Desnonaments: tothom estem d’acord, però s’ha de concretar. S’ha d’actuar sobre la vivenda buida, s’ha d’actuar fiscalment sobre aquells propietaris i sobre els bancs que tenen vivendes en estoc.
A nivell general, Ciutadans vol modificar la llei hipotecària per incloure la dació en pagament. A nivell municipal, contractes-programa, que són els convenis que signa Generalitat i Ajuntament. Han minvat moltíssim des que governen CiU i ERC a la Generalitat, uns contractes-programa que són de caràcter finalista i que beneficiaven a gent de la tercera edat, joves, discapacitats, etc.
Beques menjador. A C’s vam presentar a l’any 2014 una iniciativa a nivell comarcal per ampliar les beques menjador a Setmana Santa, estiu i Nadal. Resultat pobre. Ara entrarem als ajuntaments i la tornarem a recuperar.
I en la línia que deia, el Parlament ens afecta. CiU i ERC han votat en contra de mesures a favor de la pobresa energètica, la renda mínima d’inserció, dotar de més recursos als serveis socials dels ajuntaments o donar suport a les llars d’infants municipals. Ciutadans i altres partits han votat a favor. III
CiU:Hi ha moltes coses que des de opcions polítiques diferents podem arribar a compartir. I la prova està en què després d’aquests anys de crisis, la forma en com els ajuntaments -independentment del color polític- ho hem afrontat, probablement no sigui substancialment massa diferent. Els aliments en primer lloc, es requereix de la protecció de l’habitatge i de la salut. En l’àmbit de les competències municipals, hi ha moltes coses que es poden fer. La primera és quina disponibilitat pressupostària hi destinem a aquests objectius i d’on la minvem d’altres serveis que hem prestat en anys de més bonança.
Sembla fàcil de fer, però en realitat té costos polítics i de comprensió per part de la societat. En l’àmbit dels aliments, s’ha d’ajudar en dos grans qüestions: un, el fet d’ajudar -sigui a través de convenis, voluntariat o aportacions municipals- a totes les situacions on la precarietat alimentària existeix. No són moltes però hi són i s’han de tenir en compte i, sobretot, pel que fa els aliments frescos. La segona, tot l’àmbit de les targetes moneder. Des de fa mesos, la Diputació de Barcelona ha engegat aquesta iniciativa d’àmbit local que dignifica la vida de les persones.
En l’àmbit de l’habitatge, és essencial la tasca de mediació que de forma professional els serveis socials poden fer, sobretot, per evitar els desnonaments. Aquí s’ha de treballar molt per tenir, en alguns casos, els habitatges d’emergència.
En l’àmbit de la salut, s’ha de mirar molt per algunes persones que necessitem algun suport. III
PxC: Hi ha unes desigualtats perquè hi ha hagut unes polítiques econòmiques que han practicat determinats partits polítics en possessió del govern durant anys i que després venen a solucionar-les.
Hem arribat per una situació de desindustrialització, de no tenir en compte polítiques amb un valor afegit a la nostra social. No hi ha millor política social que crear ocupació i de qualitat. Ara tots els ajuntaments segueixen el ‘mantra’ de que són els que menys desnonen, els que més ajuden a la gent... però són els mateixos alcaldes que construïen pisos de protecció oficial a 300.000 euros. Els mateixos que ara han canviat de política sense fer el ‘mea culpa’.
Ja que tenim el problema de no poder canviar la política macroeconòmica i molt menys quan administrem el 12% del pressupost públic (a Noruega administren el 42%), hem d’intentar minvar aquestes situacions de pobresa. La Generalitat ha privatitzat les empreses energètiques que eren un valor afegit i ara tenim les empreses que, clar, volen guanyar diners i no cedeixen davant d’aquestes situacions, només en casos molts petits. Cal pal•liar amb recursos aquestes situacions però no podrem si, a nivell general, no fem un canvi de polítiques. I en aquest sentit, veig molt poques formacions polítiques que estiguin d’acord perquè el Parlament Europeu, on s’estan manegant ara aquestes qüestions, faci un canvi tot i que ara vinguin aquí dient que ho solucionaran tot des dels ajuntaments quan és inviable. III
Si (
No(
