L’estudi de l’impacte territorial de la crisis patida el 2012, indica que tots els grans eixos comarcals presentaren davallades, amb els valors menys negatius per al Camp de Tarragona (-0,49%) i l’Eix Metropolità de Barcelona (-1,31%).
PERSPECTIVES 2013
L’evolució de les variables econòmiques el 2013, com la millora temporal de l’ocupació (1,96%), i la recuperació del comerç exterior tant en mercaderies (1,30%) com en turisme (5,11% en pernoctacions), confirmen expectatives de recuperació per a l’economia catalana en els propers trimestres (+0,1% en el tercer trimestre)
En els dos primers trimestres del 2013 s’ha aconseguit frenar la davallada del PIB català, que en els dos darrers trimestres del 2012 va registrar caigudes del -0,4% i -0,7%, respectivament, registres que contrasten amb el -0,1% i 0,0% del primer i segon trimestre del 2013 i amb el +0,1% del tercer trimestre.
Aquesta tendència de millora es veu confirmada amb l’evolució de diversos indicadors econòmics. Així, el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social ha crescut d’un 1,96% entre abril i agost d’aquest 2013, front a la davallada de -0,80% del mateix període del 2012. Pel que fa a les dades del mercat exterior, s’observa una clara recuperació tant pel que fa a mercaderies (amb un augment d’un 1,30% entre gener i maig del 2013, que s’afegeix a la tendència positiva del 2012) com, en especial, en turisme (increment, entre gener i juny del 2013 del nombre de pernoctacions de turistes estrangers a Catalunya d’un 5,11%).
ANÀLISI COMARCAL DE LA SEGONA RECESSIÓ DE LA CRISI: PERÍODE 2011-2012
Després de la forta davallada del Producte Interior Brut (PIB) el 2009 (-4,2%) i de la moderada recuperació del 2010 i del 2011 (augments del 0,3% i del 0,5%, respectivament), el tret més rellevant del 2012 va ser l’aprofundiment de la segona recessió encetada la segona meitat de 2011, amb una contracció del PIB del -1,3%. La nova caiguda de l’activitat va ser especialment severa, ja que va actuar sobre un teixit productiu i un mercat de treball força debilitat pels estralls anteriors de la crisi. Segons l’Anuari Econòmic Comarcal del Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa, aquesta nova recessió ha estat, tanmateix, menys intensa del que podia haver generat la notable davallada de la demanda interna (del -3,3%), gràcies al paper compensador de la demanda neta exterior (aportació al creixement del PIB de 3,8 punts percentuals el saldo amb l’estranger i 1,8 percentuals incloent el saldo amb Espanya), amb unes vendes de mercaderies a l’exterior que creixien d’un elevat 6,1% i un sector turístic que també contribuïa a aquesta millora.
Dinàmica per sectors
Aquesta debilitat de la demanda interna i el protagonisme del sector exterior varen tenir traduccions molt diferenciades segons branques d’activitat. Dels elements característics del 2012, caldria citar la contracció en el PIB tant de la branca agrícola com de la ramadera (en conjunt, el sector primari cau d’un -8,00%), la millora de les branques energètiques i extractives (3,04%) i les davallades a les produccions típicament manufactureres (-1,70%), als serveis col·lectius (-0,80%) i als privats (-0,45%) i, finalment, la continuïtat de la contracció de la construcció (-7,50%), amb reduccions intenses a l’obra pública i a l’habitatge residencial.
En l’àmbit del primari, el 2012 va estar un any especialment negatiu, amb contraccions a tots els principals subsectors, des de la pesca (-10,01%), a l’activitat forestal (-4,44%), passant pel sector agrícola (-12,11%) i el ramader (-1,88%). A l’agricultura, la contracció va ser moderada en els cereals (-4,51%), amb un augment de l’oli d’oliva (6,70%), més que compensada per importants davallades en els cultius industrials, fruita fresca (-25,42%) i seca (-15,66%) i vi (-17,70%). D’altra banda, la important branca ramadera del porquí es va contreure, amb una davallada del -0,05%, mentre que el vaquí cresqué moderadament el seu PIB amb un 0,22%.
