La industrialització va canviar tot el territori a Catalunya durant els segles XIX i XX, marcant-se l’inici d’una nova era per al territori i la constitució d’una Catalunya industrial, pionera en aquest tipus de produccions i que s’encaminava a un nou model econòmic i productiu. Amb una clara expansió de la producció arreu del territori, el Baix Llobregat va convertir-se en un node, en quan a matèria industrial durant dècades, destacant la indústria del vidre. A l’anterior edició d’aquesta mateixa revista, es posava en valor la història d’aquest passat industrial inicial, amb les mines de plom a Martorell, desconegudes per part del territori i amb un gran èxit durant el segle XX. En aquesta ocasió, es torna a fer valdre el patrimoni local, el qual ha fet que el Baix Llobregat s’esdevingui tal i com és actualment, condemnat a desaparèixer.
La indústria del vidre va tenir important rellevància a la comarca, convertint-se en un referent a tot l’Estat i a l’estranger. El 2023 va confeccionar un documental el MNACTEC on es tracta aquest llegat, on explicava com un dels motius en que el Baix Llobregat es convertís en un dels epicentres de la producció vidriera. Al segle XIV Barcelona va prohibir els forns de vidre dins de la ciutat, pels riscs d’incendi que comportaven aquestes produccions. Fet que obliga a traslladar aquestes companyes a els afores de la ciutat comtal, convertint Mataró, Cornellà i Cervelló en referents del vidre. Empreses com Anís del Mono o Duralex van tenir producció en aquestes fàbriques.
El moment més intens ve donat durant els segles XIX i XX, on la indústria arriba al seu màxim èxit. Tot i l’èxit innegable, els mateixos treballadors destacaven l’alta duresa de les condicions laborals de l’època. Amb una rotació constant de treballadors en el cas de Cornellà de Llobregat, ELSA, a part de comportar un referent a tot el territori, va ser un referent reivindicatiu amb unes de les vagues més representatives de la història. El 1974, cansats de les situació que s’afrontava a la empresa degut als baixos salaris i la dura càrrega de treball, va començar una vaga que venia anunciada tot i la repressió de l’època. A les acaballes de la dictadura i dins d’un moment convuls al territori. No només va ser l’única empresa que va participar, si no que el moviment sindical va tenir la participació de diferents empreses.
Això demostra, com la indústria vidriera va ser un referent a la comarca i va deixar una marca a la història. En el cas de l’altra gran productora de vidre al Baix, va significar un canvi al municipi de Cervelló. Josep Llurba, autor de El vidre a Cervelló, explica com va passar d’un poble rural a ser un poble semiindustrial, un canvi substancial per la població del marge dreta del Llobregat. Amb dues fàbriques al municipi, Cal Mensa i Cal Pedret, va posicionar Cervelló i va arribar a considerar-se la petita Amèrica catalana, segons afirmava Llurba. Un augment de població y el creixement econòmic i social, van ser el resultat d’aquestes fàbriques.
L’entrada de les gran empreses multinacionals va significar un cop dur en la producció vidriera de Catalunya, dificultant la coexistència del dos models de negoci per la diferència en els preus, tant de producció com de venda, comportant el tancament d’aquestes indústries a Catalunya.
Davant aquest llegat del vidre, Cervelló va veure com el patrimoni, el qual el va posar als mapes com a referents, va desaparèixer la història de la localitat, són poques les restes patrimonials de l’època que no han estat preservades avui dia. Actualment, es conserva una antiga fàbrica de vidre, de les dues que van arribar a existir al municipi, i la previsió es que els seus terrenys donin lloc a la construcció de nou habitatge, necessari davant la crisi d’habitatge actual, però com a conseqüència, una part del l’herència industrial de la localitat.
En aquest escenari, on el patrimoni queda en perill de desaparició, el Grup de Recerca de Cervelló posa en valor l’herència per aconseguir que la història industrial de Cervelló no quedi guardada en un calaix. A una entrevista concedida a El Llobregat, Rosaura Serra, secretària de l’organització, explica com els seus projectes i treballs busquen posar en valor la història abans que desaparegui. Serra també destaca com la vila va passar de ser agrícola a tenir un fort desenvolupament durant el segle XIX.
Des del Grup de Recerca no és l’únic projecte que es du a terme, si no que busca aconseguir protegir i preservar el patrimoni del municipi, una tasca que porten fent des de 1981, amb conferències, exposicions i publicacions d’una història local, però que va canviar la història de tot un país.
Amb l’objectiu de fer arribar la història a tots els indrets possibles i a aquells interessats del patrimoni local, l’organització coŀlabora en el projecte “El racons del Baix”, amb el qual es va organitzar “La ruta del vidre de Cervelló”, per tal d’ensenyar les restes de l’èxit que va comportar a Cervelló la indústria vidriera. La ruta va tenir una exposició d’objectes i fotografies antigues, igual que un recorregut pel nucli de la vila, on hi ha signes d’aquesta indústria.
Espais com l’església del centre de la vila ocupen un lloc important en aquesta història, i més tenint en compte que un dels mecenes de l’església era empresari de la fàbrica de vidre. És per això, que des de l’organització es posa en valor l’acollida d’aquestes activitats que busquen fer arribar la història dels esforços per tenir el Baix Llobregat que avui dia es té. Serra, dona importància a la presència d’un públic aliè a la població de Cervelló, degut al desconeixement que s’arriba a tenir del patrimoni dels diferents indrets del Llobregat.
Tot i els esforços per posicionar la història del municipi per part de la mateixa ciutadania, les actuals demandes de l’època contemporània no posen límits en què s’ha de preservar i que no. Igual que les mines de plom de Martorell ja havien acabat un cicle històric i fent oblidar part del patrimoni, en el cas de la indústria vidriera al Baix Llobregat passa de forma semblant, i és que l’única fàbrica dempeus a Cervelló serà derrocada ben aviat i la fàbrica de Cornellà va ser tancada i dissolta, en part per necessitats urbanístiques com les obres del Trambaix al centre de Cornellà. III