Mercè Conesa, primera dona presidenta de la Diputació, ara més plural i Llobregatina

Després de les eleccions municipals és moment de constituir les diferents administracions supramunicipals que surten representades directament dels resultats dels comicis locals. La primera, en aquest cas, ha estat la Diputació de Barcelona que aquest mes ha celebrat el seu Ple de constitució, a la seva seu, l’edifici de can Serra, en un acte sense sorpreses després de l’acord presentat ahir entre CiU i ERC. Tal i com ja van avançar, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa (CiU) ha estat escollida presidenta de l’ens provincial amb 35 vots a favor dels 51 membres que formen la cambra i que, per tant, suma els vots a favor de la bancada socialista: “Hem votat a favor per dos motius: pel seu coneixement de la cambra, el seu tarannà i la sensibilitat social; però també pel seu suport als ajuntaments”, ha dit Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, com a portaveu del grup socialista.

Primera dona presidenta
I és que, Conesa és una vella coneguda de la diputació, on ja porta tres legislatures, sent, de fet, la seva vicepresidenta amb Salvador Esteve de 2011-2015. A més, Conesa serà la primera dona en ostentar la màxima representació de l’ens provincial, dada rellevant tenint en compte que serà la 82ena presidenta de la Diputació, institució bicentenària. “Assumeixo la presidència conscient que formo part d’un llarg itinerari de moltes i moltes dones que han lluitat per la igualtat. [...] Hem recorregut molt camí des de llavors, no sempre de forma lineal amb retrocessos importants com el llarg i nefast franquisme. Prova, però, de la maduresa democràtica assolida és aquesta sala, on m’acompanyen alcaldesses i regidores de les principals ciutats de Catalunya. Avui jo sóc una baula més en la cadena cap a la igualtat”, ha dit Conesa durant el seu discurs davant d’una àmplia representació femenina com Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet; Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues; o Maria Rovira, de les CUP-PA, la diputada més jove de la cambra. En total, 19 dels 51 escons estaran ocupats per dones.

Pel que fa el primer discurs oficial com a presidenta de la Diputació, Conesa ha destacat el paper municipalista de l’ens provincial, però també el seu tarannà democràtic i catalanista: “Avui estem també davant d’un moment excepcional i a nosaltres ens correspon fer front a aquest repte”, en clara referència amb el procés sobiranista. Pel que fa els grans grups d’actuació, Conesa dividirà la seva activitat política en cinc grans àmbits que, aviat, es concretaran amb un Pla d’Actuació: polítiques socials orientades a lluitar contra la desigualtat; polítiques econòmiques per fomentar l’ocupació; l’aposta per la cultura i els serveis públics, apartat que ha definit històricament a l’ens; enfortir les polítiques envers la transparència i el bon govern que demana la ciutadania; i, últim, la contribució activa al procés de transició nacional. Més èmfasis, en aquest sentit, ha mostrat el que serà el seu soci de govern, ERC, de la veu de Dionís Guiteras, alcalde de Moià, i aviat vicepresident de la Diputació: “Hem de posar aquest ens al servei del futur”, deia, a més, amb el mateix esperit que el Parlament de Catalunya.

Set grups provincials, tres liderats pel Baix
Res a veure amb la posició del Partit Popular que de la veu de Garcia-Albiol, ex alcalde de Badalona, ha volgut agrair a l’ens provincial la tasca feta a l’anterior legislatura, però que, “ens trobaran al davant si converteixen la Diputació en un instrument identitari”. Encara més durs s’han mostrat les noves agrupacions com Ciutadans o les CUP, els quals, a través dels seus portaveus, han demanat directament suprimir aquest nivell administratiu provincial, els primers, per fer més eficaç l’administració; i els segons, per recuperar les set vegueries.

Les CUP-PA, que per primera vegada tenen representació a totes les diputacions de Catalunya, han estat els únics en presentar una candidata a la presidència de la Diputació: Laia Sabater, que ha rebut els tres vots dels seus diputats. La resta ha preferit no presentar candidatura, amb l’excepció òbvia de Convergència i Unió. D’aquesta manera, entre pocs juraments i promeses, i molts imperatius legals, la Diputació s’ha constituït amb un projecte que dóna continuïtat a l’anterior governança convergent de Salvador Esteve, però afegint el gir sobiranista amb ERC sense perdre l’esperit social i municipalista que defineix la institució. En aquest sentit, la presidència deixa d’estar en mans d’un alcalde de la comarca, com era Esteve, de Martorell, tot i que el Baix Llobregat manté un pes destacat dins l’ens provincial, amb nou diputats i tres líders de grups polítics: Pilar Díaz, d’Esplugues, estarà al davant de la bancada socialista; Arnau Funes, de Cornellà, a Entesa; i Miguel Ángel García, de Gavà, per Ciutadans. III