Pel que fa al sector industrial i energètic, el 2012 ha comportat una nova reducció del seu PIB (-1,10%), que recull l’increment del component energètic (3,04%) i la pèrdua de les branques industrials (-1,70%), amb moderats augments de l’alimentació, begudes i tabac (1,4%) i descensos importants en el tèxtil, confecció, cuir i calçat, en el cautxú i plàstics, en l’equip electrònic i òptic i en el material de transport, que presenten davallades compreses entre el -1,5% i el -3%; mentre que la fusta i el suro, el paper i el cartró i la química caigueren, però amb valors pròxims a zero.
En l’àmbit terciari, el 2012 va contemplar la caiguda del PIB dels serveis (-0,52%), menys intensa que la del 2009 (-1,4%), reflectint contraccions en els serveis privats (-0,4%), que es varen afegir a la caiguda dels col·lectius (-0,8%). El relativament notable canvi en el comportament dels serveis privats respecte al 2011 deriva, fonamentalment, de la reducció en l'expansió, o l’entrada en pèrdues, de subsectors rellevants, com ara el comerç (des de l’augment del 2,4% el 2011 a la davallada del -0,9% el 2012), mentre que l'hostaleria passava d'un avanç del 3,3% a un modest 0,8%; finalment, l'important sector que agrupa els serveis immobiliaris i altres serveis empresarials també veia un canvi de tendència, des de l'avanç del 2,6% a la caiguda del -0,4%. D’altra banda, els serveis públics es van contreure, en especial els de l’administració pública (-2,2%), al temps que els educatius i la sanitat se sumaven a la davallada general.
Quant a la construcció, la davallada del PIB del 2012, del -7,50%, manté la tendència de caiguda encetada el 2008, tant pels importants descensos en l’obra pública i la construcció residencial com, en menor mesura, per la no residencial, mentre que la rehabilitació es va mantenir en taxes pròximes a zero. En aquest sentit, s'estima una davallada de la construcció residencial del -5,4%, que contempla la reducció dels habitatges iniciats i acabats (de l’ordre del 30%), a la qual es va afegir l’efecte de les mesures de consolidació fiscal, amb notables contraccions a l'obra pública, que es va reduir d’un -22,1%. Aquestes contraccions tan intenses no van poder ser compensades del tot, per un comportament de l'edificació no residencial menys negatiu (caiguda del -2,7%).
Dinàmica per eixos territorials
La combinació de davallades del primari i la construcció, juntament amb les de les produccions manufactureres i del gruix dels serveis privats, i l’augment de l’energia, dibuixa un mapa de caigudes del PIB per grans eixos territorials on la característica comuna és la reducció del PIB, tot i que per raons diferents a cada eix i amb intensitats també diferenciades. Així, els eixos amb davallades més contingudes el 2012 foren el Camp de Tarragona (-0,49%) i l’Eix Metropolità de Barcelona (-1,31%), mentre que el Pla de Lleida (-2,58%) i les Comarques Centrals (-1,98%) presentaren les contraccions més intenses i les Terres de l’Ebre (-1,42%), les Comarques de Muntanya (-1,45%) i l’Eix Gironí (-1,51%) mostraren davallades només lleugerament per sobre la mitjana de Catalunya (-1,36%).
El Camp de Tarragona presentà la menor reducció de l’activitat (-0,49%), a conseqüència del bon comportament de la indústria (+1,68%), que contrasta amb la davallada de Catalunya (-1,10%). En aquets sentit, les produccions energètiques (4,07%) salvaren el conjunt del sector, ja que les branques de productes típicament industrials retrocediren (-0,29%). També hi contribuí la moderada contracció del sector terciari (-0,20%), gràcies al positiu comportament dels serveis privats (0,10%). D’altra banda, la construcció accentuà la seva davallada (-7,24%), amb importants caigudes a l’obra pública (-22,67%) i a la construcció residencial (-3,57%), mentre que el primari queia amb força (-9,81%), marcat per la negativa evolució de les produccions agrícoles, sobretot de la producció de vi (-19,03%), cereals (-6,02%) i fruita seca (-17,76%).
