El Síndics Locals només arriben a un terç del Baix

El Baix Llobregat, juntament amb el Vallès Occidental, és la comarca amb més implementació d’oficines de Síndics de Greuges Municipals de tot Catalunya. Les dues pertanyen a la província de Barcelona, tot i que fou Lleida la primera en crear aquesta institució, concretament l’any 1990, motiu pel qual enguany es commemora el 25è aniversari de la Sindicatura de Greuges Municipals al territori català. Malgrat aquesta bona presència de defensors locals a la nostra comarca, són tres els grans municipis del nostre territori els que encara no s’han decidit per aquesta figura democràtica.
L’Hospitalet, el Prat del Llobregat i Castelldefels són aquests municipis amb més de 50.000 habitants que encara no tenen Síndic. I és un fet sorprenent, sobretot en el cas del Prat, ja que el seu Alcalde, Lluís Tejedor, ha promès públicament implementar aquesta figura en el seu organigrama municipal. Però, bé, sembla que les seves paraules les ha perdut l’aire, almenys durant aquest mandat que està a punt d’acabar.

Sant Boi i Gavà, els primers del Baix
Alguns encara posen en dubte la utilitat del Síndic de Greuges Local. La seva funció principal és clara: ha de defensar la ciutadania davant de possibles irregularitats procedents de les administracions locals amb els principis de neutralitat i d’independència política. És una institució barata i assequible a moltes arques públiques, ja que la majoria de sindicatures locals estan liderades per una persona jubilada i rellevant del municipi que treballa a temps parcial. Les més afortunades, compten amb un/a ajudant. La qüestió econòmica no és excusa, però a la pràctica, dels 31 municipis del Baix Llobregat i de L’Hospitalet, només cinc en tenen un Síndic. Ara que està tan de moda la transparència política i que molts regidors i regidores de poble parlen de crear finestres de vidre entre els consistoris i la població, un defensor local els ajudaria a guanyar credibilitat democràtica.

Sant Boi de Llobregat ha estat el primer municipi del Baix Llobregat en comptar amb aquesta figura. L’Any 2000, es va crear aquesta institució. Gavà va ser la segona, l’any 2003. Sant Feliu de Llobregat (2006); Viladecans (2007) i Cornellà (2008) han estat les últimes. Cal tenir en compte que la majoria de les sindicatures locals al Llobregat són del segle XXI, tot i que la primera figura contemporània del Síndic de Greuges de Catalunya va començar gairebé a la mateixa hora que es va crear el govern autonòmic després de la Transició, concretament l’any 1984.

Assessor per moure’s per l’Administració
Des del 2005, els Síndics de Greuges Locals estan units en el Fòrum de Síndics de Catalunya, un espai comú de trobada i de reflexió que ofereix suport tècnic i formatiu, a més d’assessorament. A través d’aquesta agrupació, cada any es presenta el Recull d’Informes dels Síndics i Síndiques de Catalunya, on es reflecteixen els principals temes tractats durant l’any. Els defensors locals tenen tres funcions: resoldre consultes, informacions i assessoraments dels ciutadans; tramitar queixes i presentar actuacions d’ofici davant de l’ajuntament pertinent. Aquesta darrera és una mena de recomanació que fa el Síndic al consistori per resoldre un conflicte que ha detectat. Després, el govern municipal pot aplicar-la o no, però té l’obligació de donar una resposta.

Segons el darrer Recull d’Informes dels Síndics Locals de Catalunya, el gran volum de la seva feina són les consultes i és que, segons el Síndic de Greuges de Cornellà, Joan Barrera, “són la conseqüència de les dificultats que té el ciutadà per moure’s per una Administració complexa. El ciutadà s’adreça al Síndic per resoldre aquests dubtes i fruit d’aquestes consultes, s’acaba assessorant i orientant el ciutadà quan té una dificultat”. A més, també cal tenir en compte que els síndics municipals només poden actuar davant l’Ajuntament o front qualsevol institució o empresa d’àmbit municipal; però si s’adreça una persona per queixar-se d’una irregularitat d’una administració d’altra àmbit, el síndic local també pot derivar el seu cas al defensor autonòmic o del Pueblo, segons l’Administració pertinent.

L’habitatge, queixa recurrent
Pel que fa a les queixes, la gran majoria han estat relacionades amb l’habitatge, seguides d’irregularitats durant els procediments sancionadors i la reducció dels serveis socials. “En el cas de Viladecans, durant el 2013, el principal volum de queixes estaven relacionades amb temes tributaris, persones que han tingut problemes per pagar l’IBI o que han demanat aplaçaments per poder pagar aquest tipus d’impost. A Viladecans, per exemple, el tema de l’habitatge no ha estat el més representatiu”, assegura el Síndic d’aquesta localitat, Vicenç Mazón.

Durant el 2013, els síndics locals de Catalunya han formalitzat 2.737 queixes, de les quals, el 90’6% han estat admeses. Tenint en compte el volum de població que representen, el nombre de queixes és petit. A la nostra comarca i durant les mateixes dates, a mode d’exemple, el Síndic de Gavà va tramitar 11 queixes. Cornellà, el municipi més poblat del Baix Llobregat, va registrar 134 queixes; i Viladecans, amb una població de més de 65.000 habitants, 43. “El nostre principal repte de futur és arribar a tota la població perquè encara som una institució desconeguda per algunes persones”, confessa el Defensor de Viladecans.

Dos terços del Baix no tenen Síndic
Només el 30’73% de la població del Llobregat compta amb la defensa d’un síndic local, o el que és el mateix, dels 1.059.767 habitants del Baix Llobregat i de L’Hospitalet, només 325.685 persones tenen en el seu municipi aquesta institució. Un fet sobtant, però què en podem esperar? Ni tan sols les quatre capitals de província en tenen aquesta figura després que l’Ajuntament de Tarragona decidís cessar del seu càrrec l’antic defensor per estar vinculat a una associació cultural... Tan de bo els ajuntaments fossin tan exigents amb els membres dels seus equips de govern! III