Optimisme. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn després de la presentació d’avui per part del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, de les línies estratègiques del Departament. Ho ha fet, aquest matí, davant empresaris i directius del Fòrum Empresarial del Llobregat, als quals els ha detallat les accions concretes per a reactivar l’activitat econòmica de la segona ciutat més gran de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat, i de la comarca del Baix Llobregat.
En motiu d’aquest desdejuni, on també han estat present el president del Fòrum, Manuel Rosillo, i l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, Felip Puig ha assegurat que Catalunya creixerà més d’1,5% del seu PIB, dada fonamental per veure amb optimisme el futur del país: “Hem entrat a la recuperació, hem iniciat un canvi de cicle, estem sortint del túnel, tot i que encara no és prou generalitzat ni prou evident per tothom i continuem tenint les conseqüències d’aquesta crisi econòmica”, ha afirmat Felip Puig. Ha insistit que les línies prioritàries continuen sent l’elevada taxa d’atur, de pobresa i de tensió social. En aquest sentit, però, Felip Puig ha destacat que a Catalunya s’ha generat ocupació durant vuit mesos consecutius per primera vegada en set anys i ha parlat de trets diferencials amb la resta d’Espanya i, fins i tot, amb el sud d’Europa, on la recuperació avança a un ritme diferent.
Que L’Hospitalet de Llobregat s’ha consolidat com a un ‘cluster’ empresarial amb tot el desenvolupament de la Plaça Europa, a més del ja conegut ‘cluster sanitari’, és cada cop més indubtable i Felip Puig s’hi ha volgut referir: “Aquesta transformació de penetració al que és la gran Barcelona ha tingut un desenvolupament firal, comercial i terciari que ha permès la transformació del país per garantir estructures i també la cohesió social, com a part per garantir la qualitat, el benestar i la convivència”, ha dit.
Xifres a l’alça
Puig ha donat importància a la solidesa de dades com les d’exportació a Catalunya, que ha crescut un 4% en relació a les dades de l’any passat, així com les dades del turisme estranger, que han augmentat més d’un 13%, també respecte a l’any passat. La indústria, les exportacions, el turisme i les vendes del comerç al detall han tingut en els darrers mesos una evolució que per primera vegada en sis anys comença a ser positiva i marca una tendència a la estabilització com a mínim de la confiança del consum intern. Ha estat en aquest moment i amb aquestes dades on el conseller ha predit que aquest any Catalunya creixerà per sobre de l’1,5% del seu PIB, tot i que les previsions estan per sota d’aquest índex.
El conseller aposta per la internacionalització i ha afegit que “cal focalitzar la nostra fortalesa en la recuperació de la indústria”. Ha destacat els esforços realitzats per orientar la política industrial en quatre eixos basats en la innovació, la internacionalització, la logística (creació del Corredor Mediterrani per augmentar la competitivitat) i el coneixement, i ha insistit en la necessitat de donar suport a les pimes i a l’emprenedoria, ja que “aquest és un país d’emprenedors des de fa segles”, ha afegit.
La qüestió de la investigació, l’assignatura pendent
Com a canvis i millores, ha parlat de la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya: “aquest serà l’any en què dotarem els nostres models d’ocupació amb recursos orientats al seguiment dels itineraris de les persones, per facilitar la millora permanent d’ocupabilitat i facilitar la competitivitat a les nostres empreses, així com l’adequació del mercat de la oferta educativa i la demanda de les nostres empreses i sector econòmics”, ha explicat. En aquest sentit, ha parlat també de la necessitat de trobar un bon model d’interfície, ja que actualment hi ha a Catalunya més universitaris que tècnics i professionals de formació professional, i ha afegit que actualment es treballa en una segona onada amb les lleis òmnibus per recuperar un millor equilibri de confiança del servidor públic cap a l’empresari, la indústria i les empreses, així com la responsabilitat del sector privat cap al compromís públic. Entre els deures pendents, ha afegit la necessitat de posar la investigació al servei de les empreses, és a dir, estudiar la transferència de coneixement i de recerca a les empreses.
Finalment, ha esmentat el problema derivat de la proposta de la reforma elèctrica amb les empreses de cogeneració, i de la necessitat de trobar una solució, ja que “la cogeneració ha suposat una reducció de costos i un augment de la competitivitat per a moltes empreses”. “La reforma elèctrica es un símptoma de que a Madrid es prenen decisions escoltant només els grans sectors financers i el dèficit de l’estat, sense tenir en compte la indústria, que els queda lluny” ha afegit. En aquest sentit, s’ha mostrat predisposat en la necessitat de trobar solucions al problema.
27 de març de 2014||
Si (
No(