La reducció del PIB de l’Eix Metropolità de Barcelona, força similar a la del conjunt de Catalunya, va estar impulsada pels serveis (-0,53%), resultat tant del comportament dels privats (-0,53%) com dels col·lectius (-0,56%). El comerç (-1,01%), entre els privats, i l’administració pública ( -1,98%), entre els col·lectius, són els que presentaren reduccions més significatives. D’altra banda, el descens en la indústria (-1,79%) fou el més pronunciat entre els àmbits territorials, per la dinàmica negativa de les branques típicament industrials (-2,00%), que mostraren davallades generalitzades, tret de les indústries de l’alimentació (0,93%), mentre que les produccions energètiques i extractives mostraren avenços, a l’entorn de l’1%. La construcció, de la seva banda, continuà la trajectòria decreixent anterior i va mostrar una davallada d’un -7,52%, mentre que el primari presentava una intensa caiguda, del -10,19%%, la més elevada del país.
Quant als eixos territorials amb reduccions del seu PIB més intenses, la important contracció del Pla de Lleida (-2,58%) fou el resultat de reduccions a l’activitat de tots els grans sectors productius. En especial, la construcció (-7,96%), que recull les fortes caigudes de les branques residencials i de l’obra pública, i el primari (-9,39%), on la dinàmica del sector agrícola (-14,17%), especialment per la intensa davallada de la fruita fresca (-25,93%), va ser determinant per explicar la forta davallada agregada. També la indústria (-0,51%) presentà reduccions en el seu PIB, reflex, sobretot, del comportament de les branques industrials (-0,84%), ja que les produccions energètiques i extractives presentaren un alça del 5,69%. Finalment, sobresurt la caiguda dels serveis (-0,77%), que reflecteix la moderada davallada tant dels serveis privats com dels col·lectius.
Pel que fa a les Comarques Centrals, els seus negatius registres (-1,98%) expressen, tot i que amb algunes particularitats, un perfil similar al total català, amb menors creixements en el primari i en els serveis, i una caiguda important a la construcció. D’aquesta manera, els serveis retrocediren d’un moderat -0,38%, de resultes del comportament dels privats (-0,18%), on els serveis immobiliaris, comunicacions i empresarials i els personals presentaren augments. La indústria (-1,45%), de la seva banda, davalla més que a Catalunya (-1,10%), condicionada per la dinàmica de les produccions manufactureres, que retrocedeixen d’un elevat -1,59%. Pel que fa a la construcció, l’elevada contracció (-9,56%) és resultat de les caigudes a totes les branques productives, en especial la residencial i l’obra pública. En darrer lloc, el primari presentà una moderada caiguda (-2,88%), tot i la trajectòria fortament contractiva de Catalunya (-8,00%), degut a les moderades caigudes de la ramaderia (-0,14%).
Finalment, els registres de les Terres de l’Ebre (-1,42%), tot i que negatius, van presentar una davallada del PIB similar a la del conjunt del país (-1,36%), i mostren, a més dels millors resultats industrials (1,86%) -resultat del comportament de l’energia (6,78%), ja que les produccions industrials retrocediren (-2,20%)-, una prou important caiguda en la construcció (-6,25%) i en el primari (-7,70%), a les que cal sumar la del terciari (-1,02%), que cau més intensament que la mitjana catalana.
Les Comarques de Muntanya (-1,45%) presentaren registres de creixement propers a la mitjana catalana, amb un descens en el primari del -0,28%, afectat per la dinàmica negativa del forestal (-6,4%); un moderat augment de la indústria (0,82%), afavorit per l’augment de la producció energètica (3,32%), tot i l’efecte contractiu de les produccions industrials (-0,64%), i un creixement dels serveis similar al de Catalunya (-0,53%), mentre que la forta caiguda en la construcció es va situar per sota la de Catalunya (-6,58%, front el -7,50% català), resultat del negatiu impacte de l’edificació residencial (-3,02%) combinat amb les intenses contraccions de l'obra civil (-22,46%).
