Valentí Massana Gràcia (Viladecans, 1970) va dedicar 14 anys a l’atletisme a un nivell professional.Va coincidir amb el moment del màxim auge del que ha estat el nucli d’èxit de la marxa a tot l’estat. Allà al parc de Torre-roja, i sense pista habilitada, el professor Marcos Flores va inculcar-li tot l’amor per aquest esport que començava a presentar-se a casa nostra. Divertint-se i sense ser-ne molt conscient va formar part d’una fornada excepcional de practicants amb noms il·lustres, com els de Mari Cruz Díaz (Campiona d’Europa, 1986), Reyes Sobrino (1ª continental a Budapest, el 1988), Maria Vasco (bronze a Sydney, l’any 2000) o David Márquez (Campió Sub-23 del continent el 1999). Va entrar al CAR amb 18 anys després de rebre una beca ADO concedida per la plata conquerida al Canadà, al Mundial Júnior de Sudbury, en 10.000 metres (juliol del 88). Va començar els seus estudis però seguí determinat en l’alt nivell, sempre exigent, amb recompenses ben sobrades. Va tastar, al 92, els primers Jocs a Barcelona i el sabor de la derrota, per desqualificació. Però l’impuls de bones marques, la insistència del seu mestre primerenc, Josep Marín, i la constància i convicció van fer-li ploure una allau d’èxits en els 20 i ja més tard els 50 km marxa. Resumint: 5 Campionats de Catalunya (1992, 1993, 1994, 1995 i 1997), 7 d’Espanya (1992-1995), bronze a Europa (Hèlsinki, 1994), or i plata en tres mundials (Stuttgart, Monterrey i Göteborg, 1993/1995) i un podi (bronze) als Jocs Olímpics (Atlanta, 96). De manera prematura, i amb ganes de continuar, va ser obligat a retirar-se, per lesió als isquiotibials, quan comptava 32 anys (el 2002).
