|
2 de octubre de 2023
La jornada de reflexió de la cap de campanya d’El Prat En Comú, jo mateixa, vaig anar a dormir amb la sensació d’haver-ho donat tot. L’equip de la campanya, la militància de base, els amics i amigues que ens han ajudat no només en els últims 15 dies sinó durant l’últim any, a afrontar les municipals, han fet una feina incansable i valuosíssima.
8.436 persones van votar En Comú Podem a les eleccions generals, posicionant la formació com a segona força. Després de felicitar el PSC com a primera força, cal posar de manifest que som una ciutat progressista i d’esquerres.
En el moment d’escriure aquestes ratlles, el teatre de l’Artesà del Prat obre les seves portes després d’estar tancat durant 30 anys. Hi ha centenars, milers de veïns i veïnes del Prat que podrien descriure molt millor que jo les sensacions viscudes aquest cap de setmana, quan el renovat teatre es mostrava al públic.
Durant el pròxim mes de març s’inauguraran, sense inauguració oficial, és clar, diversos equipaments en els quals hem estat treballant aquest mandat.
Febrer 2019: tothom al carrer, sota carpa serigrafiada, engalanada amb globus, octavetes i les consignes ben apreses. Eleccions a la vista, i només queden 4 mesos.
Els pressupostos municipals amaguen setmanes, mesos, de feina invisible, coordinada i intencionada. De manera assimilable a un pressupost domèstic, hem de saber què tenim i en què volem gastar-ho, aplicant les dosis necessàries d’intel·ligència i enginyeria financera per fer-ho sostenible en el temps.
|
|
Por Alba Bou
El setembre és un mes de retorn a la rutina, feina i escola reinicien la seva normalitat i els carrers i comerços reviuen després d’un estiu més o menys al ralentí.
Fer política des dels municipis és, segons el meu parer, la manera més gratificant de fer-la. Dedicar-te per complert a pensar i executar mesures i projectes que resolen problemes o faciliten els projectes de vida dels teus veïns i veïnes.
Tots els Ajuntaments, des del més petit fins al més gran, hem fet una aposta ferma per la millora de l’atenció a les persones que han patit fortament les conseqüències d’una crisi ferotge, i que ha fet trontollar les bases del nostre sistema econòmic.
Catalunya s’ha caracteritzat al llarg de les últimes dècades en ser una de les regions del sud d’Europa amb una climatologia més irregular.
La Fundació Rubricatus ha estat font de notícies durant aquests últims mesos per haver tirat endavant projectes de marcat caràcter integrador, cosa que ens ha fet sentir, a molts pratencs i pratenques, un profund orgull local.
Suposo que com tots els companys que escrivim articles de reflexió política en aquesta revista, aquest mes ho fem amb grans incerteses pel que pot passar en les properes setmanes, dies, hores. En el meu cas, ho faig al matí del dia 2 d’octubre. L’avantatge és que ja sé com va ser el dia 1. L’inconvenient és que no va ser com esperàvem, i de ben segur les coses hauran canviat quan obriu aquestes pàgines.
No és la primera vegada que els companys i companyes que escrivim articles de reflexió política en aquesta revista decidim no fer-ho sobre temes d’actualitat local o comarcal, tal i com se’ns va demanar des de la direcció de la publicació, però segur que s’entén que el moment excepcional que vivim ens demana que exposem els punts de vista sobre el present i el futur de Catalunya.
Durant les darreres setmanes algunes famílies han passat un calvari: triar escola per als nostres infants. Els que tenim fills sabem que és un moment clau per al desenvolupament dels nostres petits, i per això recorrem tots els centres i fem recerca per triar la millor del nostre entorn, conscients que els nens i nenes hi passen bona part del dia.
Tot tornant de la mani del passat 18 de febrer, on molts de nosaltres vam estar un parell d’hores per recórrer uns 100 metres, i un cop els organitzadors es van trobar amb el president per reforçar la idea que “Catalunya vol acollir però Espanya no ens deixa”, li pregunto a algú que en sap: què ens falta? Què està fallant?
Amb el fred arriba el nadal, les espectatives d’un any nou, els retrobaments amb la familia, i la Fira Avícola del Prat.
La mare, la filla, la germana, l’amiga, o tu. Estem en un mes, el novembre, on qui més qui menys participarà en algun dels centenars d’actes que les entitats socials o els organismes oficials convocaran per reclamar l’atenció a una pandèmia enquistada en la nostra manera de viure, d’entendre el comportament humà.