L’evolució del PIB de l’Eix Gironí (-1,51%), l’altre grup de comarques amb un comportament en línia amb la mitjana de Catalunya (-1,36%), presentà un descens en serveis, del -0,52%, que reflecteix l’efecte combinat de les dinàmiques dels serveis privats (-0,17%) i dels serveis col·lectius (-1,77%), i un descens de la indústria del -0,15%, marcat pel paper de les produccions manufactureres (-0,37%), matisades per una evolució positiva, però més plana, de les energètiques i extractives (1,85%). La construcció es mantenia en valors molt negatius (-6,47%), que reflecteixen caigudes intenses a l’activitat residencial (-4,59%) i a l’obra pública (-20,98%) i variacions més moderades a la rehabilitació (-2,59%) i a l’activitat no residencial (1,24%). En el cas del primari (-9,46%), els resultats agregats s’expliquen tant per la dinàmica agrícola (16,06%) com per la ramadera (-2,20%).
Dinàmica per comarques
El 2012, el perfil sectorial de les variacions en el PIB, amb davallades generalitzades a tots els sectors productius, més intenses a la construcció i al primari i més contingudes a la indústria i, en especial, als serveis, dibuixa un mapa comarcal on les diferències entre comarques són relativament importants. Una primera característica que emergeix és la coexistència de davallades en el PIB a, pràcticament, totes les comarques (tret de la Ribera d’Ebre), un fenomen que, de fet, no s’havia produït des que aquestes estimacions es van començar a efectuar, a principis dels anys noranta. Un segon aspecte de la dinàmica territorial del 2012 és el de la relativament àmplia dispersió entre els creixements i les davallades extremes, de forma que hi ha més de 6 punts de diferència entre la comarca que més cau (el Priorat, amb un -4,28%) i l’avenç de la Ribera d’Ebre (2,03%), reflex de combinació de davallades a la construcció i al primari, sumades a les reduccions, més modestes, de la producció industrial i augments de l’energètica, i davallada dels serveis, tant privats com col·lectius.
Les comarques on els efectes de la crisis han estat més importants, tot i que també han estat afectades per altres factors no vinculats a la recessió, conformen una llesca de país amb un pes rellevant del primari, encara que també hi han jugat elements vinculats a la construcció i la indústria. Es tracta d’un conjunt agrupat al voltant de les comarques pre-pirinenques de Barcelona i Girona, del pla de Lleida i al sud el país. En concret, són les 17 comarques següents: l’Anoia (-2,02%), el Solsonès (-2,07%), el Baix Ebre (-2,18%), la Cerdanya (-2,33%), el Segrià (-2,44%), el Bages (-2,59%), el Montsià (-2,65%), el Berguedà (-2,70%), l’Urgell (-2,80%), el Pla d’Urgell (-2,90%), la Terra Alta (-2,97%), l’Alta Ribagorça (-3,32%), el Ripollès (-3,55%), la Conca de Barberà (-3,69%), la Noguera (-3,79%), les Garrigues (-4,10%) i el Priorat (-4,28%).
A l’altre extrem hi ha un conjunt de comarques que varen mostrar davallades més moderades, per sota la mitjana catalana (-1,36%), o, fins tot, com el cas de la Ribera d’Ebre, amb un augment del PIB. Es tracta del Gironès (-1,27%), amb un valor similar, en un extrem, i el Baix Camp (-0,06%) a l’altre, i integrat, en ordre creixent de davallades del PIB, per les comarques de la Val d' Aran (-0,11%), el Tarragonès (-0,21%), la Segarra (-0,50%), el Pallars Sobirà (-0,90%), l’Alt Camp (-0,97%), la Garrotxa (-1,02%), el Barcelonès (-1,04%), Osona (-1,06%), el Baix Empordà (-1,13%), el Vallès Occidental (-1,14%), mentre que la Ribera d’Ebre és l’única comarca que creix el 2012 amb un 2,03%.||
L’evolució de les variables econòmiques el 2013, com la millora temporal de l’ocupació (1,96%), i la recuperació del comerç exterior tant en mercaderies (1,30%) com en turisme (5,11% en pernoctacions), confirmen expectatives de recuperació per a l’economia catalana en els propers trimestres (+0,1% en el tercer trimestre)
En els dos primers trimestres del 2013 s’ha aconseguit frenar la davallada del PIB català, que en els dos darrers trimestres del 2012 va registrar caigudes del -0,4% i -0,7%, respectivament, registres que contrasten amb el -0,1% i 0,0% del primer i segon trimestre del 2013 i amb el +0,1% del tercer trimestre.
