Territori Candel, mig segle després de publicar Els Altres Catalans

El Festival “De Clavé a Candel” va omplir amb més de quatre-cents músics i cantaires l’escenari del Barcelona Teatre Musical: set corals, dues bandes de música, l’estrena de tres composicions i la recuperació de La Marsellesa de Clavé, centraven el que va ser l’homenatge de l’associacionisme a la figura de l’escriptor i analista social d’aquell Can Tunis que inspirà Donde la ciudad cambia su nombre, la novel·la que projectà Candel cap a la fama.

El festival visualitzà la relació de Candel amb el teixit associatiu, que el recolzà complementant la tasca editorial de Josep Janés, publicant els seus primers llibres, i de Max Cahner, –que el 1964 acabava de treure Nosaltres, els valencians de Joan Fuster- qui acceptà que l’encàrrec inicial d’escriure Nosaltres, els immigrants s’acabés dient Els altres catalans, tal com era el títol de l’article que pocs abans havia publicat en castellà a La Jirafa, una revista cultural de l’època. Els editors van fer la seva feina, com també la va fer l’aleshores minsa xarxa de llibreries, però l’acolliment que va rebre de les entitats, que promovien la majoria de presentacions d’aquell escriptor compromès, que tant s’allunyava dels models literaris que tolerava el franquisme, van ser essencials pel conjunt de l’obra de Candel amb més de cinquanta títols publicats, alguns d’ells molt reeditats, com ha passat amb Els altres catalans, sense censura que ja va per la cinquena edició.

La relació Clavé-Candel que establia el festival també s’explica en reconèixer a Josep Anselm Clavé, gran promotor de corals i associacions durant els cinquanta anys que va viure al bell mig del segle XIX i el principal promotor de la il·lustració de les classes populars de Catalunya. Candel estableix en el segle XX els ponts d’integració social dels obrers que aporten el seu treball a la Catalunya industrialitzada, que vol treure el cap al Món promovent l’Exposició Internacional del 1929. Els Candel arriben a la muntanya de Montjuïc, arrel d’aquest gran esdeveniment. La Catalunya dels Clavé, Prim –ja absents- i l’alcalde Rius i Taulet..., havia promogut l’exposició del 1888, que havia atret l’arribada de la ma d’obra més pròxima, culturalment i territorialment parlant: camperols de la Catalunya rural, valencians, aragonesos...

El festival ho visualitzà especialment per la participació de la Banda i Coral de Ademuz, comarca valenciana de parla castellanoaragonesa on va néixer Candel el 1925. Alguns integrants de la entitat es van manifestar com “altres catalans”, des d’una dimensió prou diferent de la que inspirà a Candel el seu llibre, donat que havien nascut aquí i havien tornat al Rincón de Ademuz. La seva presència i la interpretació d’unes Albadas, cançons populars d’aquell indret, generà emocions, com generalment les origina la nostàlgia dels emigrants.

Es mirà que fos una manifestació de cultura popular la que tanqués la commemoració, però durant deu mesos s’han produït tot un seguit de col·loquis que han servit per donar valor a l’obra de Candel i fixar el que s’ha dit els Paisatges de Paco Candel, que és el nom de la trobada d’estudis que la Fundació organitzà amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet –ciutat de la que fou regidor de cultura en la primera legislatura dels Ajuntament democràtics- que va atreure una vintena de ponències i comunicacions, que han ajudat a definir el que s’ha dit el Territori Candel, que en principi es situava a l’espai de l’actual Marina de Sants, on va viure i escriure sempre, però que els autors de les comunicacions acabaren situant en tot l’entorn metropolità de Barcelona, i molt especialment en el Barcelonès Sud i també el sud del Baix Llobregat on més es va moure i que és on el concepte dels altres catalans està demogràficament més arrelat.

En el context del seminari Migracions del segle XX i XXI a Catalunya, celebrat en el Museu d’Història de Catalunya -coincidint amb l’exposició Candel. Els altres catalans, que hi ha estat tot un trimestre- es va comparar el cens de població del conjunt de localitats que integren la zona amb dades de tot el segle passat. Les estadístiques de població reflecteixen un creixement espectacular i la possibilitat d’un gran desequilibri possible per l’arribada de nouvinguts.
L’aiguabarreig ha estat altament positiu i fidel a la proposta candeliana “Catalunya, un sol poble”. El dia que l’assumí la classe política de la Transició, va ser un bon dia, que ha fet possible la generalització de la condició de catalans per a tots els que han decidit que aquesta sigui la seva terra. Els debats magnífics que s’han fet també han deixat molt clar que el treball ha jugat un paper fonamental en el procés d’integració. La gent arribava amb ganes de treballar i aquesta peculiar societat catalana no hi ha res que aprecií més.

El seminari va ser el darrer acte acadèmic de la commemoració. Els anàlisis dels experts convocats pel Centre d’Estudis Demogràfics també van exposar les problemàtiques de les noves migracions que Candel arribà a intuir. Hi ha factors religiosos i culturals que dificulten la integració, no obstant exemples significativament positius de nouvinguts que s’han acollit als programes que l’administració ha dissenyat a partir de les propostes de convivència exposades per Candel. La Direcció General per a la Immigració va voler que el tradicional manifest del Dia Internacional del Migrat, fos llegit per Maria Candel, filla de l’escriptor homenatjat. Els Candel ja fa tres generacions que són aquí i han pogut contribuir decisivament a la construcció d’un model de convivència que, actualment, és estudiat en el si de diverses universitats europees i nord-americanes, on s’han publicat treballs d’investigació i tesis doctorals sobre la creació literària i l’anàlisi social de qui va començar denunciant el que succeía allà on la gran ciutat canviava el seu nom. Afortunadament, la democràcia també ha contribuït decisivament a la transformació social dels espais que s’han definit com a Territori Candel. Segueixen existint problemes, però és evident que Baix Llobregat i l’Hospitalet han superat el suburbi que havien arribat a ser. Ara ens manca la feina que fou la gran integradora de tants i tants nouvinguts als que ja no cal aplicar la definició dels “altres catalans” perquè ho son de ple dret. III