Castelldefels i el seu particular ‘annus horribilis’

Ben al contrari, els han agreujat i avui hi ha més joves que emigren a altres països per buscar la seva oportunitat i més persones en situació de risc d’exclusió social.

A Castelldefels, a aquest annus horribilis s’ha sumat una crisi institucional sense precedents, que ha posat més pedres encara en el camí de la solució dels problemes que tenen els ciutadans en el seu dia a dia. L’any es va tancar amb la ruptura del pacte de govern municipal entre PP i CiU, una ruptura que, per acabar-ho d’adobar, ha culminat el desmembrament de Convergència per l’actitud d’un dels seus regidors de desobeir el partit per mantenir sou i cadira. Una actitud por gratificant quan precisament assistim al descrèdit de la política i dels polítics. Esperem, però, que Convergència torni a tenir en el futur el paper rellevant a la ciutat que ha sempre ha tingut.

Encara que el trencament del pacte de govern signat al setembre de 2011 estava cantat des que va començar a caminar, la situació no deixa de ser trista per a la ciutadania de Castelldefels. El 2014, l’any en què hauríem de renovar les il·lusions per sortir del pou de la crisi, comença amb un govern municipal feble, sense projecte de ciutat perquè ha passat dos anys amb disputes internes pel manteniment del poder i encapçalat per un alcalde que no exerceix el lideratge que la ciutat necessita, que està més preocupat per la seva carrera política dins del PP i fora de Castelldefels que per solucionar els problemes de la ciutadania. Justament el contrari del que necessita la ciutat per aixecar el vol.

Espero que les coses vagin millor a tothom en aquest 2014; que els homes i dones sense feina en puguin trobar, que la crisi econòmica s’escampi perquè moltes famílies puguin respirar tranquil·les, que l’educació, la sanitat i les pensions no reculin. Ens haurem d’espavilar perquè aquests desitjos es compleixin, ja que no sembla que els governs –ni a Espanya, ni a Catalunya, ni a Castelldefels- estiguin fent gaire per la labor.||