El punt de partida d’una pretesa negociació és la presentació per JxSí d’uns nous pressupostos antisocials: no únicament no es reverteix cap privatització sinó que consolida una política tributària no redistributiva i un model neoliberal, essent les partides d’habitatge, sanitat i protecció social inferiors a les del 2015. Alhora, CDC inicia una dinàmica discursiva en què l’esmena a la totalitat de la CUP la volen transformar en una voluntat de fer descarrilar el «Procés».
En definitiva el que demana CDC és que la CUP incompleixi el seu programa i compromisos amb les classes populars mentre ells han incomplert pràcticament tot el que es derivava de l’Acord del 9-N: desconnexió i incompetència del Tribunal Constitucional, així com l’Annex de caire social. El plantejament cupaire es situa en una lògica clara: superació del topall de dèficit públic prefixat per PP, PSOE i CDC seguint el dictat de la UE per abandonar l’austericidi que situa el 20% de la població a la pobresa. Allò que semblaria tan radical ho ha fet el PP els darrers anys però no pas amb l’objectiu de desenvolupar polítiques socials i d’equitat sinó per consolidar el seu model social.
Lluny d’uns pressupostos que trenquin amb l’austericidi JxSí ni tan sols ha volgut incorporar simples mesures redistributives com l’augment de l’IRPF a les rendes altes o l’augment dels impostos de donacions o patrimoni. Únicament acabaran oferint engrunes alhora que voldran recuperar aquelles lleis que ha suspès el TC sabent que arribat el moment no hi haurà valentia per fer-les efectives mitjançant la desobediència. Uns pressupostos de retallades que, lluny de ser motor del «Procés», impedeixen que s’eixampli el suport al mateix. III