Ai, la participació ciutadana!

En molts casos, la complexitat de la gestió dels nous consistoris ha obligat a fer un nou procés d’aprenentatge, d’acostament a l’engranatge dels governs municipals.

Un cop passats aquests 12 mesos, això ha de quedar enrere. La gran majoria d’ajuntament ja han aprovat els seus pressupostos i han elaborat una proposta de Pla d’Actuació Municipal, el full de ruta de les ciutats i pobles, els deures compromesos. I alguns, també la majoria, han establert mecanismes de participació per apropar aquest document base a la seva ciutadania.

Ja tenim la polèmica servida, doncs, entorn del que s’entén per “processos participatius”. No és la meva intenció, en aquestes quatre ratlles, fer un tractat en participació ciutadana ni en governança participativa. Però opino que és necessari que ens decidim a fer passos endavant en l’elaboració d’un marc d’actuació, d’unes normes bàsiques del joc.

Els governs municipals, els ajuntaments, estem fent esforços en no perdre el tren del que la societat reclama, legítimament. I cal convèncer els no convençuts que les nostres ciutats ja han fet el pas de la infantesa a l’edat adulta. I cal que els governants de torn els acompanyem en aquesta transició. Això si, hem d’aconseguir aprendre a construir consensos, hem d’enfortir la nostracultura deliberativa i de crear noves “estructures” (concepte potser massa antic) per ser capaços de captar el missatge i reconvertir-lo en una realitat a curt termini. De deures en tenim tots.

Mentrestant, per no perdre el temps, és important que aprofitem tot allò que ja estigui caminant. Les nostres ciutats s’ofereixen a la ciutadania, i estan immerses en processos renovats. Per crear noves i millors formes de participació ciutadana, no podem esperar asseguts a la butaca que caiguin del cel. III