Les ‘Europees’ esdevenen, cada cop més, uns comicis clau, ja que el 80% de les lleis vigents a l’Estat espanyol tenen el seu origen a Europa | Per primer cop, els ciutadans poden escollir el president de la Comissió Europea, de manera directa, ja que els partits han pactat un cap de llista unitari pel Parlament
Des de ja fa un temps no podem adquirir bombetes incandescents, i si visitem un restaurant no trobarem pas setrilleres d’oli. Petites legislacions transformen, mica en mica, el nostre dia a dia, però qui pren aquestes decisions? Un 80% de les resolucions que adopta l’Estat espanyol provenen del Parlament Europeu, un òrgan que determina, d’alguna manera, el nostre mode de vida i que, en canvi, és un gran desconegut.
Enguany se celebren les eleccions al Parlament Europeu: el 25 de maig es decidirà el nom dels 751 diputats que formaran part de l’hemicicle, 54 d’ells espanyols. A més, per primera vegada, cada família política designarà un candidat a ser president de la Comissió Europea, així que també es posaran cares als nostres representants com es va acordar al Tractat de Lisboa al 2007.
El nostre vot tindrà, així, dues dimensions: la directa i la indirecta. D’una banda, escollirem directament els representants espanyols que defensaran el bé del nostre estat i que seran la nostra veu a la comunitat. D’altra banda, votarem indirectament al representant de la Unió Europea, la cara visible que defensarà els interessos europeus a la resta del món. Per tant, nosaltres votarem als nostres representants espanyols i ells, al Parlament, votaran al president de la Comissió Europea: és el resultat de l’associació de cada partit polític català i espanyol amb una gran família europea.
Els caps de llista europeus
El Partit Popular Europeu (PPE) presenta com a candidat al luxemburguès Jean-Claude Juncker, expresident de l’Eurogrup. El Partit Popular i Unió Democràtica de Catalunya són els partits espanyols annexats, amb Miguel Arias Cañete i Francesc Gambús, respectivament, com a caps de llista. Per la seva banda, l’alemany Martin Schulz, president de l’Eurocàmara, és l’escollit per part del Partit Socialista Europeu (PSE), al qual s’uneix el PSOE i el PSC. Elena
Valenciano i Javier López són els candidats espanyola i català.
Aliança del Liberals i els Demòcrates (ALDE) presenten al belga Guy Verhofstadt i compten amb Convergència Democràtica de Catalunya, amb Ramon Tremosa com a cap de llista. Els Verds (PVE) proposen al francès José Bové y l’alemanya Ska Keller, i s’uneix a ells Iniciativa per Catalunya-Verds amb Ernest Urtasun. Alexis Tsipras, grec, és el candidat del Partit de l’Esquerra Europea (PIE), al qual s’annexarà Esquerra Unida amb Willy Meyer al número u. I Esquerra Republicana de Catalunya, amb Josep Maria Terricabras al capdavant, s’unirà a l’Aliança Lliure Europea (ALE).
Màxim comú divisor
A classe de matemàtiques, el professor explica que aquesta operació és el resultat del que tenen en comú dos o més números. La Unió Europea és una comunitat on, d’alguna manera, es pretén satisfer les necessitats que els països que la integren comparteixen. Maite Calvo, cap de la oficina del Parlament Europeu a Barcelona, ha assegurat que en les decisions que es prenen a Europa “es respecta l’interès de tothom”.
“La UE també genera bones notícies”, ha afirmat Ferran Tarradellas, director de la Comissió Europea a Barcelona. De fet, la comunitat va ser guardonada amb el Premi Nobel per haver aconseguit “cinquanta anys seguits de Pau la UE”, fet que no succeïa “des del segle IV”. Com ha senyalat Calvo, “el repte ara ja no és evitar la guerra, sinó posar en comú els potencials d’Europa per a fer front a la globalització amb l’objectiu de sobreviure davant altres potències que són més que emergents, com la Xina”.
La importància de la Unió Europea recau en que “el 80% de les lleis vigents a l’Estat espanyol tenen el seu origen a Europa”, segons Tarradellas. El director ha denunciat, al mateix temps, que “els polítics espanyols nacionalitzen les decisions bones i comunitaritzen les dolentes”, és a dir, que la responsabilitat política que adopten en funció de l’abast de la notícia és molt diferent en una o altra posició.
Aquesta sessió de sobirania va ser acordada al Tractat de Lisboa (2007), en què els estats membres van atorgar a la Unió Europea “competències sobre actes molt importants”, ha apuntat Calvo. En certa manera, però, els estats “perden part de la seva sobirania”, però, al mateix temps, “la guanyen al Parlament Europeu”. Així, quan es parla de la UE es fa referència a una realitat “molt complexa, però apassionant”, segons ha confirmat Maite Calvo.
El 25 de maig és, doncs, un dia clau per a tots els ciutadans europeus: es decidirà quin rumb adopta la Unió Europea i què es vol que sigui. És llavors quan es decidirà qui serà la nostra veu a Europa i al món. Bombetes incandescents i setrilleres: tot el que passa al Parlament Europeu té les seves conseqüències a la nostra vida quotidiana, i és a les nostres mans decidir-ho.