Què se n'ha fet de? // El Llobregat

Joaquim Figueras:“Todos los políticos locales, de todos los colores, han frecuentado Can Figueras”

Lluis M Estruch — Sun, 08 Mar 2026 11:00:00 +0100

La historia personal de Joaquim Figueras Ferrer (76 años), casado ,con tres hijos y cuatro nietos, comienza en Sant Joan de Mediona, un pueblo pequeño, situado al noreste de la comarca del Alt Penedés. Sus padres, agricultores, tenían allí dos casas y algunos terrenos de cultivo (tres hectáreas), pero en gran parte eran arrendatarios de viñas y cereal, en los que las condiciones son duras, -“parcers al terc”- , un contrato de mucha raigambre histórica en el que el arrendatario cede un tercio de lo cosechado al amo.

Leer

Ramón Martín: “En la novela ‘Misericordia’ de Galdós se cita y alaba el manicomio de Sant Boi”

Lluis M Estruch — Sun, 11 Jan 2026 09:00:00 +0100

A sus 77 años, Ramón Martín Rodrigo pone la mirada larga, en Urrea de Gaén, un pueblo de Teruel, donde nació y es apreciado. Allí hubo un descenso del millar de habitantes a los 445 actuales. Un duro fenómeno migratorio que ha dado pie al lema de: “Teruel, aún existe”. Me recuerda que su pueblo fue la última Taifa de Aragón con una aljama mudéjar donde residían moriscos y judíos. Es un pueblo que está en “la ruta del tambor” y que mantiene el título vigente del ducado de Híjar, dentro de la Casa de Alba. Leer

Marcos Flores: “El nom de ‘Viladecans’ ha corregut per tot el món gràcies al grup de marxadors”

Jordi Gispert — Sun, 07 Dec 2025 09:00:00 +0100

Marcos Flores Flores, o Don Marcos (Mojácar, Almeria, 1941) és considerat el gran promotor de la marxa a Catalunya. Com a mestre tot terreny, primer a Mafet (al municipi d’Agramunt) i després a Viladecans, va encarregar-se de transmetre l’experiència i de captar a nous talents de l’atletisme. Des que, amb només 19 anys va aconseguir, mitjançant una oposició, ingressar a l’ensenyament públic, va dur escoles pràcticament ell tot sol, i encara aquí al Baix Llobregat, a l’Escola Àngela Roca, hi impartia bona part d’assignatures, des de mates fins a l’educació física. Era el mestre de referència, i un devot de l’exercici i de la pràctica esportiva, que entrats els anys 70, va iniciar un grupet a part d’entrenaments on hi incloïa els alumnes destacats als quals instruïa en llançaments, proves de fons o bé de salts (al descampat de Torre Roja o a la platja). Una tasca que va ser modificada a finals dels anys 80, quan la marxa, gràcies a Eduard Garcés (un directiu de la Comissió Nacional) va entra a formar part, de manera obligatòria, de la Lliga Estatal de Clubs. Les diverses entitats, des de llavors, i en especial, el Club Natació Barcelona, amb qui ja tenia vincles, van començar a demanar-li nous talents d’aquest esport. I “Don Marcos” va cercar-los a dins de la seva escola i passejant per tots els altres instiuts del municipi i rodalies. D’aquest nucli “clandestí” n’han anat sortint els noms que han convertit la vila en el bressol de la marxa atlètica a l’estat (amb el permís dels precedents que van ser al Prat de Llobregat). Mari Cruz Díaz, María Reyes Sobrino, Eva Pérez, Yolanda Fernández, Valentí Massana, María Vasco, David Márquez, Beatriz Pascual o més recentment Paul McGrath, grans triomfadors, l’han tingut a ell com a pare i mestre. Leer

Alfred Porcar: “El futbol més humil creix perquè genera beneficis esportius però també vincles”

