Molts aficionats es van desplaçar als Canyars per veure la més que possible victòria del Cornellà, en un dia que prometia ser històric per l’entitat del Baix Llobregat. I així va ser. A la mitja hora de joc, Cazorla va apropar el somni al club cornellanenc en transformar un penal i situar el 0-1 al marcador. El partit, tal com es preveia, va ser bastant travat i amb molts nervis.
Uns nervis però, que semblaven desaparèixer al minut 53, després que Aleix Camps, del Castelldefels, es fes un gol en pròpia porta en una jugada desafortunada. El 0-2 deixava el campionat a tocar per al Cornellà, però Cervantes va posar emoció en els minuts finals gràcies a un golàs des de fora l’àrea. Els últims 7 minuts, més el temps afegit, van ser els més llargs de la història del club verd-i-blanc, però finalment Jordi Roger i la seva plantilla van poder celebrar quelcom més que un títol.
Un fet històric, i és que el Cornellà mai a la vida havia aconseguit ser campió de la Tercera Divisió. Amb aquest triomf, el Cornellà disputarà el playoff d’ascens a la Segona Divisió B en una eliminatòria d’ascens directe. En cas de superar-la, pujaria directament de categoria. En cas contrari, seguiria disputant el playoff d’ascens.
A la zona mixta, Jordi Roger va declarar que “ara només tinc emoció i sentiment. Felicitats als meus jugadors. Hem patit molt. Crec que ens ho mereixem. Hem sabut aguantar bé aquests últims cinc minuts. No tots els dies es pot ser campió de lliga”
L’altra cara de la moneda
El destí, de vegades, és cruel. Ho va ser per un Santboià que va veure com la mala sort li jugava una mala passada. Els santboians fa pocs dies empataven precisament contra el Cornellà en un partit on van merèixer la victòria. Dies desprès, uns són campions i els altres han descendit a 1a catalana. El partit d’ahir va ser contra el Gavà, que també s’ho jugava tot en un últim duel d’infart. El Santboià va aconseguir avançar-se, però en els darrers instants el club blaugrana va remuntar amb dos gols que van desfermar l’eufòria a La Bòbila i van enviar al Santboià, inesperadament, a 1a catalana.
Si (
No(
