El Baix, terra cooperativa

Quant parlem del teixit empresarial d’un territori, sovint, ens fixem únicament en l’element de la dimensió i, per tant, organitzem l’escenari a partir de micros, petites, mitjanes i grans empreses. Ens oblidem d’altres elements com la seva forma de constitució on destaca, per la seva singularitat, l’empresa cooperativa. És, segurament, el seu major èxit: tenir entitat pròpia front les societats anònimes, les limitades o qualsevol altre tipus marcat tradicionalment per la influència neoliberal.

En aquest sentit, el Baix Llobregat és una de les comarques cooperatives per antonomàsia de Catalunya: “El Baix Llobregat és una comarca molt potent i amb força a nivell cooperatiu”, diu el director general d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa de la Generalitat, Josep Vidal. En concret, al territori hi ha 326 empreses cooperatives, el que representa quasi un 12% del total de Catalunya. De fet, és la tercera comarca amb més cooperatives, òbviament, per la seva població, però també, tal i com apunta Vidal, pel suport de les administracions locals: “Des de les administracions més properes, el cooperativisme i l’economia social ha estat una eina que s’ha utilitzat bastant i que s’ha promocionat”.

El món cooperatiu viu “un moment dolç perquè és una fórmula que ha demostrat, en aquests anys de crisi, una sostenibilitat i una capacitat de resistència superior a qualsevol altre tipus d’empresa”, explica Vidal. En concret, Catalunya ha sumat 177 noves cooperatives durant l’any 2016. I és que aporten -amb molts ítems compartits amb l’empresa familiar- diferents avantatges que fan de les cooperatives una organització singular i a tenir molt present: “El cooperativisme i l’economia social és una altra manera de fer empresa; és més democràtica, té més sentit social, una intenció de repercutir en el territori, de millorar la qualitat de vida dels ciutadans on estan implementats. […] Tothom participa i, per tant, les decisions estratègiques de l’empresa van unides als interessos de les persones i no als interessos, únicament, del diner. Els resultats, òbviament, no es miden només en termes econòmics, sinó en qualitat de vida, en capacitat d’incidència, en impacte social”.

Paradoxalment, aquest mètode ofereix més sostenibilitat a mig i llarg termini que no pas la resta de tipus d’empreses: “Els últims anys, el capitalisme salvatge era la única forma i la més valorada per fer empresa; ara, en canvi, estem parlant de que els resultats de les empreses no es miden únicament per diners. Sinó per resultats a la teva comunitat. Són elements clau per canviar el model econòmic”.

Més esperit col·lectiu
De moment, les cooperatives ja no són cosa, només, del món agrari, molt vinculat a aquesta forma d’organització empresarial. De fet, la més habitual, actualment, és la cooperativa de treball associat, treballadors de qualsevol ram que s’ajunten per fer alguna activitat col·lectivament: “L’emprenedoria és bàsica, però, també, és cert que s’ha centrat molts esforços en l’emprenedoria com una qüestió individual; quan qualsevol emprenedor sap que té molt més sentit fer-ho col·lectivament”.

Present a tots els sectors, com qualsevol tipus d’empresa, ara el repte del món cooperatiu és guanyar dimensió i força: “Sovint ens trobem sectors on hi ha 2, 3 o 4 empreses cooperatives i que, per tant, en la competència amb la resta de tipus d’empresa estem en inferioritat”. Pel que fa la dimensió, el 80% de les cooperatives tenen menys de 15 treballadors, tot i que hi ha conegudes empreses grans organitzades sota la lògica cooperativa com, per exemple, Abacus. III