Aniversari emotiu per la mort de Climent Castellví

Del 13 de desembre al 10 de gener es podrà gaudir d’aquesta única col·lecció a la Biblioteca Rubio i Ors, però per aquells que assisteixin a les funcions d’aquest any – que tindran lloc del 25 al 29 de desembre- la tindran al mateix Cal Ninyo, on tenen lloc els Pastorets, durant els cinc dies de representacions. Joves i nens, també els més grans si s’hi animen, podran participar en aquesta celebració a través d’un concurs de fotografies anomenat “Pastoreo”- que consisteix en fer arribar, a la pàgina web de la companyia, una imatge on es representi alguna de les més famoses escenes de l’obra dels Pastorets. Paral·lelament, la ja mencionada Biblioteca Rubio i Ors allotjarà el dia 13 de desembre a les 12h un seguit de tallers on els més petits de la casa podran jugar a pastorets i dimonis: es faran màscares i maquillatge entre altres divertides activitats.

Celebració per a molts agredolça, ja que un dels pilars que ha pujat a l’escenari aquests 34 anys no podrà ser present aquest 35è aniversari. Fill predilecte de Sant Boi, en Climent Castellví fou un exemple de persona, amb valors fermes i sempre al servei del municipi. Tot i no tenir fills, per a molts fou una figura paternal, va ser molt estimat dins i fora de la família motiu pel qual Sant Boi plorà la seva pèrdua el passat mes de setembre.

Actor, mai més ben dit, per amor al art que va representar múltiples papers dins l’obra dels pastorets però també en altres obres santboianes, que en els últims anys representà el gran sacerdot. Segons el seu gran amic Serafí Daura: “el paper del sacerdot era un desastre, la gent no s’aprenia el paper, no el sabien dir. No va ser fins que el va representar el Climent que guanyà solemnitat i estigué a l’altura”. En honor seu se li ha posat nom a un personatge, era un pastor que no tenia nom i actualment es diu Climent.

En Climent Castellví fou un home molt feliç, que estimà per sobre de totes les coses la seva dona i família. I que fins l’últim moment no deixà de lluitar per seguir vivint envoltat de tanta gent que l’estima i que a dia d’avui s’emociona al pensar-hi, parlar-ne o escriure sobre ell.