Aquesta tendència de millora es veu confirmada amb l’evolució de diversos indicadors econòmics. Així, el nombre d’afiliats al règim general de la Seguretat Social ha crescut d’un 1,96% entre abril i agost d’aquest 2013, front a la davallada de -0,80% del mateix període del 2012. Pel que fa a les dades del mercat exterior, s’observa una clara recuperació tant pel que fa a mercaderies (amb un augment d’un 1,30% entre gener i maig del 2013, que s’afegeix a la tendència positiva del 2012) com, en especial, en turisme (increment, entre gener i juny del 2013 del nombre de pernoctacions de turistes estrangers a Catalunya d’un 5,11%).
ANÀLISI COMARCAL DE LA SEGONA RECESSIÓ DE LA CRISI: PERÍODE 2011-2012
Després de la forta davallada del Producte Interior Brut (PIB) el 2009 (-4,2%) i de la moderada recuperació del 2010 i del 2011 (augments del 0,3% i del 0,5%, respectivament), el tret més rellevant del 2012 va ser l’aprofundiment de la segona recessió encetada la segona meitat de 2011, amb una contracció del PIB del -1,3%. La nova caiguda de l’activitat va ser especialment severa, ja que va actuar sobre un teixit productiu i un mercat de treball força debilitat pels estralls anteriors de la crisi. Segons l’Anuari Econòmic Comarcal del Servei d’Estudis de CatalunyaCaixa, aquesta nova recessió ha estat, tanmateix, menys intensa del que podia haver generat la notable davallada de la demanda interna (del -3,3%), gràcies al paper compensador de la demanda neta exterior (aportació al creixement del PIB de 3,8 punts percentuals el saldo amb l’estranger i 1,8 percentuals incloent el saldo amb Espanya), amb unes vendes de mercaderies a l’exterior que creixien d’un elevat 6,1% i un sector turístic que també contribuïa a aquesta millora.
Dinàmica per sectors
Aquesta debilitat de la demanda interna i el protagonisme del sector exterior varen tenir traduccions molt diferenciades segons branques d’activitat. Dels elements característics del 2012, caldria citar la contracció en el PIB tant de la branca agrícola com de la ramadera (en conjunt, el sector primari cau d’un -8,00%), la millora de les branques energètiques i extractives (3,04%) i les davallades a les produccions típicament manufactureres (-1,70%), als serveis col·lectius (-0,80%) i als privats (-0,45%) i, finalment, la continuïtat de la contracció de la construcció (-7,50%), amb reduccions intenses a l’obra pública i a l’habitatge residencial.
En l’àmbit del primari, el 2012 va estar un any especialment negatiu, amb contraccions a tots els principals subsectors, des de la pesca (-10,01%), a l’activitat forestal (-4,44%), passant pel sector agrícola (-12,11%) i el ramader (-1,88%). A l’agricultura, la contracció va ser moderada en els cereals (-4,51%), amb un augment de l’oli d’oliva (6,70%), més que compensada per importants davallades en els cultius industrials, fruita fresca (-25,42%) i seca (-15,66%) i vi (-17,70%). D’altra banda, la important branca ramadera del porquí es va contreure, amb una davallada del -0,05%, mentre que el vaquí cresqué moderadament el seu PIB amb un 0,22%.
