Per la dignitat de les persones, sí al manteniment dels serveis socials

Després de l’educació, la sanitat i les pensions, ara li toca el torn als serveis socials. El projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que ha impulsat el govern de Rajoy pretén eliminar les competències de serveis socials de proximitat que donen els ajuntaments, amb l’excusa que són “despeses impròpies”.

I han triat per fer-ho el pitjor moment possible: justament quan ha augmentat l’índex de pobresa, quan hi ha milions de persones que les estan passant molt magres. Justament enmig d’aquesta situació dramàtica per a molts l’atenció i la gestió dels serveis socials que es fa des dels ajuntaments (la porta que els ciutadans acostumen a picar abans per ser l’administració més propera) quedarà reduïda a la mínima expressió. Tot apunta a que s’eliminaran els serveis o, si no, es privatitzaran. Com ja estan fent, per cert a Madrid. Privatització pura i dura.

Qui portarà a terme l’atenció domiciliària de la gent gran i el servei de teleassistència a aquestes persones? Qui farà la gestió d’ajudes d’emergència a famílies que o necessiten? Qui col·laborarà amb els bancs d’aliments perquè sempre disposin dels recursos suficients? Qui garantirà les places d’aquelles residències municipals per a la gent gran que tenen alguns municipis?

Si aquesta llei acaba aplicant-se, tornarem a l’època de la caritat i la beneficència. I això potser servirà per a tranquil·litzar alguna consciència, però no per disposar d’una primera línia de contenció, digna i silenciosa, propera a les necessitats de milions de persones empobrides, que és el que en realitat han de fer els serveis municipals de proximitat. La sostenibilitat financera no pot ser cap excusa. La dignitat de les persones ha d’estar per sobre de que quadrin els números en un full de càlcul.||