El partit va estar, a l’inici, com es preveia, força igualat i amb un intercanvi de cops entre els dos equips. Abans del descans els andalusos van poder inaugurar el marcador, però el xut d'Airam va sortit per sobre el travesser. A la represa, “l'Hospi” va voler dominar més el partit, demostrant més ganes que el Cádiz per superar l'eliminatòria. Era l'única opció pel conjunt català, que no pot competir amb el pressupost d'un equip històric poc acostumat a la tercera categoria del futbol nacional.
Gràcies a aquesta embranzida, els del Llobregat van disposar de vàries opcions clares, però Aragoneses podia amb totes elles. Al minut 77 va arribar el punt d'inflexió del partit. Bon canvi de joc de Martins per Villar, que afusellava Craviotto i marcava en l'únic xut entre pals del Cádiz en tota l'eliminatòria. El gol semblava decidir l'eliminatòria, però va ser aleshores quan va aparèixer l'èpica a L'Hospitalet.
Al minut 87, Moyano va aprofitar una pilota morta dins l'àrea després d'una centrada lateral per posar la cama i empatar el partit. L'1-1 encara classificava els andalusos, però el gol va animar la grada i els riberencs van agafar ales. La lluita fins el final va ser intensa i ningú va defallir. Possiblement per això, Pirulo, que havia entrat de refresc, va aconseguir controlar una pilota dins l'àrea i afusellar Aragoneses al minut 94. Era el 2-1 i L'Hospitalet estava classificat. La bogeria es va desfermar al Municipal, convertint-lo en una festa i traslladant la pena i les llàgrimes als molts aficionats andalusos que havien assistit al partit.
Amb aquesta victòria, L'Hospitalet segueix somiant amb l'ascens tot i que encara li quedaran dues eliminatòries. No obstant, abans de començar aquesta primera, pocs apostaven per un "Hospi" que s'enfrontava amb un dels màxims favorits. Un cop vistos els esdeveniments, tot és possible i cal confiar amb els riberencs, que ja són una passa més aprop de fer el seu somni realitat.
Si (
No(
