Baix Llobregat

Enguany potser caldrà portar una garrafa d’aigua per anar a la platja

Marga Solé | Domingo 09 de julio de 2023
Aquest estiu que tot just ha començat serà molt diferent respecte de les altres temporades pel que fa a les platges i també per l’augment de les temperatures que fa anys que ja en primavera no eren tan elevades.

La sequera que ens amenaça des de fa mesos, farà que no hi hagi dutxes ni rentapeus que segueixen en desús per maximitzar l’estalvi d’aigua en ple estat d’excepcionalitat i que ens obligarà a tornar a casa ben salats. Aquesta circumstància, però, donades les altes temperatures d’aquest mes de juliol, no serà un gran inconvenient per gaudir d’un bon dia de platja.

Els ajuntaments de la zona costanera i també l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja han posat el fil a l’agulla perquè tota la ciutadania pugui gaudir d’unes platges que són l’enveja de moltes persones dels municipis dels voltants que no compten en els avantatges i inconvenients de tenir platja i és que “anar a la platja” a l’estiu és una pràctica que a quasi tothom li ve de gust.

Recordo quan jo era petita (d’això ja fa uns quants anys) anar a la platja a l’estiu era quasi l’única diversió que teníem els infants i jovent. Amb els nostres pares i avis agafàvem la carmanyola i, o bé amb el carro i el cavall o bé amb bicicleta, anàvem a la platja tota la família. En aquella època hi havia “xiringuitos” i també restaurants al bell mig dels pins, que ens permetien dinar a l’ombra després d’unes hores de sol i bany. Un lloc entranyable era el restaurant Cal Capistros, a la platja del Prat.

Enguany, com que durant l’hivern s’ha produït una regressió important de la sorra que ha fet que a molts municipis, com és el cas del Prat de Llobregat incloses en la Xarxa Natura 2000, quasi s’hagin quedat en sense. Malgrat aquesta regressió la superfície de dunes al litoral metropolità s’ha incrementat en set anys en quasi 50.000 metres quadrats. I en el cas del Prat s’ha pogut observar durant la primavera la quantitat de vaixells i camions que aportaven la sorra desapareguda durant l’hivern a les seves platges: Can Camins, Remolar, la Roberta i la Ricarda- Ca l’Arana. Aquestes dunes reforcen la protecció del litoral en contra dels temporals i permeten estabilitzar més el terreny i guanyar superfície de sorra.

Sembla que la novetat d’enguany és la ubicació de pèrgoles d’ajut al bany, unes catorze en tot el litoral metropolità. Aquestes pèrgoles faciliten que les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat puguin disposar d’una zona d’ombra en un terreny pla i sense desnivells. Són unes plataformes que faciliten la seva estada a aquestes persones mentre esperen el servei d’ajuda al bany! En tot el litoral metropolità es calcula que l’estalvi d’aigua que es produirà amb les dutxes i rentapeus tancats serà de 20.000 metres cúbics i amb tota la temporada es calcula que se n’estalviaran uns 80.000.

Les platges Metropolitanes també comptaran amb guinguetes o “xiringuitos” que permetran als usuaris poder refrescar-se “per dins” amb una beguda fresqueta i també fer un entrepà o un gran “tiberi”. Queda clar que els estius, cada vegada més s’han tornat molt tòrrids i de nits xafogoses que fan que les persones tendeixin a freqüentar més les platges en horari de tarda-vespre.

La platja del Remolar, que no compta amb serveis i forma part d’una zona especial de protecció d’aus, estarà tancada fins al 31 de juliol per facilitat la nidificació d’espècies protegides. No obstant això, la resta del litoral local també té un gran valor ambiental, especialment la vegetació dels sistemes dunars, vitals per a minimitzar la reculada de la platja que s’està produint pel canvi climàtic i els temporals.

També, per qüestió de salubritat, està prohibit l’accés de gossos a totes les platges a qualsevol hora del dia fins al mes d’octubre i, per seguretat, tampoc es pot pescar des de la sorra, sinó només des de l’espigó i exclusivament de vuit de la tarda a vuit del matí. A mi particularment quan vaig a la platja cap al tard i veig la quantitat de pescadors que preparen les canyes i els estris per pescar, sempre em pregunto si deuen pescar tant que els compensi les hores que hi dediquen i les espècies obtingudes. Recordo que el meu avi, quan anàvem a la platja i veia la quantitat de pescadors de canya que ja hi havia en aquella època, sempre em deia: “El pescador de canya en perd més que no en guanya”. No sé si ara també serà així, però el que sí que he comprovat és que quan vaig a la platja del Prat cap al tard hi ha moltíssimes persones tirant la canya, tantes que s’hi fan campionats i tot.

El que sí que vetllen els municipis costaners de l’Àrea Metropolitana és tenir regulats una sèrie d’usos per garantir la convivència a la platja i, al mateix temps que tots els ciutadans puguin gaudir d’aquests espais de lleure. En aquest aspecte també és necessari per a la ciutadania accedir a tots els serveis possibles per garantir la convivència. És el cas de facilitar el transport, aparcament i facilitats per arribar-hi amb autobús, a peu, o amb bicicleta.

En tot cas espero i desitjo que, malgrat les limitacions per la sequera, tota la ciutadania de l’àrea metropolitana pugui gaudir d’unes vacances molt desitjades i també d’unes platges en unes condicions excepcionals. III

TEMAS RELACIONADOS: