Dijous que ve 19 de juny a les 19 hores es projectarà als Cinemes Can Castellet de Sant Boi de Llobregat el documental El petit peó, una producció de 81 minuts de durada, produïda per MINIMAL FILMS I LA PERIFÈRICA, sota la direcció de Joan Gamero, sobre un guió de Carmen Rodríguez i Joan Game.
Les entrades tenen un preu de 6 € i es poden comprar tant a la taquilla del cinema com a través de la seva web: https://www.cinemescancastellet.com
Juan Gamero, ens va visitar a diverses edicions d “EL LLOBREGAT OPEN CHESS: celebrades a Castelldefels ia Sant Boi; amb la intenció d” entrevistar mestres i documentar la seva feina sobre Arturo Pomar. Avui ja és una realitat i en podrem visionar la realització.
La vida d “Arturo Pomar ha estat objecte d” estudi els darrers anys. És una història trista. Una de tantes en aquest país desagraït.
Ho explica Paco Cerdà, a la seva novel·la «El peón», publicada el 2023. Que encara que no és una biografia estrictament d «Arturo Pomar, rescata la història d» aquest nen prodigi dels escacs, utilitzat i abandonat pel franquisme. La novel·la utilitza la partida d «escacs entre Pomar i Bobby Fischer a Estocolm 1962 com a fil conductor per explorar temes com el compromís personal, el poder i la història. L» obra també explora la vida d «altres “peons” de la història, tant a l» Espanya franquista com als Estats Units de Kennedy.
Segons explica Paco Cerdà, “a la figura d´Arturito Pomar hi ha l´èpica del nen prodigi mallorquí que, amb només dotze anys, li va fer taules al campió del món d´escacs i es convertia en icona pop d´un país afamat, endarrerit i gris. Està, també, la poesia d´un joc que és art, que és art, que és art, quadrilàter blanquinegre, amb cops invisibles a les ments. Però està, per sobre de tot, el drama de l’antiheroi: el nen prodigi explotat fins a l’extenuació pel franquisme i després abandonat pel règim quan més falta li feia, davant aquella partida mítica i oblidada jugada a Estocolm, a l’hivern del 1962.
I és que la lògica del poder sempre circula per camins diferents dels utilitzats pels ciutadans. Les dictadures encara són més grolleres i no necessiten dissimular la seva indiferència cap als peons: se “ls utilitza mentre convé i se” ls arracona quan incomoden.
Arturo Pomar, el primer gran mestre dels escacs espanyols, el nen prodigi que amb dotze anys va fer taules amb el llavors campió mundial, Alexander Alekhine: va ser un 16 de juliol de 1944, al primer Torneig Internacional d’Escacs de Gijón.
El GM Aleksandr Kotov (1913/1981), distingit entrenador d’escacs a l’extinta Unió Soviètica, gran teòric d’aquest joc, va arribar a dir que si hagués nascut al seu país, Pomar hauria aspirat al títol mundial.
Pomar durant uns quants anys va aconseguir el títol de campió d’Espanya. No va tenir suports, el règim es va oblidar de les seves gestes i es va malmetre per a la posteritat un geni dels escacs que havia nascut un 1 de setembre del 1931 a Palma de Mallorca i va morir a Barcelona el 26 de maig del 2016.