Pel que fa al sector industrial i energètic, el 2012 ha comportat una nova reducció del seu PIB (-1,10%), que recull l’increment del component energètic (3,04%) i la pèrdua de les branques industrials (-1,70%), amb moderats augments de l’alimentació, begudes i tabac (1,4%) i descensos importants en el tèxtil, confecció, cuir i calçat, en el cautxú i plàstics, en l’equip electrònic i òptic i en el material de transport, que presenten davallades compreses entre el -1,5% i el -3%; mentre que la fusta i el suro, el paper i el cartró i la química caigueren, però amb valors pròxims a zero.
En l’àmbit terciari, el 2012 va contemplar la caiguda del PIB dels serveis (-0,52%), menys intensa que la del 2009 (-1,4%), reflectint contraccions en els serveis privats (-0,4%), que es varen afegir a la caiguda dels col·lectius (-0,8%). El relativament notable canvi en el comportament dels serveis privats respecte al 2011 deriva, fonamentalment, de la reducció en l'expansió, o l’entrada en pèrdues, de subsectors rellevants, com ara el comerç (des de l’augment del 2,4% el 2011 a la davallada del -0,9% el 2012), mentre que l'hostaleria passava d'un avanç del 3,3% a un modest 0,8%; finalment, l'important sector que agrupa els serveis immobiliaris i altres serveis empresarials també veia un canvi de tendència, des de l'avanç del 2,6% a la caiguda del -0,4%. D’altra banda, els serveis públics es van contreure, en especial els de l’administració pública (-2,2%), al temps que els educatius i la sanitat se sumaven a la davallada general.
Quant a la construcció, la davallada del PIB del 2012, del -7,50%, manté la tendència de caiguda encetada el 2008, tant pels importants descensos en l’obra pública i la construcció residencial com, en menor mesura, per la no residencial, mentre que la rehabilitació es va mantenir en taxes pròximes a zero. En aquest sentit, s'estima una davallada de la construcció residencial del -5,4%, que contempla la reducció dels habitatges iniciats i acabats (de l’ordre del 30%), a la qual es va afegir l’efecte de les mesures de consolidació fiscal, amb notables contraccions a l'obra pública, que es va reduir d’un -22,1%. Aquestes contraccions tan intenses no van poder ser compensades del tot, per un comportament de l'edificació no residencial menys negatiu (caiguda del -2,7%).
Dinàmica per eixos territorials
La combinació de davallades del primari i la construcció, juntament amb les de les produccions manufactureres i del gruix dels serveis privats, i l’augment de l’energia, dibuixa un mapa de caigudes del PIB per grans eixos territorials on la característica comuna és la reducció del PIB, tot i que per raons diferents a cada eix i amb intensitats també diferenciades. Així, els eixos amb davallades més contingudes el 2012 foren el Camp de Tarragona (-0,49%) i l’Eix Metropolità de Barcelona (-1,31%), mentre que el Pla de Lleida (-2,58%) i les Comarques Centrals (-1,98%) presentaren les contraccions més intenses i les Terres de l’Ebre (-1,42%), les Comarques de Muntanya (-1,45%) i l’Eix Gironí (-1,51%) mostraren davallades només lleugerament per sobre la mitjana de Catalunya (-1,36%).
El Camp de Tarragona presentà la menor reducció de l’activitat (-0,49%), a conseqüència del bon comportament de la indústria (+1,68%), que contrasta amb la davallada de Catalunya (-1,10%). En aquets sentit, les produccions energètiques (4,07%) salvaren el conjunt del sector, ja que les branques de productes típicament industrials retrocediren (-0,29%). També hi contribuí la moderada contracció del sector terciari (-0,20%), gràcies al positiu comportament dels serveis privats (0,10%). D’altra banda, la construcció accentuà la seva davallada (-7,24%), amb importants caigudes a l’obra pública (-22,67%) i a la construcció residencial (-3,57%), mentre que el primari queia amb força (-9,81%), marcat per la negativa evolució de les produccions agrícoles, sobretot de la producció de vi (-19,03%), cereals (-6,02%) i fruita seca (-17,76%).
