L’excel·lent esportista de Sant Boi aconsegueix el seu tercer campionat de Catalunya amb unes sensacions molt positives. L’atleta del Cornellà Atlètic encara un any molt decisiu per progressar i consolidar-se en les proves combinades d’aquesta exigent modalitat
L’atletisme, i dins d’ell especialment el que són proves combinades, resta sempre una mica en segon pla. Els diversos esportistes que han seguit aquella flama dels Jocs de l’antiga Grècia (776 aC-393 dC) tenen condicions de “Déus” perquè dominen un gran rang de disciplines, però no fan les millors marques si es comparen resultats amb proves individuals. Tot això repercuteix en una escassa propaganda i deriva en un coneixement reduït a qui és profà a tot aquest món.
L’heptatló, oficialment i en l’àmbit de competició, es disputa en homes només en pista coberta, i en dones en les proves d’aire lliure. Comprèn set modalitats que es solen disputar en dos dies i per l’ordre que segueix: 60 metres llisos, salt de longitud, llançament de pes, salt d’alçada, 60 metres tanques, salt de perxa i 1.000 metres llisos (modificant en les dones les distàncies i substituint la perxa per la javelina). És olímpic des de l’any 84 i resulta del pentatló femení (que va ser admès a dins del COI el 1964) i el Decatló masculí (que va crear-se i disputar la primera competició el 1911). Aquest últim incorpora, a les proves ja descrites, una distància intermèdia (els 400 metres llisos), i també el llançament de javelina i el de disc.
Tot plegat forma les proves combinades, que a mitjan segle XIX van començar a recuperar-se, amb la vista ben fixada en els ancians Jocs Panhel·lènics, que a l’antic imperi grec tenien lloc a quatre ciutats diferents (Olímpia, Delfos, Nemea i Isthmia) i suposaven una treva entre els estats i una festa col·lectiva de tots els ciutadans lliures (no esclaus) que comprenia art i esport i es feia sempre en honor del gran Déu Zeus. En aquestes primeres competicions el Pentatló era el precedent de tot el que avui en deriva, i englobava cinc conteses diferents: la cursa a peu, la javelina, el llançament de disc, la lluita lliure i el salt de longitud.
Dins d’aquest món amagat, però absolutament admirable i meritós, en Pol Ferrer, un jove atleta de Sant Boi de Llobregat que compta sols 22 anys, s’ha convertit en l’exponent a tot l’estat. I aquest 2026 ha començat ben entonat, amb la victòria incontestable en la prova que obre el cicle d’un nou any farcit de reptes importants: el Campionat de Catalunya de les Proves Combinades, disputat al pavelló Carme Valero (a Sabadell) el passat 10 de gener. L’esportista, que farà ara ja deu anys que entrena amb el Cornellà Atlètic, va assolir el seu tercer or d’aquesta prova, en heptatló, i va fixar la millor marca personal en la contesa (5.744 punts), quedant davant de l’atleta Eloi Santafé (C.A. Igualada) i Adrián Priego (del F.C.Barcelona).
Va ser d’entrada el més ràpid, en 60 metres llisos (6:96) i va apropar-se a la seva millor marca dins del salt de longitud (7,41 metres). I a la segona jornada va arrasar en totes les proves i va vèncer en els 60 metres tanques (8:33), salt de perxa (4,60 metres) i en la cursa que tancava, que eren els 1.000 metres llisos, quedant sols a dos segons del seu registre més excels (2:39:60).
S’ho prenia inicialment com una prova de contacte, una primera avaluació d’estat de forma i perspectives pel nou curs. Però ultra temps molt més concrets les sensacions van ser enormement positives, i va acabar convençut de continuar a dalt de tot, físicament i mentalment. Van destacar especialment les marques en velocitat, en una pista que és molt lenta, i el sentir-se esponerós en el kilòmetre al tartan, on va fer quasi el que volia. Tot això amb sols una prèvia d’un control que va fer en perxa, per mirar de reforçar una disciplina que li costa.
El debut, més enllà de motivacions, li deixa certs deures pendents. Tot i definir-se ell un “combinero” regular, que vol dir que no té alts i baixos destacats, haurà de millorar un aspecte que ja ha diagnosticat, però encara no ha solucionat. En el llançament de pes fa ja dos anys que està creuat. Si a l’inici de l’any 2024 va fer un registre brutal (de 15,66 metres), en aquesta última prova i en altres de precedents, ha quedat lluny amb diferència (12:76 metres), amb distància equivalent entre la primera i la resta de gairebé 200 punts! No són nervis, perquè els porta excel·lentment, però sí aspectes que són tècnics, els quals ja ha identificat però que ara haurà de corregir.
