Alexéi Shírov, la bellesa absoluta

El nom d’Alexéi Xírov cal dir-ho com si ens trobéssim al saló del castell del Rei Pescador. L’hispanoletó simbolitza el Grial que el comú dels aficionats ambiciona, tant a El Llobregat Open Chess Tournament com a qualsevol altre lloc del món on es jugui als escacs.

S’ha escrit tant de la seva capacitat per produir bellesa que aquesta semblança està condemnada a quedar-se curta però, igual que a Perceval li va costar reconèixer el Grial quan li va ser mostrat, el lector faria malament a portar la vista només als èxits esportius d’Alexéi (que són molts, per descomptat) perquè, havent fregat amb el rovell dels dits la corona mundial, el destí va tenir altres plans per a ell: Xírov és la nostra reserva espiritual, la bellesa de la creativitat i el càlcul, la llum que es llança salvadora perquè els que no estem tocats pels déus sobrevisquem a la rutina del dia a dia.

He de confessar-los que, al llarg de la meva trajectòria com a entrevistador, mai no m’havia acostat a l’Alexéi: m’havien parlat molt bé d’ell, però no volia que el meu ídol se m’humanitzés. “Això és poc professional”. No, no ho és. El cronista a qui falli el cor d’aficionat té un problema, que trasllada les persones que el llegeixen. Calia esperar el moment adequat, que va ser poc abans del lliurament de premis de l’IV El Llobregat Open Chess Tournament, entre els premiats.

Un te verd amb Xírov és un plaer que aclareix molts dubtes i obre camí a nous interrogants. La veu cavernosa, inconfusible, de l’homenot de mirada hiperactiva vessa solemnitat. Hi ha certa pressa en les seves maneres, ja que tracta de canalitzar el cabal de les seves idees en un fil conductor, però es percep al moment que cada paraula és un mur de contenció davant de l’allau que queda silent. Hi ha, en aquest procés, una acumulació denergia molt potent. En confiança, no sé si això és bo o dolent per als escacs.

“Som com juguem? Juguem com som?”. Això se sol dir i, sabent de l’estil agosarat d’Alexéi, ara m’encaixa més que sigui un home tan prolífic en dones com en fills. El nostre heroi és un romàntic, passem la tarda parlant de poesia, un gènere literari del qual demostra ser molt bon coneixedor. Xírov, a la tardor de la seva carrera, incendia la fullaraca al tauler com en els seus anys mossos i, allà on jugui als escacs, porta la passió del nostre esport amb si.

Poden gaudir, a continuació, una de les seves boniques partides d’escacs, una victòria del 1989 davant de Vereslav Eingorn que discorre per vies sorprenents. Foc al tauler!

Per Jorge I. Aguadero Casado, cap de redacció de Peó de Rei.

Desplaça cap amunt