Alexandre Magne, un dels personatges més rellevants de la història de la humanitat, repetia abans de les batalles a les seves tropes que la fortuna només afavoria a aquells homes valents.
Els fets li van donar la raó perquè amb una curta vida va aconseguir helenitzar bona part del món conegut, i ell personalment es convertiria en un mite, i fins i tot en una figura divina.
La necessitat de que aquells líders que els hi toca prendre decisions ho facin amb determinació, valentia i fermesa és imprescindible, perquè és més fàcil no fer res, i evitar així qualsevol crítica, que prendre decisions que segur que a algú no li agrada.
Però no prendre decisions provoca immobilisme i desgovern. Igual que Alexandre Magne no tenia cap obligació d’arribar amb la seva gent fins a l’Índia, el fet d’haver pres aquesta decisió va provocar que el món canviés i que les relacions comercials, culturals i de tot tipus entre orient i occident canviessin per sempre més.
Ara bé, aquella decisió valenta i arriscada no va estar exempta de crítiques, i quan la decisió d’avançar cap a orient s’estava executant les crítiques van ser furibundes i fins i tot es va acusar a Alexandre Magne de boig i egocèntric, però no per això Alexandre Magne es va arronsar i va decidir no fer res, i gràcies a aquella decisió valenta la vida dels macedonis, perses etc va millorar substancialment. Sempre he dit que prefereixo a aquells dirigents que s’equivoquen però intenten fer coses, que no aquells que no fan res i que es dediquen a dir sí a tothom però no executar mai res. Ara que justament portem dos anys de mandat municipal, veus ràpidament quins són els municipis on l’alcaldessa o l’alcalde està treballant, i per contra aquells que simplement l’alcalde es dedica a fer fotos i dir sí a tort i dret no executant cap projecte que a la ciutadania li comporti una millora en la seva qualitat de vida.
Potser dona més vots només dedicar-se a fer-se fotos i dir sí a tothom no desgastant-se prenent decisions, però si la política és l’art d’anar assolint fites per millorar la vida de la gent, d’aquí a uns anys aquells polítics hauran caigut en l’oblit, i només seran recordats com aquelles figures intranscendents que només ens van fer perdre el temps a tots plegats.
Com deia el President Tarradellas, té dret al perdó aquell que ho intenta, no aquell que no fa res. III