La reducció del PIB de l’Eix Metropolità de Barcelona, força similar a la del conjunt de Catalunya, va estar impulsada pels serveis (-0,53%), resultat tant del comportament dels privats (-0,53%) com dels col·lectius (-0,56%). El comerç (-1,01%), entre els privats, i l’administració pública ( -1,98%), entre els col·lectius, són els que presentaren reduccions més significatives. D’altra banda, el descens en la indústria (-1,79%) fou el més pronunciat entre els àmbits territorials, per la dinàmica negativa de les branques típicament industrials (-2,00%), que mostraren davallades generalitzades, tret de les indústries de l’alimentació (0,93%), mentre que les produccions energètiques i extractives mostraren avenços, a l’entorn de l’1%. La construcció, de la seva banda, continuà la trajectòria decreixent anterior i va mostrar una davallada d’un -7,52%, mentre que el primari presentava una intensa caiguda, del -10,19%%, la més elevada del país.
Quant als eixos territorials amb reduccions del seu PIB més intenses, la important contracció del Pla de Lleida (-2,58%) fou el resultat de reduccions a l’activitat de tots els grans sectors productius. En especial, la construcció (-7,96%), que recull les fortes caigudes de les branques residencials i de l’obra pública, i el primari (-9,39%), on la dinàmica del sector agrícola (-14,17%), especialment per la intensa davallada de la fruita fresca (-25,93%), va ser determinant per explicar la forta davallada agregada. També la indústria (-0,51%) presentà reduccions en el seu PIB, reflex, sobretot, del comportament de les branques industrials (-0,84%), ja que les produccions energètiques i extractives presentaren un alça del 5,69%. Finalment, sobresurt la caiguda dels serveis (-0,77%), que reflecteix la moderada davallada tant dels serveis privats com dels col·lectius.
Pel que fa a les Comarques Centrals, els seus negatius registres (-1,98%) expressen, tot i que amb algunes particularitats, un perfil similar al total català, amb menors creixements en el primari i en els serveis, i una caiguda important a la construcció. D’aquesta manera, els serveis retrocediren d’un moderat -0,38%, de resultes del comportament dels privats (-0,18%), on els serveis immobiliaris, comunicacions i empresarials i els personals presentaren augments. La indústria (-1,45%), de la seva banda, davalla més que a Catalunya (-1,10%), condicionada per la dinàmica de les produccions manufactureres, que retrocedeixen d’un elevat -1,59%. Pel que fa a la construcció, l’elevada contracció (-9,56%) és resultat de les caigudes a totes les branques productives, en especial la residencial i l’obra pública. En darrer lloc, el primari presentà una moderada caiguda (-2,88%), tot i la trajectòria fortament contractiva de Catalunya (-8,00%), degut a les moderades caigudes de la ramaderia (-0,14%).
Finalment, els registres de les Terres de l’Ebre (-1,42%), tot i que negatius, van presentar una davallada del PIB similar a la del conjunt del país (-1,36%), i mostren, a més dels millors resultats industrials (1,86%) -resultat del comportament de l’energia (6,78%), ja que les produccions industrials retrocediren (-2,20%)-, una prou important caiguda en la construcció (-6,25%) i en el primari (-7,70%), a les que cal sumar la del terciari (-1,02%), que cau més intensament que la mitjana catalana.
Les Comarques de Muntanya (-1,45%) presentaren registres de creixement propers a la mitjana catalana, amb un descens en el primari del -0,28%, afectat per la dinàmica negativa del forestal (-6,4%); un moderat augment de la indústria (0,82%), afavorit per l’augment de la producció energètica (3,32%), tot i l’efecte contractiu de les produccions industrials (-0,64%), i un creixement dels serveis similar al de Catalunya (-0,53%), mentre que la forta caiguda en la construcció es va situar per sota la de Catalunya (-6,58%, front el -7,50% català), resultat del negatiu impacte de l’edificació residencial (-3,02%) combinat amb les intenses contraccions de l'obra civil (-22,46%).
