D’una banda, el PP ha emprés un camí de regressió en els drets socials. Fins ara -amb la crisi econòmica com a excusa i amb la majoria absoluta al Congrés com a arma- el govern de Rajoy no ha descansat en la seva guerra contra els serveis públics essencials. Les retallades en l’educació, en la sanitat o els serveis socials està posant en risc l’Estat del Benestar, fent grans forats a la xarxa que ha de protegir a les persones que estan en risc d’exclusió. I d’altra banda, i també amb la crisi com a excusa, fa tisorades en l’àmbit laboral, enterrant drets conquerits amb l’esforç de diverses generacions.
Però aquest PP no s’ha posat com a límit el sector públic, que inclou iniciatives (que a Madrid han tombat els tribunals) de privatització de la sanitat. Amb la bandera d’una falsa moralitat, també vol regular l’esfera privada de les dones i decidir per elles quan han de ser mares. S’han entestat en tirar endavant una reforma de la llei d’avortament que ha aixecat protestes majoritàries, tant en la nostra societat com més enllà de les nostres fronteres.
El PP ataca frontalment la llibertat de les dones sobre com i quan han de tenir fills. És una inmiscució en la vida de les dones sense precedents. Bé, sí que els té: els temps de finals de la dictadura i de la transició a la democràcia, quan les dones que tenien diners suficients per pagar-se el viatge i l’estança se’n anaven a Londres a interrompre el seu embaràs. Aquelles altres que no tenien recursos econòmics (la majoria) ho havien de fer aquí, clandestinament, en condicions lamentables. N’hi havien que morien en l’intent.
El PP ens vol tornar a l’Espanya en blanc i negre. Se situa, com en molts altres temes, d’esquena a la societat. Volen imposar un projecte ideològic ultraconservador per molt que vulguin disfressar-lo, fins al punt de dir que la reforma de l’ avortament serà bona per a l’economia. Absolutament vergonyant.
Esperem que la pressió social els faci desistir. El pas del PP pel govern no pot ser, en cap cas, el pas per un túnel fosc que ens porti a un paisatge que la societat va deixar enrere fa molt de temps. ||