La líder de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Baix Llobregat Nord assegura que “no hem de tenir sentiment de culpa perquè no som culpables de res”
Va néixer a Esparreguera ara fa 35 anys. Tot i no ser una afectada directa, Raquel Montoya ha viscut la duresa de la crisi econòmica des de l’atur, però se n’ha sortit. Amb optimisme i esperança, l’esparreguerina és una lluitadora incansable en contra del que ella considera injustícies i estafes i pretén, per damunt de tot, que tothom pugui gaudir de la vida en dignitat. Ella és mare i mira cap al futur: la situació ha de canviar pels que ara pateixen i pel que poden patir.
La PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) del Baix Llobregat Nord ha aconseguit que, a diversos ajuntaments, s’aprovi una moció per a sancionar als bancs que tenen pisos desocupats des de fa més de dos anys i que es puguin destinar a un lloguer social.
Què és aquesta moció que obliga als bancs a llogar?
No ens l’hem inventada nosaltres: es basa en la llei de 2007 del dret a l’habitatge que va aprovar la Generalitat de Catalunya. La llei sustenta que tothom té dret a un habitatge digne i explica que un ‘habitatge indegudament desocupat’ -és a dir, que estigui més de dos anys buit sense causa justificada- està fent un ús antisocial.
Què proposeu des de la PAH?
Que els Ajuntaments, a través d’aquesta llei, puguin sancionar als bancs i grans empreses immobiliàries. No amb una finalitat recaptatòria, sinó amb l’objectiu que es destinin a un lloguer social.
Què passa una vegada aprovada la moció?
Per a detectar que un pis està buit es poden fer creuaments de dades (amb el consum d’aigua o el pagament de l’IBI), inspeccions, etc. Cada municipi és qui decideix com ho farà, tot i que hi ha ajuntaments, com el d’Esparreguera, que ens han manifestat que no tenen recursos.
Des de la PAH continuarem treballant i, si cal, els farem arribar la feina mig feta amb un llistat dels pisos buits perquè no tinguin excusa.
Com són les sancions?
Es poden fer fins a tres: es comença per una més baixa i va augmentant progressivament.
En tot cas, són imports molt elevats. El procés no serà tan ràpid com a nosaltres ens agradaria, però la clau és que els ajuntaments comencin a actuar: si els bancs volen negociar no cal posar cap multa.
Quina és la situació de la moció al pobles del Baix Llobregat Nord?
S’ha aprovat a Olesa de Montserrat, Abrera, Esparreguera i Sant Andreu de la Barca. Estem pendents de Martorell, on s’havia d’aprovar el mes de febrer, tot i que al final es votarà a la sessió ordinària de març. I mirarem de presentar-la als pobles que queden: Sant Esteve Sesrovires i Collbató.
Quan es va crear la PAH del Baix Llobregat Nord?
És molt nova: fa un any. La presentació oficial va ser al mes de maig, tot i que ja ens havíem mobilitzat amb anterioritat. Abans de néixer com a tal, una altra PAH amb experiència ens va fer una formació, un tutoratge, per a saber exactament com s’ha de treballar.
Què heu aconseguit fins ara?
Moltes dacions en pagament. Per sort, encara no hem aturat cap desnonament tal i com es veu a la televisió: primer s’intenta negociar amb el banc, que és qui pot aturar-lo en qualsevol moment. També apel·lem als jutjats a informar sobre la situació personal de cada família afectada. Però, si és necessari, arribarem a fer el que calgui amb la força pacífica, la força de la gent.
Quin tipus d’assessorament oferiu?
Al principi l’assessorament és col·lectiu: responem a preguntes, informem sobre els documents útils que es poden descarregar, de quins són els passos a seguir per a determinades accions, etc. És llavors quan l’afectat decideix si se suma a nosaltres i si vol un acompanyant o una acció.
És molt important que es vagi informant a tothom de quins són els seus drets per tal que vagin al banc a exigir-los. Es van incorporant nous casos cada setmana i en tenim que són del principi que encara ara estem batallant.
Com és el procés de desnonament?
És llarg i complicat. A partir de les tres quotes d’hipoteca impagades, el banc reclama la totalitat del préstec (considerat pel Tribunal de Justícia Europeu com una clàusula abusiva). A partir d’aquí s’inicia tot el procés d’execució hipotecaria: arriba la demanda judicial a casa, el que nosaltres anomenem ‘totxo’, on hi apareix la hipoteca, la demanda, el que es reclama, ...
Després arriba la subhasta, on en el 99,9% dels casos els pisos se’ls adjudiquen els bancs. És llavors quan el pis passa a ser propietat del banc i comença el desnonament: arriba una carta que, amb un mes d’antelació, informen de la data del desallotjament.
Què s’ha de fer, doncs?
Cal anar un pas per davant: abans que passi, recomanem venir a la PAH per a començar el procés de lluita i d’aprenentatge. Aquí, els companys expliquen els seus casos i es posen en comú les accions que s’han dut a terme. Això ajuda a tenir informació per a poder negociar, a conèixer els passos a seguir. El més important és perdre la por i saber que no t’enganyaran més i que faràs el que faci falta per a que puguis tornar a començar.
Amb una dació en pagament...
La dació en pagament no és cap regal, només una segona oportunitat: tu has perdut tots aquells diners que has pagat. S’aconsegueix, però un ha d’estar disposat lluitar.
La llei hipotecària no contempla la dació en pagament com a norma general, però estipula que la potestat d’atorgar-la la té el banc. Per tant, l’eina que ha fet servir la PAH és pressionar al banc per a que la concedeixi. I d’aquí el lema: “sí que es pot!”. Si volen, es pot.
La PAH ha fet ara 5 anys. Hi ha tanta gent afectada?
S’han produït a l’estat espanyol 500.000 desnonaments des que va començar la crisi. La PAH n’ha aturat 1.000. Hi ha 200 PAHs arreu del territori, i una setantena a Catalunya. Si no fos necessari, no hi hauria aquesta concentració de gent.
Aquí al Baix Llobregat Nord hem detectat que hi ha persones que encara tenen vergonya i no han fet aquest pas: no paguen, però no ho expliquen. Nosaltres aconsellem el contrari, perquè primer és viure, menjar.
Què els diries?
La por és l’estratègia que fa servir el poder econòmic i polític per a que callem. Però això és una gran estafa!
Durant quants anys ens han venut que comprar era la millor inversió que es podia fer? No hem de tenir aquest sentiment de culpa perquè no som culpables de res.
Si un no pot pagar, que li donin la dació en pagament com a la majoria de països d’aquest món. A la PAH no es deixa ningú al carrer, i qui ho necessiti es pot acollir a la nostra obra social, que de fet ja porta mil persones reallotjades.
Quins objectius teniu a partir d’ara?
És important que anem solucionant tot el que se’ns planteja des del nuclis locals a les assemblees de cada poble.
La nostra meta, ara, és que la moció s’aprovi als pobles que queden però, sobretot, que s’apliqui.||