D’ençà que es matava les persones amb les pròpies mans, fins a aconseguir eliminar milions d’éssers humans pitjant un botó, la humanitat ha avançat molt tecnològicament.
Per utensili interposat, des d’una pedra o un pal (o una simple barra d’ase), passant per la mort a distància amb armes de foc, hem evolucionat fins a aconseguir una complexa indústria de la mort en massa, que està a l’abast de qualsevol oficinista eficient com Eichman, o d’un pilot d’avió com l’Enola Gay que la vessi des d’el cel sobre milions de persones. La mort és tan banal que, sense saber-ho, només amb fer una trucada des del nostre modern mòbil, moren un munt de “negritos” en el Congo del coltan.
En els nostres temps moderns i postmoderns ja fa anys que es debat l’impuls que han tingut les guerres en l’avenç de la ciència i la tecnologia, i una discussió molt viva es mou en els límits del pragmatisme i lo políticament correcte quan es parla dels beneficis de les fàbriques i el comerç d’armament com a creadors de llocs de treball.
De tot això en podem parlar, i és necessari abordar les vessants històrica i ètica de la guerra, però es fa difícil parlar de filosofia quan et trobes davant de milers d’assassinats intencionats i indiscriminats d’ésser humans, com els que s’estan produint a Síria. Ja fa uns dies que vàrem citar Adorno, que deia que després d’Auschwitz ja no es pot fer poesia, i veient les imatges i escoltant els testimonis que ens arriben, se’t treuen les ganes d’argumentar sobre la guerra justa o la pau perpètua de Kant. D’ençà que vam començar aquest cafè filosòfic, hem tingut sempre la intenció d’allunyar-nos de les vagues i ensopides reflexions, de les divagacions abstractes, de la metafísica i les discussions sobre el sexe dels àngels, per incidir en els temes i les preocupacions que més vivament ens toquen i ens afecten. Per nosaltres filosofar és comunicar i aplegar voluntats; escoltar i rebre noticies del que està passant al món, i no tancar els ulls davant les barbaritats que es cometen contra les persones en nom d’ideals espuris, quan no descaradament d’interessos bastards.
Deu vegades més car
Hem gaudit d’una ben documentada exposició d’en Joan Babeli -sirià que porta 37 anys a Catalunya-, acompanyat d’en Ramon Creus, sobre els orígens i la situació actual de la guerra de Síria, amb moments molt emotius quan ens parlava de la situació dels seus familiars, atrapats a Alep, enmig del conflicte, i dels seus esforços, infructuosos en els darrers mesos, per allunyar-los de l’horror. Que fa pocs anys el preu a pagar per fugir de Síria fos 4.000 €, i actualment 40.000 €, és una petita però significativa mostra de les dificultats en que es troben les víctimes civils, mentre la indiferència, quan no la oberta hostilitat dels nostres conciutadans europeus, es fa més palesa cada dia que passa, i creixen escandalosament els guanys dels qui es beneficien de la situació. Mols interrogants oberts, moltes qüestions per resoldre sobre la guerra i la condició humana; sobre la política i el paper de les religions; i tantes altres... III
Si (
No(
