La meva lectura gira entorn la necessitat de regeneració de la idea de servei públic que va de la mà de la dedicació política. Des de fa molt de temps es parla de la desafecció que molts ciutadans i ciutadanes tenen envers els polítics, de l’allunyament entre política i ciutadania. No hi falten raons. El gran volum d’abstencionistes que apareixen elecció rere elecció abonen aquesta idea.
I és en aquesta línia de reflexions que vull posar en valor la decisió del primer Secretari del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, de dimitir poques hores després que es coneguessin els resultats de les eleccions europees. Aquesta assumpció de responsabilitats posa de manifest que Rubalcaba ha entès el missatge que la ciutadania ha emès amb el seu vot.
Aquesta coherència en la seva actuació obre, a més, les portes a donar forma al nou lideratge que el PSOE necessita per afrontar aquest nou temps i a l’articulació d’un nou discurs perquè el Socialisme torni a connectar amb la gent.
La decisió de Rubalcaba contrasta, a més, amb la no decisió que –en la línia a que ens té acostumats- ha pres Rajoy. Si el líder del PSOE, en perdre 2,5 milions de vots i 9 diputats, dimiteix, el del PP, que s’ha deixat pel camí 2,7 milions d vots i 8 diputats, està encantat de conèixer-se. Rajoy, ni variarà un centímetre la seva política, ni canviarà cap peça d’un govern que fa aigües per tot arreu. Per a ell, tot es redueix a un problema de comunicació. Com si no hagués passat res, com si continués pensant que la seva fàbula de la majoria silenciosa també el donés suport no anant a votar. I el que està passant és que no sent aquesta majoria perquè s’hi allunya cada vegada més amb actituds com la seva. I per això crec que cobra més importància el valor del gest de Rubalcaba.
Si (
No(
