Un 2020 que comença ple d’incògnites

D’entrada, (quan escric aquest article) encara no hi ha govern a l’Estat i, pel que sembla, de moment encara no hi ha res clar. Diu la dita que “any nou vida nova” i se suposa que ho serà malgrat que encara estem immersos en una gran incertesa. L’any passat es van celebrar dues eleccions generals i potser no hauran servit de res.
Ens afecta aquesta qüestió als ciutadans i ciutadanes? És molt important per a la nostra vida quotidiana? Doncs sembla que a Catalunya, pel que fa a l’economia sí. Només cal mirar l’últim índex del PIB i veure que el de Madrid ja supera a Catalunya per segona vegada en aquest segle. Cal que ens deixem de romanços i comencem a posar-nos les piles. Per tant els partits polítics, que són els nostres representants, han de posar fil a l’agulla per arribar a acords i pactes malgrat que hi hagi qüestions que hi puguin interferir, com és el cas de l’amnistia dels presos polítics i/o el possible retorn dels exiliats o fugits. Això pot tenir una importància cabdal com ho és també l’abstenció d’ERC per facilitar que Pedro Sánchez pugui formar govern o serveixi per clarificar si, de debò, aquesta és l’única opció o encara hi ha d’altres possibilitats.
I és clar, tot aquest enrenou té conseqüències per arribar a acords en la relació/diàleg Catalunya-Espanya i això malauradament potser no serà possible fins que també se celebrin eleccions al Parlament de Catalunya. Amb uns nous governs el diàleg hauria de ser més fluid, però ara per ara hi ha massa fronts oberts. Recordo una frase de Baudelaire que deia que “una successió de petites voluntats aconsegueix un gran resultat”. Doncs tots plegats que s’ho apliquin ja! Pel bé d’Espanya i de Catalunya.
Ara bé, als ciutadans el que ens ha de preocupar de veritat aquest 2020 és el nostre dia a dia, la feina, la sanitat, les pensions i també el medi ambient perquè la qualitat de l’aire que respirem no és l’adequat i ja és vigent la prohibició d’entrada pels vehicles que no tenen distintiu, a Barcelona i als límits territorials establerts dins de les Rondes. La prohibició afecta també a L’Hospitalet, Esplugues, Cornellà i Sant Adrià. I jo em pregunto: estan preparats els mitjans de transport alternatius per assumir aquesta mobilitat? Segons el RACC, més de 100.000 persones no poden utilitzar el seu vehicle. Amb quin mitjà aniran a treballar? En hores punta els trens de rodalies estan ocupats al 100%, la xarxa d’autobusos no és suficient i els Ferrocarrils de la Generalitat no solucionen el problema a molts indrets del territori. Tot plegat pot causar un gran desgavell especialment en hores punta. Esperem que els Reis Mags siguin generosos i condescendents!