Jordi Gispert — Sun, 05 Oct 2025 09:00:00 +0200

Alfred Porcar Portela “Fido” (Esplugues de Llobregat, 1977) va començar amb sols quatre anys en el futbol, per no causar més “desperfectes” al terrat de casa seva. Els seus pares, al·legant aquests motius, van apuntar-lo a l’entitat on es manté i on ha passat la major part de trajectòria. El Futbol Club Martinenc del Guinardó de Barcelona, va acollir-lo i va veure com progressava a totes les categories. A l’edat de juvenil i insistint molt, en Josep Manel Casanova, responsable de la base a l’Espanyol, va requerir-lo un altre cop, com venia fet des que jugava a l’aleví. Va acceptar finalment la seva proposta que va ser el tret de sortida a un camí professional sempre a cavall de la 2ª i la 3ª Divisió. Com a davanter alt i fort, condició atípica aquell temps, va debutar amb sols 19 anys en el filial, i després d’una curta estada al Júpiter i al Vilassar va entrar a l’elit quan la Unió Esportiva Lleida, un exprimera que aspirava al seu retorn, va incorporar-lo per ajudar a l’entitat a progressar i quedar a la vora del play-off. Combinant amb els estudis i la feina dins el gremi de la fusta de l’empresa del seu pare, va jugar al Baix Llobregat, a Hospitalet (1999-2000) i a Cornellà (2001-2002), va anar a l’Hèrcules d’Alacant, el club del barri de Sant Blai (entre el 2000 i el 2001) i posteriorment va militar també a l’Europa (2002-2003) i a la U.E. Sant Andreu (2003-2004). Al final d’una carrera menys vistosa però molt rica, el president cinquantenari del Futbol Club Martinenc, Manuel Dengrà i el directiu i exvermellet Javier Águila “Lucho”, van venir a proposar-li de tornar a l’equip que encara porta al cor, primer com a golejador i més tard com a directiu. Leer

Àngels Valls: “Me molestó tener que dejar la enseñanza musical por llevar a los niños a audiciones”

Lluis M Estruch — Sun, 07 Sep 2025 09:00:00 +0200

En muchas ciudades periféricas a la Gran Barcelona, la vida cultural era escasa y poco influyente. En todas ellas, los domingos eran evasiones bienhechoras para cultivar aficiones. Àngels Valls Llopis nació en 1943, tiempos duros y vivió en la calle la Plana de Sant Boi. Era hija única de una pareja vinculada a la fábrica DUBLER y al Bar del Rugby. Estudió primaria en una escuela nacional, dirigida por Doña María Fernández Lara (de la que tiene buen recuerdo). De todas maneras, esta pedagoga fue desposeída del honor de dar su nombre al colegio donde enseñó por su vinculación al régimen. Al acabar su bachillerato elemental, en examen libre en el Instituto Montserrat, Àngels, empezó a trabajar como dependienta en una tocinería del mercado de Abastos. Leer

David Márquez: “L’ambient de competició amb tanta gent d’arreu del món et dóna ànims”

Jordi Gispert — Sun, 06 Jul 2025 09:00:00 +0200

David Márquez Laguna (Viladecans, 1977) va començar a fer atletisme als seus 10 anys. Marcos Flores, la figura vocativa i impulsora de la marxa als anys 80 i 90 va venir a fer una prova a l’escola i ell en va sortir elegit per entrenar amb el grupet que havia format. Sense ni tan sols voler-ho va iniciar una progressió que el portaria, poc a poc, entre els millors de Catalunya, de l’estat, i ja més tard també del món. L’empenta a la població i l’entusiasme dels mentors li van permetre compartir aquests primers passos amb figures com ja era Mari Cruz Díaz, o amb promeses que després serien grans noms com María Vasco o Valentí Massana. Amb 15 anys ja anava al CAR de Sant Cugat, almenys un dia a la setmana, a les ordres del pratenc Josep Marín. I amb 19 i ja instruït per aquest món professional va aconseguir el primer gran triomf: el subcampionat del món júnior dels 10 km marxa (Sydney, 1996). La insistència i la seva tranquil·litat el van portar a complir més marques i més gestes: campió Sub-23 d’Europa a Suècia (Göteborg, 1999), 5è lloc al Mundial d’Edmonton (20 km marxa, 6 d’agost de 2001), o la Plusmarca Estatal dels 30 km marxa (02:06:45) segellada el 2001 al Prat de Llobregat. Una lesió al peroné el va mantenir dos anys lluitant, amb recaigudes i maniobres per tornar ràpidament, i finalment el va obligar a retirar-se quan voltava els seus 30 anys.

