Can Coll i el futur

La sentència no ens podia sorprendre. Ratifica la del contenciós-administratiu del 2011 que ja ens donava la raó però que, com era recurrible, impedia que qualsevol iniciativa sobre el territori es pogués activar fins a conèixer el que havia de dir el Suprem. La conseqüència pràctica de tot plegat és que el nyap de Can Coll està consolidat pel que fa a la destrucció dels camps en el moment de la planificació i pel que fa als drets urbans adquirits dels actuals propietaris d’una part dels terrenys, la Immobiliària Afirma personada a la causa. És a dir, no es revertirà la situació dels equipaments escolars —tampoc ningú ho defensaria ara— i no s’aturarà la legalitat dels habitatges programats, malgrat que és possible una nova reordenació global de l’espai que eviti que l’impacte urbà sigui el que era previsible.

El cas de Can Coll va ser la pòrvora que va fer dinamitar un projecte —el de l’Entesa per Torrelles— que volia ser renovador en les formes i en el fons i que volia revitalitzar la ciutadania de Torrelles. Era un projecte molt minoritari —com es va veure— que la gent d’ERC es va encarregar de torpedinar des del primer dia i que va comptar amb l’activíssima col·laboració d’un PSC local excessivament autodestructiu. Avui allò ja és història, però a alguns que ens va tocar massa d’aprop, és una història difícil d’oblidar. El conflicte de les planes agrícoles no va ser, per tant, un punt de fricció puntual sinó el desencadenant de moltes contradiccions que van fer servir Can coll com a caixa de resonància. D’una banda, els que volien sumar-se al carro del boom immobiliari fent veure que calia desprogramar sòl per la manca real d’equipaments; d’altra banda, els que volien desplaçar del poder local aquells que l’havien monopolitzat durant vàries dècades per posar-s’hi ells i finalment els que s’havien vist realment sorpresos per la derrota municipal a mans d’un projecte que podia resultar engrescador per una part de la ciutadania i que van veure amb l’atemptat contra Can Coll una manera fantàstica de revitalitzar el seu missatge de respecte a l’entorn i de reconquerir el poder,

Per tant, darrera el projecte de Can Colll hi havia molt més que un tema de planificació urbana. Hi havia, potser sobretot, una lluita pel poder local que els més capaços van saber argumentar amb eficàcia. El resultat a dia d’avui és que aquell torrent d’aigües braves que durant una temporada amenaçava a remoure-ho tot, baixa avui més tranquil que mai sota la mirada captivadora dels mateixos de sempre. Que han acabat demostrant que eren els millors i els més llestos.

En aquestes mans pragmàtiques, la planificació de Can Coll té assegurat un ampli letarg —la demanda d’habitatges d’avui tampoc no ajuda gens— però tot allò que s’hagi d’anar assumint amb el temps, serà assumit sense nostàlgies.

Jesús A. Vila ||