Pol Ferrer, que va iniciar-se el 2012 en atletisme al Sant Boi, després d’haver practicat rugby i natació, va traslladar-se a un dels clubs de formació més importants de la comarca. D’ençà de l’any 2016 ha progressat en el marc del Cornellà Atlètic, ha estat sota la batuta d’experts com Dani Pacheco, Dani Álvarez, Guillem Valverde, i des de 2019, d’Àlex Mancheño, l’actual entrenador, que fa de mestre, de psicòleg i de pare.
Ha tocat, com marca el club, la major part de disciplines, i quan va fer els 18 anys es va centrar en l’heptatló i el decatló. Amb sis dies de treball a la setmana (unes 3 hores per sessió), molt ben marcats i estructurats per fer una feina prou completa (que comprèn aspectes tècnics, disciplines, treball de competició o musculació), ha progressat en paral·lel com a persona i com a atleta. Actualment en transició entre la feina i els estudis, l’esportista Santboià ha dibuixat un palmarès ja força extens per ser només Sub-23. Hi destaquen 5 campionats d’Espanya, 3 ors també a Catalunya, dues plusmarques estatals (de Sub-18 i de Sub-20), la 5ª posició a l’Europeu Sub-23 (de Bergen, 2025) i finalment una victòria i segona millor marca de l’estat (5.986 punts) al Trofeu Ibèric de Pombal (Portugal, 2025).
El que queda, a partir d’ara, sols ho pot decidir ell. De moment, i amb el mateix argumentari que l’atleta hospitalenca i campiona estatal Maria Vicente, se sent 100% a gust i motivat per aquesta modalitat que és impossible que avorreixi, perquè es basa justament a anar canviant contínuament. Aquest 2026 afronta primer en el Short Track (la nova denominació que fa referència al que era la “pista coberta” fins a l’any 2024 i que ha adoptat la World Athletics) dues cites especials: primer el Campionat d’Espanya (que tindrà lloc a València, del 27 de febrer a l’1 de març) i tot seguit, si es classifica (espera obtenir 6.000 punts per assegurar el seu bitllet), el Campionat del Món de torn, que es farà a Torun, a Polònia (del 20 al 22 de març). Més enllà, a l’aire lliure, en decatló, seguirà les mateixes pautes, començant pel Campionat de Catalunya (Estadi Joan Serrahima, dies 7 i 8 de juny), per continuar amb el Campionat d’Espanya (que serà entre el 24 i el 26 de juliol a Andalusia) i acabar, si es classifica i li convé participar amb l’europeu (que enguany té lloc a Birmingham, entre el 10 i el 16 d’agost).
Pol Ferrer enceta enguany un nou estatus, de semiprofessional amb una beca concedida per la Federació Espanyola, que li atorga uns certs diners, i concedeix un bon suport a alguns atletes preeminents, com és el cas. Tot i aquests primers indicis d’un ajut per progressar, les diferències existents amb els països europeus i americans són destacades. Ell per exemple, té ara mateix per davant uns 5 esportistes de França, 3 d’Estònia, 7 d’Holanda, Alemanya o Suïssa i molts més, no cal ni dir-ho, de Canadà i Estats Units, els que lideren aquest món (on va tornar a reconformar-se aquesta vella disciplina). És per tant, com diu en Pol “un mèrit gran, que amb aquestes condicions, l’alacantí Jorge Ureña i jo mateix figurem dins dels 25 primers del món en heptatló i dels 50 en decatló. Esperem avançar més, però igualar allò que fan altres països amb molta més tradició i molts més recursos, serà en un termini curt molt complicat”.
En aquest context complex el que és crucial i alhora savi és valorar tot el que es té i allò que ja s’ha aconseguit. Gaudir sempre el dia a dia, però sense haver d’oblidar ni l’ambició ni el que es pot fer (perquè, a més, és molt probable). L’esportista de Sant Boi de Llobregat, en aquest marc, explica el seu petit caprici, que és formar part d’una marca. I té una fita a l’hortitzó que apunta fort, fa posar la pell de gallina i si tot segueix igual, com assegura el decatleta “és completament factible. Un dels meus grans objectius, com el de tot professional, és poder ser als Jocs Olímpicsde 2028 i lluitar per les medalles. L’any que ve serà el moment per començar-s’hi a preocupar, i fer el temps mínim requerit en les proves habilitades”. III