Un total d’onze municipis de la comarca veuran passar ‘el pilot’ de la 113ena edició de la volta per etapes més antiga del món. Els clubs més actius del territori aprofiten per programar activitats i traslladar aquest esport de les dues rodes a diversos col·lectius
Al llarg d’aquests dies previs, de fer boca per la prova, molts experts i opinadors han coincidit a assenyalar que el Tour de 2026 s’ha programat perquè es mantingui l’emoció fins al final i cap ciclista no enllesteixi massa d’hora. El traçat de les carreres tan populars com aquesta, certament sol decidir-se per dos factors prioritaris: l’emoció i l’espectacle, que s’emmarquen, això sí, dins de les normes més estrictes convingudes pels diversos estaments i institucions que les regulen, com els límits establerts per part de l’UCI (la Unió Ciclista Internacional) amb relació al quilometratge (que estipula, com a màxim, fer 3.500 kilòmetres) o qüestions de seguretat. L’edició número 113 de la volta per etapes més antiga del ciclisme (creada l’any 1903 pel director Henri Desgrange, escindit per motius polítics del diari Le Vélo) es correrà entre els pròxims 4 i 26 de juliol, i com a gran fet destacat, ultra si busca o no busca l’equitat durant l’inici, comptarà amb tres etapes, les primeres, farcides de punts vibrants i d’a?licients que passaran, un altre cop, per Catalunya. I com a enorme novetat, que no s’havia produït mai, creuaran el Baix Llobregat de sud a nord.
L’etapa de la comarca, la segona, serà el pròleg d’una prova que recorrerà en total, i exactament, una xifra que ni pensada: 3.333 km! Comptarà amb un desnivell positiu de 54.450 metres i escalarà, per aquest ordre, el Pirineu, el massís septentrional (al centre-nord d’Occitània), la serralada dels Vosges (que avança a l’est de França para?lela sempre al Rin), el Jura com a prolegomen, i els Alps de colofó. Deu ciutats debutaran en un nou Tour que comprendrà, com sol ser així, 21 etapes i dos dies de descans. Set d’aquestes seran planes, dotze seran de muntanya, i cinc tindran la seva meta a cotes altes (als punts de Gavarnie-Gèdre, el Plateau de Solaison, Orcières-Merlette al Parc Nacional dels Ecrins, i dues vegades, per rematar allò que dèiem de l’emoció d’última hora, l’Alpe d’Huez). Hi haurà també, per altra part, un parell de contrarellotges: la primera per equips en el debut a casa nostra, i la segona individual (al llarg de la 16a etapa que anirà entre Évian-les-Bains i Thonon-les-Bains, Alta Savoia). Del Départ a Barcelona (o a Sant Adrià de Besòs, molt millor dit) en sortiran, amb la mescla de patiment i d’esperança per davant, 184 corredors de 23 equips diversos (tots els del màxim nivell, els del World Team, dos de Pro Team, que és la segona divisió, i els convidats per part de l’organitzador, l’Amaury Sport).
La Volta a França (o La Grande Boucle) com li solen dir els que n’han viscut més proves ha optat des dels seus inicis, i molt més els darrers anys, per traslladar una part del seu recorregut fora dels límits de l’estat. En total, la cursa ha passat per Catalunya tres vegades a la història (el 1957, amb una etapa procedent de Perpinyà i amb final a Montjuïc; el 1965, amb un recorregut des d’Acs i amb l’arribada a Barcelona; i farà ara disset anys, el 2009, amb un traçat que unia Girona i Barcelona, i que va ubicar la meta, un altre cop, a la muntanya que és l’emblema de l’esport i els Jocs Olímpics). Però l’enorme novetat per a aquest 2026 és que la prova mai no s’havia iniciat al Principat, no havia estat mai tant temps aquí a casa nostra (amb tres etapes), i no havia passat mai pel nostre territori.
I ho farà arribant des de Tarragona, amb un recorregut planer fins a ingressar a Castelldefels, que ha canviat la perspectiva posterior planificada, a causa de les restriccions d’accés al Parc de Collserola que han dictat les diverses autoritats pel brot de la pesta porcina. L’etapa que s’havia programat d’inici, agafava des de Molins la carretera fins a Santa Creu d’Olorda, i baixava a Barcelona per Sarrià, amb una longitud total de 182 km. La distància s’ha reduït fins a només 168,5 i allò que afrontarà el pilot un cop arribi a Gavà és la pujada al Coll de Begues, tot un clàssic del ciclisme a la comarca. Un traçat que és curt però intens, amb 6 km de llarg, 350 metres totals de desnivell, pendent mitjà que és del 5,5% (amb pics concrets del 10%) i uns inicis que són molt més pronunciats fins a arribar al punt de l’ermita de Bruguers (km 4). Aquest turó, amb bones vistes de la costa i la comarca, serà un marc incomparable per veure el pas de la prova, i un autèntic punt neuràlgic de l’etapa, que continuarà després amb el descens a Vallirana, Cervelló i d’aquí ja a la Nacional 340, on creuarà Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, i abans d’accedir a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, amb un trajecte que entrarà a la capital per la carretera de Collblanc.
