Nistal Mayorga va pintar la veritat i es va trobar amb els escacs

Un dels encants dels escacs és el subtil i poderós fil de plata amb què ens mira en diferents disciplines. El joc-ciència és present en els plànols de Ridley Scott, en les notes de les òperes de Philidor i en les línies de Stefan Zweig, així com en tantes altres mostres del diví que habita en l’ésser humà. És temptador deixar-nos seduir l’ànima pel rei dels jocs; convé preguntar-nos si ens acompanya com a divertiment exquisit o si estem condemnats a recrear la nostra existència en un escaquer. Els proposo, doncs, que es busquin en l’escaquista que persegueix la bellesa, en el que estima la victòria, en el que es vol divertir, en el guardià de la veritat o en el company que tendeix ponts d’amistat.

El Llobregat Open Chess Tournament és un torneig singular, ja que a més d’acollir les ments més poderoses dels escacs acull diferents activitats paral·leles. Entre elles, aquesta passada edició ha destacat una exposició de 21 litografies de la pintora Nistal Mayorga . La polifacètica artista lleonesa establerta a Bilbao ha fet servir la tècnica de l’aquarel·la per retratar els campions mundials, la sagrada nissaga de jugadors que ha plantat les llavors d’idees per sempre fèrtils.

L’exposició, que porta per títol “ Mirades de campions ” (anàleg al llibre que va publicar el 2022), ens convida al diàleg silent amb els Bobby Fischer, Anatoli Kàrpov i Garri Kaspárov que han tingut dies de glòria per després veure que algú més jove i fort s’apoderava del seu regne. La història del més dur dels esports es forja en clarobscurs, ja que és sabut que als escacs l’error penalitza més que no pas el que bonifica l’encert. I, potser per això, cada dia ho estimem més.

La manera com els campions retratats per Nistal ens tornen la mirada no deixa ningú indiferent. Cada història humana té els seus misteris, així com els temps que toquen viure als campions tenen els seus codis. Steinitz va haver de conviure amb la malaltia mental, Lasker va patir la pobresa extrema, és impossible deslligar a Alekhine del jou nazi; Anand és un líder moral, Krámnik és fill de l’art bohemi, Carlsen és un empresari exitós. Els campions, en mirar-nos des de les litografies, enfonsen els seus dits als nostres cabells sabent que en els seus fets hi ha les nostres angoixes i els nostres somnis.

Aquest dialèctic escacat de Nistal Mayorga va sorgir el 2016, quan per mediació del GM Txelu Fernández va realitzar una col·lecció de 30 olis i una aquarel·la que s’exhibeixen permanentment al Club Esportiu d’Escacs Alferza Tenerife. Per això va comptar amb el suport de CajaCanarias. Després del pas dels quadres com a exposició itinerant per altres ciutats, el nostre editor, Xavier Pérez Llorca, va aconseguir que els aficionats que s’acostessin al Llobregat Open Chess Tournament poguessin delectar-se amb la seva exhibició a Sant Boi de Llobregat el novembre passat.

El talent de Nistal Mayorga amb els pinzells no es redueix a les nostres fronteres. Els quadres estan ressonant a l’entorn global del joc-ciència, per la qual cosa al gener van viatjar al costat de la pintora en direcció als Estats Units. L’emblemàtic Club Marshall de Nova York, coincidint amb les festes d’Any Nou, ha vestit les parets amb les litografies i, a més, ha presentat el retrat més recent: el de l’actual campió mundial, Ding Liren. En paraules de Beatriz Marinello, comissària de l’exposició: “(…) L’art de Nistal es caracteritza per la frescor i la passió, destacant que els ulls són el mirall de l’ànima, i els escacs, per a tots els amants d’aquest joc, arriba directe al cor”.

I no només als EUA han arribat els quadres, sinó que el seu periple és ampli i es continua fent, ja que a Cuba també s’hi van interessar. A principis de maig van arribar a l’illa, on van ser rebuts en primera instància a l’Havana, amb motiu del prestigiós Memorial Capablanca. Allà, a Nistal Mayorga li van fer l’honor de portar el seu retrat de Capablanca a la tomba del cèlebre jugador cubà d’orígens catalans, a qui se li va rendir un sentit homenatge, com és tradicional en aquestes dates. Després, a mitjan mes, l’exposició es va traslladar a Santa Clara. Els confiem una emotiva circumstància? La pintora va donar tres obres al poble cubà, que romandran exposades als palaus dels escacs de les dues ciutats.

Amb tot, el viatge de “ Mirades de campions ” no acaba a Cuba. Dijous passat 23, els quadres van aterrar a Colòmbia, de manera que l’exposició ha format part dels esdeveniments del Torneig Continental de Medellín. Nota per als lectors/es més avesats: guardin-nos el secret, però sabem de bona tinta que Nistal Mayorga i els seus retrats han estat convidats al sopar de commemoració del centenari de la Federació Internacional d’Escacs (FIDE).

Per Jorge I. Aguadero Casado, cap de redacció de Peó de Rei.

Desplaça cap amunt