Leer

Teresa García: “Se puso una puerta extra en la escuela para que niños y niñas no se mezclaran al entrar”

Lluis M Estruch — Sun, 06 Apr 2025 11:00:00 +0200

Antes de la Guerra Civil española el gobierno republicano hizo diversos intentos por impulsar la instrucción pública laica -con la poderosa influencia krausista- que, a través de la Institución Libre de la Enseñanza, se plasmó en las reformas del cuerpo de Maestros y en las Escuelas Normales de Magisterio. En una de ellas, en Lérida, se conocieron dos estudiantes. Uno de ellos, Bartolomé García Subirá, de Benavent, procedente de una familia numerosa campesina que vio capacidad intelectual en él para hacer carrera eclesiástica con los jesuitas. Al desistir probó en Magisterio y allí contactó con Josefa Huguet, de Guissona, de familia menestral y comerciante. De esta unión nació Teresa García Huguet, en el mismo edificio de la calle Cervantes número 10 de Sant Boi donde por muchos años existió el Colegio Llobregat, propiedad de sus padres, y por el que pasaron centenares de alumnos locales con buen aprovechamiento en general. Leer

Steve Bruce Roberts: “Con una prostitución alegal en Sant Boi lo propio son los burdeles camuflados”

Lluis M Estruch — Sun, 15 Dec 2024 20:00:00 +0100

Nuestro entrevistado, Steve Bruce Roberts, a sus 66 años y con 35 años de residencia en Cataluña, es desde hace poco ciudadano español. El “Brexit” le decidió a hacer la petición, que el Covid-19 le retrasó en exceso. Está casado en segundas nupcias con una samboyana y tiene un hijo. Después de vivir en la Calle Minería de Barcelona, se trasladó a Sant Boi Siempre ha vivido en el Barrio Centre. Se mantiene como autónomo activo, como profesor y traductor de inglés ,y como líder de diversos grupos musicales. Dada la esmirriada pensión que se otorga, seguirá así por tiempo. Leer

Juan José Casado: “Los convenios se firman para todos los trabajadores no solo para afiliados”

Lluis M Estruch — Sat, 05 Oct 2024 13:54:00 +0200

El fenómeno inmigratorio, tan actual y discutido, tuvo en las años 50-60 una dimensión importante porque afectó especialmente al sur español, pero también a amplias zonas del Norte peninsular. En Sant Boi se habla de extremeños y andaluces, pero también llegaron castellanos, al reclamo del buen empleo y de las ventajas de la vida urbana, por precarias que ahora resulten a los jóvenes. Leer

Vicenta Pubill: “Abans d’acceptar un entrenador fluix preferia posar-m’hi jo a la banqueta”

Jordi Gispert — Sun, 08 Sep 2024 11:00:00 +0200

Vicenta Pubill Font (Olesa de Montserrat, 1954) ha dedicat 21 anys a fer l’esport que més li omplia. Va començar a jugar a bàsquet i a futbol al municipi allà on va néixer i ha viscut tota la vida. Un anunci de la ràdio va impulsar-la el 1971 a incorporar-se a l’embrió de l’actual Barça, la Penya Femenina Barcelonista. Va implicar-s’hi unes 12 temporades (1971-1980 / 1981-1983) mentre un nou clamor social sorgia a Europa i poc a poc normalitzava, amb molta feina i pocs diners, l’esport de noies. Leer

El testimoni de Josep Maria Ripoll Puertas sobre el món de l'esquaix

Jordi Gispert — Sat, 08 Jun 2024 20:00:00 +0200

Josep Maria Ripoll Puertas (Esplugues de Llobregat, 1946) ha dedicat mitja vida a les diverses disciplines de raqueta. Era soci del club Mèlich (a Sant Just) i aficionat a aquells esports tradicionals, com són el tennis i el frontó. L’obertura, el 1982, de 4 pistes d’una pràctica, l’esquaix, que entrava nova i que va néixer al Regne Unit, va introduir-lo en un camí que l’ha ocupat per molt de temps. Leer

“El éxito de Zara se debe a que batió a la sueca H&M apretando a los proveedores”

Lluis M Estruch — Fri, 03 Nov 2023 20:00:00 +0100

Fernando Soler Aybar, líder vecinal y empresario de la moda jubilado, nació en Barcelona y creció en un barrio humilde. Después de trabajar en el sector textil, fundó su propia empresa de moda. Actualmente, se preocupa por los problemas sociales de su ciudad, Sant Boi, como la falta de actividades culturales y el mantenimiento deficiente. También aboga por la creación de un geriátrico público. Si fuera alcalde, se enfocaría en crear empleo para los jóvenes. Leer

