i a la l’aboliment de les institucions pròpies de Catalunya i les seves constitucions.
Meritxell Borràs, portaveu de CiU l’Hospitalet i diputada al Parlament, ha mostrat avui el seu rebuig i la seva disconformitat amb el contingut del pamflet informatiu que l’equip de govern de l’Hospitalet ha editat en motiu de la commemoració del Conveni de l’Hospitalet.
Borràs ha criticat durament el fet que en aquest pamflet titulat “El Conveni de l’Hospitalet: història i societat a principis del segle XVIII” - que resumeix, a grans trets, la Guerra de Successió- “no faci esment, en cap moment, del Decret de Nova Planta”. En aquest pamflet, a l’apartat de “Postguerra i repressió- Un nou règim” es pot llegir que “acabada la guerra, i fins al 1725, reberen una pressió fiscal desmesurada, com a conseqüència de la política d’allotjament de tropes i de la implantació d’un nou impost, el “Cadastre””. També ens trobem a l’apartat ”Postguerra i repressió- la invasió aliada” que “s’aprofitaria el descontent català i, sota la promesa vaga de la recuperació d’antics drets, se cercà el suport dels resistents de la terra.”
Tanmateix, “en cap moment s’expliquen els motius d’aquest descontentament ni es fa esment d’una de les conseqüències més dures que va tenir per Catalunya la Guerra de
Successió”.
Per això, CiU l’Hospitalet demana a l’equip de govern “que esmeni aquest error”. Borràs considera que l’omissió d’aquesta part de la història de Catalunya “és amagar que la nova dinastia borbònica va oprimir el nostre país, va eliminar les nostres institucions, va perseguir la nostra llengua i, en definitiva, va intentar eradicar els trets més essencials de la nostra identitat”.
Borràs ha afegit que “no podem ignorar ni obviar cap part de la nostra història i molt menys aquelles que han estat decisives a la història del nostre país”.
La portaveu ha recordat que el Decret de Nova Planta (instaurat al 1716 per Felip V) no només va significar l’aboliment de les institucions pròpies de Catalunya i les seves constitucions (que des de mitjans del segle XIII s’havien desenvolupat com a òrgans de govern estatal propi i independent), sinó que a més les substituïa per un règim que excloïa la representació de la societat, amb l’objectiu de fer prevaler l’autoritat militar sobre la civil.
Paco Domínguez||
Borràs ha criticat durament el fet que en aquest pamflet titulat “El Conveni de l’Hospitalet: història i societat a principis del segle XVIII” - que resumeix, a grans trets, la Guerra de Successió- “no faci esment, en cap moment, del Decret de Nova Planta”. En aquest pamflet, a l’apartat de “Postguerra i repressió- Un nou règim” es pot llegir que “acabada la guerra, i fins al 1725, reberen una pressió fiscal desmesurada, com a conseqüència de la política d’allotjament de tropes i de la implantació d’un nou impost, el “Cadastre””. També ens trobem a l’apartat ”Postguerra i repressió- la invasió aliada” que “s’aprofitaria el descontent català i, sota la promesa vaga de la recuperació d’antics drets, se cercà el suport dels resistents de la terra.”
Tanmateix, “en cap moment s’expliquen els motius d’aquest descontentament ni es fa esment d’una de les conseqüències més dures que va tenir per Catalunya la Guerra de
Successió”.
Per això, CiU l’Hospitalet demana a l’equip de govern “que esmeni aquest error”. Borràs considera que l’omissió d’aquesta part de la història de Catalunya “és amagar que la nova dinastia borbònica va oprimir el nostre país, va eliminar les nostres institucions, va perseguir la nostra llengua i, en definitiva, va intentar eradicar els trets més essencials de la nostra identitat”.
Borràs ha afegit que “no podem ignorar ni obviar cap part de la nostra història i molt menys aquelles que han estat decisives a la història del nostre país”.
La portaveu ha recordat que el Decret de Nova Planta (instaurat al 1716 per Felip V) no només va significar l’aboliment de les institucions pròpies de Catalunya i les seves constitucions (que des de mitjans del segle XIII s’havien desenvolupat com a òrgans de govern estatal propi i independent), sinó que a més les substituïa per un règim que excloïa la representació de la societat, amb l’objectiu de fer prevaler l’autoritat militar sobre la civil.
Paco Domínguez||