Està a punt de començar el Tour de France, i altres competicions lligades al món de la bicicleta. Fins i tot, qualsevol pedalada popular es qualifica d'esportiva. La bicicleta, podem considerar-la només com un esport?. Els que fem servir la bicicleta per altres usos que no són esportius, sabem que és més que un esport. És un transport.
A l'estat espanyol, el concepte de cicloturisme ha estat alterat i apropiat per les Federacions de Ciclisme Esportiu, cosa que no passa a nivell europeu. Per això, hi ha tants problemes quan la Federació Catalana organitza la Marxa Cicloturista de Barcelona a Sitges cada any. Un altre exemple, la saturació de gent en el tram del riu Llobregat, entre Sant Boi i el Prat, on caminadors i ciclistes comparteixen el camí, i on el risc ha augmentat per comportaments poc cívics. No és un problema de medi ambient, ni tampoc de mobilitat. És el problema de fer esport de competició en un espai al qual no s'adiu de fer-ne. I els responsables de trobar una solució són precisament l'administració pública dedicada als esports.
Una altra cosa a millorar seria la seguretat a les carreteres, ampliant l'espai per anar a peu i en bicicleta, i reduint l'espai per als vehicles motoritzats. Allà on precisament hi van els ciclistes de carretera, i on la Federació de Ciclisme actua confiant en la sort, i resignant-se a la fatalitat i el destí de cada persona.
Per això, tampoc no podem acceptar que molts dels problemes es plantegin com una competició entre ciclistes i vianants. Fins i tot, entre bicicletes i vehicles motoritzats. Les dicotomies polaritzen el debat entre bons i dolents, sense oferir gaires resultats. Cal refermar l'enfocament global dels problemes per buscar els responsables i veure què es pot fer en cada cas.
Si (
No(
