Un any sense Joana Raspall - Cent anys de vida i lluita

Després d’un any a França, realitza a Sant Feliu els estudis de comptabilitat i a l’edat de catorze anys comença a publicar en revistes locals. Des d’una revista de Sant Feliu anomenada “Claror”, ella i altres nois i noies de la seva edat realitzen una campanya per reivindicar la presencia d’una biblioteca per als més petits del poble. La seva petició arriba a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que després de conèixer a Joana Raspall li recomana que realitzi els estudis de bibliotecària. Va seguir el seu consell i un cop acabats els estudis se’n va a la biblioteca de Vilafranca del Penedès fins el final de la guerra.

Juntament amb la seva companya Roser LLeó, salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguessin sota influència franquista. Després de la Guerra i de reprendre la seva tasca literària, comença la creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després resultaran ser el “Diccionari pràctic de Sinònims”, el “Diccionari de locucions i frases fetes”, premi Marià Aguiló de l’IEC el 1986), i el “Diccionari d’homònims i parònims”. Tot seria el precedent d’una extensa obra per adults i nens.

Joana Raspall va viure de l’any 1913 fins el 2013. Cent anys on mai va deixar de lluitar pel que volia, en gran part per influència del seu pare que volia que anés a una escola pública, on pogués tenir una educació lliure. De fet, gràcies a les seves gran aportacions, avui en dia, l’educació, la llengua catalana i la cultura, en general, té un espai reservat pel record d’aquesta santfeliuenca memorable.