“Inversores catalanes, como Freixenet, ya tienen propiedades en Extremadura”

Lluis M Estruch — Sun, 03 Sep 2023 11:30:00 +0200

A sus 71 años, Jerónimo Sánchez Gómez, aún mantiene la sonrisa frecuente y franca, a pesar de sus pesares vitales. Nacido en la Zarza (Badajoz) hijo único de padres jornaleros, con estudios primarios y dos hijos, sin nietos; evoca su llegada en los años 60 a Barcelona al barrio del Carmelo en la calle Lugo, deslumbrado por las nuevas posibilidades que la ciudad ofrecía a un chaval de 15 años ya estrenado en las faenas del campo. Leer

Elisabet Fuentes “Per pagar-nos una estada o fer algun ‘stage’ havíem de vendre samarretes”

Jordi Gispert — Sun, 09 Jul 2023 19:00:00 +0200

Elisabet Fuentes Flores (Sant Feliu de Llobregat, 1973) va forjar la base pel gran èxit que ha tingut el waterpolo femení. Va començar a nedar a casa i amb 13 anys va insistir molt perquè les “grans” de l’entitat li permetessin participar en el primer conjunt de noies que sorgia. Va deixar-ho als seus 18, perquè no hi havia dedicació plena. Leer

"Es frecuente que la ayuda pública llegue tan tarde que el beneficiario ya esté muerto"

Lluis M Estruch — Sun, 04 Jun 2023 12:00:00 +0200

María Ayats Vidal, 78, años nació en uno de los ocho núcleos de Sant Pere de Vilamajor, (4.307 habitantes) próximo al Montseny en la masía del "Vilar" de donde su familia eran masoveros. Había en 1945 penurias de subsistencia, pero en su entorno había lo suficiente: huertos, cereal, ganado, aves de corral, madera y todo lo necesario por un arrendamiento anual al propietario. Leer

"Anar al rocòdrom és un complement imprescindible educativament parlant"

Jordi Gispert — Sun, 14 May 2023 20:00:00 +0200

Montse Pascual Vilapua (La Palma de Cervelló, 1965) ha estat batejada com a "Reina" de l'escalada esportiva al Principat. Leer

"Daba a la prensa los resultados deportivos por teléfono y después iba a bailar al Ateneo"

Lluis M Estruch — Sat, 15 Apr 2023 12:00:00 +0200

Al encaminarnos a su despacho en el estadio Miláà de Sant Boi, Josep Tort (81 años), Presidente de Honor del F.C Santboià, va renqueando por una vieja lesión, pero me irá facilitando sus señas de identidad: nació en la Rambla de Sant Boi en 1941, es viudo y tiene dos hijos. Leer

Los Diablos: “Escuchas ‘reggaeton’ y te enteras a media canción de que están cantando en español”

Xavier Adell — Sat, 04 Mar 2023 09:00:00 +0100

Agustín Ramírez (cantante, 1948), Enrique Marín (guitarra, 1948) y Amado Jaén (letrista y bajo, 1949) son el alma de Los Diablos, la mítica banda de pop-rock de L’Hospitalet. Leer

“Llevamos 50 años paseado con orgullo el nombre de L’Hospitalet por el mundo”

Xavier Adell — Sat, 04 Feb 2023 09:00:00 +0100

(Primera parte) Por aclamación popular y el respaldo unánime del pleno municipal, la mítica banda de pop-rock de L’Hospitalet, Los Diablos, que llegó a la cúspide en la década de los 70, va a dar nombre a unos jardines de nueva creación en su barrio natal de Collblanc Leer

“L’esport m’ha ensenyat a ser flexible. No es pot tenir sempre allò que es vol”

Sun, 15 Jan 2023 20:00:00 +0100

Beatriz Pascual Rodríguez (Viladecans, 1982), va entrar a formar part, des dels 7 anys, de la fàbrica més reeixida que ha tingut i té la marxa en l’àmbit estatal. Va combinar fins als 16 aquesta disciplina amb les modalitats de pista i fons més clàssiques

Leer