Pel que fa als corredors, els favorits són els més grans d’aquest moment, amb un nom a considerar d’una manera prioritària: l’eslovè Tadej Pogacar, que als seus 27 anys acumula, ni més ni menys, que quatre dels sis darrers Tours (2020, 2021, 2024 i 2025), dos segons llocs (2022 i 2023), una tercera posició a la Vuelta a Espanya (2019), i també un Giro d’Itàlia (2024) que aquest any no ha corregut, i entre moltes altres gestes, una Volta a Catalunya (la tercera més antiga de la història) fa dos anys. Per mirar de lluitar amb ell tindrà davant l’únic rival que li ha fet ombra, el norueg Jonas Vingegaard, que va vèncer la prova reina els anys 2022 i també 2023, i va ser al segon lloc del podi en les darreres edicions. Malgrat que els diferents equips confirmaran els corredors que hi prendran part abans de la presentació que es farà el dia 2 de juliol a Barcelona, aquest duet capdavanter ja ha assegurat que el Tour serà el gran objectiu per aquest 2026. A més d’ells, i a una altra lliga, falta confirmar la resta. Entre els diferents catalans ja ha reiterat que hi pretén ser el barceloní Juan Ayuso (Lidl-Trek, 23 anys), com a cap de files del seu nou equip d’enguany, i igualment Roger Adrià que ha fitxat pel Movistar Team (28 anys). Qui amb tota seguretat no hi prendrà part és el veterà de Sabadell David de la Cruz (que als seus ja 37 anys forma part del conjunt Pro Team del Q36.5 Pro Cycling). Sens cap dubte, els que hi corrin, seran uns dignes deixebles del primer esportista d’aquí al Principat que va participar en la prova (Pau Pujol). El ciclista de Castellví de la Marca (Alt Penedès) va disputar la quarta etapa de la primera edició del Tour de França (1903), i va entrar a meta amb un temps de 40 minuts, 38 segons, en 14a posició.
Per la prova els diversos municipis just estan definint ara els talls concrets que aplicaran i també les activitats que impulsaran, que es faran públics a mesura que s’apropi aquella data. Una cursa d’un calibre similar serà una ocasió immillorable, d’igual forma, per als clubs de la comarca. Els últims anys algunes de les entitats, com les d’Esplugues i Sant Just, han desaparegut del mapa, però les altres que es mantenen són exemples i exponents de l’esport que es fa amb dos pedals. D’una banda, hi ha la branca amateur que té una llarga tradició, com és el cas de l’únic club de Cornellà (l’Esport Ciclista Cornellà, del 1993). El seu president actual i fundador, Jordi Portet, assegura que “anirem tots junts a la prova, com no pot ser d’altra forma. Farem com cada diumenge una ruta a primera hora, quedarem per esmorzar i després ja haurem d’anar a agafar les posicions”.L’entitat, que ronda els 80 socis, es manté amb l’activitat habitual, molt concentrada en les sortides de diumenge (amb origen a la plaça de l’Església) per camins de la comarca, el Vallès, l’Alt Penedès i el Garraf. Hi ha dos grups consolidats de BTT i de carretera, als quals s’hi ha incorporat ara un que és exclusiu de dones que es reuneix un cop al mes. Funciona d’una manera molt semblant a com ho fa el C. C. Sant Joan Despí, i se centra, preferentment, a mirar de captar el jovent. Com torna a constatar en Jordi “els joves van a un altre ritme, i no volen vincular-se fermament. Però el cert és que el club ofereix alguns serveis com pot ser una assegurança, i també una equipació i un sentit de pertinença. Necessitem el relleu perquè els que hi som ens anem fent grans”. L’activitat principal, fora de ruta, d’aquest E.C. Cornellà és organitzar la Festa de la Bicicleta, que el passat 31 de maig va celebrar la seva 20a edició i va tornar a omplir els diferents carrers de la ciutat d’aquests enginys de dues rodes, inventats a primers del segle XIX.
L’altra cara de la mateixa expressió és el vessant competitiu que té en categoria amateur com a exponent el Club Ciclista Rat Penat, i sobretot, en general, al més antic i amb tradició al Baix Llobregat, que és el Club Ciclista Sant Boi, amb uns orígens que es remunten a l’any 1914, quan consten les primeres competicions organitzades per l’Agrupació Ciclista Santboiana. Com a club punter al país i epicentre del territori, el Sant Boi ha volgut ara aprofitar el pas proper del Tour de França per impulsar localment el Pla de Foment del Ciclisme, creat per la Diputació. Com esmenta en Jesús Ruiz, que és president de l’entitat des de fa uns anys “el Pla de Foment del Ciclisme ha portat aquest esport a més de 700 nens i nenes de 5è i de 6è de primària de les escoles de Sant Boi, que s’han format en l’àmbit teòric i pràctic, utilitzant autèntiques bicicletes de carretera”. En el marc del Grand Départ el club també liderarà diferents jornades per promoure el ciclisme femení, que constaran de conferències realitzades per experts en rendiment i en la cura dels esportistes, i sortides co?lectives. L’entitat, que compta amb una pista pròpia i una escola oberta l’any 82, que és degana a Catalunya, recentment ha organitzat una de les quatre carreres que gestiona, la Cursa del Llobregat (el passat 31 de maig), que des de l’any 83 segueix el curs del riu que marca i confegeix el territori i tota la geografia. En aquesta edició 45, i les que l’havien precedit, la competició ha estat puntuable, en categoria júnior, per a la Copa d’Espanya, i ha establert com a sortida la població de Navàs, amb un recorregut total de 110,5 km. III