“En comparació amb el que anem a fer qualsevol aportació personal és menys important que el projecte col·lectiu que tots plegats volem representar”
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969), va arribar ala presidència d’Esquerra Republicana fa més de cinc anys, quan aquesta formació va experimentar una crisi interna queva acabar amb el lideratge de Joan Puigcercós, després de formar part de dos governs tripartits. ERC s’ha convertit en unpartit central de la política catalana i en el moment de realitzar aquesta entrevista no hi havia acord polític entre Junts pel Sí i la CUP per formar Govern a Catalunya desprès de les eleccions del 27 de setembre.
-Sembla que un acord polític entre Convergència i la CUP és com barrejar l’oli i l’aigua. Els dos són líquids però incompatibles i Esquerra queda al mig. Hi haurà acord d’investidura?
-Estem convençuts que hi haurà acord d’investidura i govern perquè el que ens juguem tots plegats està per sobre de qualsevol interès de partit legítim que pugui tenir qualsevol d’aquests actors que vostè s’ha referit. Com que l’objectiu és molt important i tots som conscients, com que el mandat dels ciutadans és molt clar, etcètera, etcètera, estem segurs que hi haurà un acord.
-Abans o desprès de les eleccions generals del 20 de desembre?
-Això no ho sabem. El que és important és que negociant un acord que serà útil i efectiu pel país i tampoc no vindrà d’una setmana ni de dues. Si és abans molt millor i si és desprès serà després.
-Qui creu que pot ser el president?
-El candidat de Junts pel Sí, que és la força majoritària en el Parlament d’una forma molt clara, és el senyor Artur Mas. Sempre hem dit que en comparació amb el que anem a fer qualsevol aportació personal és menys important que el projecte col•lectiu que tots plegats volem representar. I els primers que ens ho apliquem som nosaltres perquè sempre diem que el paper que vulgui jugar qualsevol persona d’Esquerra Republicana és molt poc rellevant comparat amb l’objectiu de justícia social, de modernització, de llibertat, d’eficàcia, de lluita contra la corrupció que volem assolir.
-Per tant, es descarta com alternativa a Mas per facilitar l’acord amb la CUP
-Jo en aquets moments no sóc una alternativa ni ho he sigut des de l’acord que tenim. El meu paper és irrellevant comparat amb l’objectiu que tenim. Jo faré el paper que toqui i això ho decidirem entre tots i encantat d’ajudar.
-Veu la CUP fent president Artur Mas?
-Això ho hauria de preguntar a la CUP i jo no sóc el seu portaveu, afortunadament per la CUP. Jo estic convençut que hi haurà acord.
-Quan Josep Tarradellas negociava l’Estatut de 1979 amb el Govern central deia a la sortida d’algunes reunions que havien anat molt bé i desprès es van saber que no era així. S’està reproduint aquest esquema?
-Es una suposició legítima per part seva, però nosaltres estem convençuts que anirà molt bé.
-Fins a on està disposada a arribar Esquerra davant de l’anunciada resposta de l’Estat?
-Fins a on ens mandatin els ciutadans de Catalunya amb les seves decisions democràtiques. I com que és la democràcia la que ha de determinar els marcs legals estem absolutament convençuts que tindrem un marcs legals molt més moderns, eficients i adequats a les demandes socials, uns marcs molt més útils en les lluites contra les injustícies socials o contra la corrupció.
-Entén que hi hagi gent que faci un paral.lelisme entre el 6 octubre de 1934, quan el govern català va ser empresonat i es va suspendre l’autonomia de Catalunya i com pot acabar la situació actual?
-Que hagi d’entendre que es faci un paral•lelisme és una pressuposició equivocada. No hi ha cap paral•lelisme i el que segur que no hi ha és un paral•lelisme en el seu desenllaç. Estem en el segle XXI, estem a la Unió Europea, en el marc d’una Europa democràtic. Això no se sembla en res a l’Europa dels anys 30 on Alemanya estava governada per Hitler, Itàlia per Mussolini i Espanya estava a punt de ser governada per un general colpista amb els suport dels dos anteriors.
-Durant aquests tres anys de procés sobiranista, Esquerra Republicana....
-(Interrupció) De fet, Esquerra Republicana porta 84 anys de procés sobiranista. Ara és evident que hi ha altres grups que no ho havien sigut i nosaltres estem molt contents que sigui així.
-Té raó, vostès sempre han defensat la independència i és Convergència que s’ha tornat que s’hi ha afegit.
-Insisteixo que és molt positiu que la gent s’afegeixi a la causa de la raó i la justícia sempre és bo.
-Encara que de vegades sigui per apujar-se sobre l’onada i evitar que passi per sobre.
-És una opinió que jo, lògicament, no puc compartir.
-En qualsevol cas, el que deia és que Esquerra Republicana, que és un partit d’esquerres, ha hagut de sentir durant els tres anys que dura el procés, que ha estat còmplice de les retallades en educació, sanitat i serveis socials.
-És just el contrari. Que Esquerra hagi donat suport al Govern de Catalunya ha permès que els Pressupostos siguin en termes percentuals els més socials de tota la història. Mai havia hagut més del 70% del pressupost de la Generalitat dedicat a polítiques socials. El total pressupostari de Catalunya no el decideix ni el Govern de Catalunya, ni el Parlament, ni els catalans, sinó el senyor Cristóbal Montoro.
-La gent no entén de percentatges, i el que veu es que augmenten les llistes d’espera per les retallades, que augmenten els barracons escolars, que es privatitzen serveis..
-I com que això ens preocupa, amb la nostra força política garantim que hi hagin els percentatges més importants destinats a salut i a ensenyament. El que volem és que hi hagin més recursos i que els diners que genera la nostra societat puguem decidir nosaltres on els invertim.
-Vostè sempre ha presumit d’integració social en la seva candidatura amb gent de diferents entitats de la vila, comla penya madridista o una cofradia, però hi ha qui parla del risc de dividir els catalans en dues meitats.
-És evident que no, perquè la diferència entre un part i l’altra és enorme. 72 diputats explícitament a favor de la independència i només 52 expressament en contra. Per tant no estem parlant de dues meitats, sinó d’una diferència enorme a favor del sí a la independència.
-Sí, però a molts municipis del Baix Llobregat va guanyar Ciutadans el 27 de setembre.
-Això és molt positiu. Pensi que durant molts anys va guanyar el PSC.
-Vol dir que prefereix que guanyi Ciutadans al PSC?
-El que dic és que això és una decisió que pren la ciutadania en el seu conjunt. Nosaltres sempre hem respectat el resultat i l’únic que demanen és que ells els respectin ara. La realitat electoral d’aquesta comarca la decideixen les persones, com ha de ser, i nosaltres encantats que sigui així. III