L’evolució del PIB de l’Eix Gironí (-1,51%), l’altre grup de comarques amb un comportament en línia amb la mitjana de Catalunya (-1,36%), presentà un descens en serveis, del -0,52%, que reflecteix l’efecte combinat de les dinàmiques dels serveis privats (-0,17%) i dels serveis col·lectius (-1,77%), i un descens de la indústria del -0,15%, marcat pel paper de les produccions manufactureres (-0,37%), matisades per una evolució positiva, però més plana, de les energètiques i extractives (1,85%). La construcció es mantenia en valors molt negatius (-6,47%), que reflecteixen caigudes intenses a l’activitat residencial (-4,59%) i a l’obra pública (-20,98%) i variacions més moderades a la rehabilitació (-2,59%) i a l’activitat no residencial (1,24%). En el cas del primari (-9,46%), els resultats agregats s’expliquen tant per la dinàmica agrícola (16,06%) com per la ramadera (-2,20%).
Dinàmica per comarques
El 2012, el perfil sectorial de les variacions en el PIB, amb davallades generalitzades a tots els sectors productius, més intenses a la construcció i al primari i més contingudes a la indústria i, en especial, als serveis, dibuixa un mapa comarcal on les diferències entre comarques són relativament importants. Una primera característica que emergeix és la coexistència de davallades en el PIB a, pràcticament, totes les comarques (tret de la Ribera d’Ebre), un fenomen que, de fet, no s’havia produït des que aquestes estimacions es van començar a efectuar, a principis dels anys noranta. Un segon aspecte de la dinàmica territorial del 2012 és el de la relativament àmplia dispersió entre els creixements i les davallades extremes, de forma que hi ha més de 6 punts de diferència entre la comarca que més cau (el Priorat, amb un -4,28%) i l’avenç de la Ribera d’Ebre (2,03%), reflex de combinació de davallades a la construcció i al primari, sumades a les reduccions, més modestes, de la producció industrial i augments de l’energètica, i davallada dels serveis, tant privats com col·lectius.
Les comarques on els efectes de la crisis han estat més importants, tot i que també han estat afectades per altres factors no vinculats a la recessió, conformen una llesca de país amb un pes rellevant del primari, encara que també hi han jugat elements vinculats a la construcció i la indústria. Es tracta d’un conjunt agrupat al voltant de les comarques pre-pirinenques de Barcelona i Girona, del pla de Lleida i al sud el país. En concret, són les 17 comarques següents: l’Anoia (-2,02%), el Solsonès (-2,07%), el Baix Ebre (-2,18%), la Cerdanya (-2,33%), el Segrià (-2,44%), el Bages (-2,59%), el Montsià (-2,65%), el Berguedà (-2,70%), l’Urgell (-2,80%), el Pla d’Urgell (-2,90%), la Terra Alta (-2,97%), l’Alta Ribagorça (-3,32%), el Ripollès (-3,55%), la Conca de Barberà (-3,69%), la Noguera (-3,79%), les Garrigues (-4,10%) i el Priorat (-4,28%).
A l’altre extrem hi ha un conjunt de comarques que varen mostrar davallades més moderades, per sota la mitjana catalana (-1,36%), o, fins tot, com el cas de la Ribera d’Ebre, amb un augment del PIB. Es tracta del Gironès (-1,27%), amb un valor similar, en un extrem, i el Baix Camp (-0,06%) a l’altre, i integrat, en ordre creixent de davallades del PIB, per les comarques de la Val d' Aran (-0,11%), el Tarragonès (-0,21%), la Segarra (-0,50%), el Pallars Sobirà (-0,90%), l’Alt Camp (-0,97%), la Garrotxa (-1,02%), el Barcelonès (-1,04%), Osona (-1,06%), el Baix Empordà (-1,13%), el Vallès Occidental (-1,14%), mentre que la Ribera d’Ebre és l’única comarca que creix el 2012 amb un 2,03%.||