La lluita per la preservació del nostre territori ha estat constant i incansable durant les últimes dècades a molts municipis del Baix Llobregat. Els nostres recursos naturals, l’aposta per conservar els espais rics en biodiversitat, en espècies animals i vegetals, i la voluntat d’explicar què tenim i perquè cal garantir-ho per a les properes generacions, han estat objectius pels quals molts hem treballat des dels ajuntaments.
Durant les últimes setmanes els plens municipals de diversos ajuntaments han aprovat textos mostrant el rebuig al l’acord que la Unió Europea ha signat amb Turquia, i que condemna a milers de persones a la indefensió i la pobresa.
Al costat de casa nostra, un veí o un altre, pateix allò que ara en diem “pobresa energètica”. Som tants els vulnerables, que fins i tot té un nom. La pobresa energètica és la dificultat d’afrontar les factures dels subministraments bàsics com l’aigua, el gas o l’electricitat.
Que diu la nova Consellera d’Ensenyament que sobren plaçes de P3 a l’escola pública. Que com que no neixen prou criatures i les famílies d’origen immigrants van tornant als països d’orígen, la Generalitat ha deicidit que val més seguir tancant línies de P3. Diu que n’eliminarà 21, i que les haurem de sumar a les 20 que ja han eliminat els darrers 2 anys.
El p A la nostra comarca hi ha 2.000 infants que no saben si podran menjar un àpat calent al migdia. Son infants que pertanyen a famílies colpejades dramàticament per la gestió de la crisi, i que la pateixen fins les últimes consequències.
Tornem de vacances, unes vacances marcades per diversos esdeveniments dolorosos i vergonyants, i ens hem d’endinsar de ple a la campanya de les eleccions autonòmiques del 27-S.
El passat dia 2 d’octubre, el projecte del futur teatre de L’Artesà va fer un pas endavant. Des d’aleshores, la sala d’exposicions del Cèntric acull les propostes dels 5 despatxos d’arquitectes que competeixen en el concurs de construcció d’un dels grans equipaments municipals que veuran la llum en aquesta legislatura. Segurament, un dels més esperats.
|
Tothom reconeix que Espanya és un dels països més ineficients en la seva factura energètica, tenint en compte la seva ubicació territorial i les potencialitats climàtiques que té.
S’acosten. Es nota a l’ambient que tothom es va preparant, situant-se en la línia de sortida de les pròximes municipals. Queden (encara? Només?) 8 mesos. I al Prat passaran, sigui com sigui, coses excepcionals i inèdites: el relleu de l’alcalde Tejedor. Des del 1982 que no en coneixem cap altre.
Fa pocs dies, l’Ajuntament de Barcelona va acollir la presentació de l’anomenada “Estratègia Delta del Llobregat”, conjuntament amb l’Ajuntament de l’Hospitalet i el del Prat.
En el moment d’escriure aquesta col·laboració, sabem que l’Alfred García, potablava fins la moll de l’os, és a la final del concurs de música més conegut de tot l’estat, que busca i promociona joves talents.
El passat mes, vaig dedicar la meva col·laboració mensual a la importància dels recursos educatius i de tothom qui forma part de l’entorn de l’escola.
El passat dia 22 de març es celebrar el Dia Mundial de l’Aigua. A la majoria us va passa desapercebut, oi?
Quan em van convidar a escriure en aquesta revista, em van demanar que m’esforcés a parlar-vos de temes d’àmbit local o comarcal, per posar en valor la premsa d’abast més aviat regional. De debò que em va semblar una bona proposta i vaig trobar-la una limitació convenient.
Aquest mes de maig farà un any de les últimes eleccions municipals, que van configurar un panorama polític ben divers als nostres ajuntaments.
Fa 20 anys, quan les disputes i els conflictes es resolien de manera casolana o bé en l’àmbit judicial, l’Ajuntament d’El Prat es va fer el valent i va obrir un servei únic a l’estat: el Servei de Mediació Ciutadana.
Potser no son les últimes eleccinos d’aquest llarg cicle, però el dia 20 estem cridats a les urnes. Un cop més, hi trobarem partits estancats i coalicions ciutadanes que plantegen maneres de fer diferents.
|
|
|
