El Baix Llobregat i l’Hospitalet es bolquen amb el Gran Recapte i treuen múscul pels diferents projectes per combatre la fam. La consciència pel malbaratament creix i es consoliden iniciatives que fan un al·legat per aprofitar el menjar que es produeix.
Quatre mil quatre-centes tones d’aliments poden alimentar 196.000 persones en situació de pobresa durant tres mesos. La primera xifra és la quantitat de menjar que es va recaptar arreu de Catalunya en la darrera edició del Gran Recapte dels Aliments, que recull menjar i productes de primera necessitat perquè el Banc dels Aliments els reparteixi entre els més necessitats. I l’altra xifra és el temps extra que dona a aquestes gairebé 200.000 persones pobres per poder seguir rebent l’ajuda. Segons dades del Banc dels Aliments, el nombre de persones en risc d’exclusió a la metròpolis ha crescut un 3%.
Una acció potent que ajuda el Banc dels Aliments a omplir el rebost i que congrega una gran part de ciutadans. De fet, a l’últim gran recapte van participar un de cada quatre catalans. El menjar recaptat es va classificar i enviar a diferents entitats d’iniciativa social que col·laboren amb el banc, per tal que les reparteixin amb les persones que més ho necessiten.
Com passa en altres Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la situació al Baix Llobregat i l’Hospitalet no és tan crítica com en algunes regions del món, però això no treu que hi hagi situacions d’emergència a la comarca que cal cobrir amb l’ajuda de bancs dels aliments. Aquest és el cas de la Botiga Solidària de Cornellà, una iniciativa nascuda el 2013 de la mà d’una trentena d’entitats de la ciutat i l’Ajuntament. Bona part dels aliments que reparteix aquesta entitat cornellanenca provenen del Banc dels Aliments. En xifres, la Botiga Solidària sol repartit anualment al voltant de 200 tones de productes, dels que 115.000 provenen del banc català.
La Botiga Solidària té com a objectiu “donar resposta a la creixent demanda d’aliments de primera necessitat” per part d’un sector de la població vulnerable. La posada en marxa d’aquest ens respon a la necessitat “d’homogeneïtzar els recursos i optimitzar els esforços” que porten a terme les entitats del tercer sector que treballen a la ciutat.
Per la seva banda, a Sant Andreu de la Barca es va posar en marxa una iniciativa similar a mitjans del 2016, quan l’Ajuntament i entitats de la ciutat agrupades al voltant del Fòrum Solidari van posar en marxa un Banc d’Aliments propi. Un banc que també rep roba i altres productes de primera necessitat; de fet, el material del top manta que comissa la Policia Local va a parar als prestatges del Banc d’Aliments local, des de sabatilles fins a samarretes . “Qualsevol ajuda és bona per nodrir el Banc d’Aliments i poder ajudar les famílies de la ciutat que més ho necessiten”, expressa la regidora de Serveis Socials, Charo Ramírez. Per la seva banda, el cap de la Policia Local, Jordi Bernat, subratlla que aprofiten els productes recuperats al top manta “una vegada comprovada la seva procedència”.
Contra el malbaratament alimentari
Per posar fi a la fam al món cal, primer, conscienciar-nos sobre la producció i el consum responsable d’aliments. En aquest sentit, sis entitats van ser premiades a finals del 2019 en el marc dels Premis Mercabarna Paco Muñoz, creats pel mercat barceloní per promoure i reconèixer iniciatives que lluitin contra el malbaratament alimentari. La denominació fa referència a l’activista contra el malbaratament Paco Muñoz, tant des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com des de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). Els guanyadors van ser Kopgavà Service Trade, que amb la intervenció al camp i a la seva planta d’envasat ha aconseguit reduir la mida dels naps, xirivies i porros que omplen les safates d’hortalisses per al brou que ven. Per tot plegat ha rebut el premi al Sector de la Producció Agrícola. Ronda Fruits va ser guardonada amb el premi a la millor iniciativa d’Empresa Majorista, per la seva “gran implicació en la donació de fruites i hortalisses al Banc dels Aliments”. Caprabo es va endur el guardó a la millor iniciativa d’empresa detallista, pel seu programa de Microdonacions, que dóna aliments en bon estat directament a 150 entitats socials sense passar pel magatzem del banc. L’Ajuntament de Reu va rebre l’accèssit a la millor iniciativa de Treball en Xarxa per un projecte que ha aconseguit implicar institucions, entitats i empreses que col·laboren per portar a terme una iniciativa de recuperació d’aliments que no es poden comercialitzar però que són consumibles. La menció honorífica va anar a parar al Banc dels Aliments de Barcelona, per la seva tasca de cooperació i ajuda als més necessitats.
També van donar un premi a una entitat del Baix Llobregat, del Prat en concret, per la seva tasca de reaprofitament alimentari. Es tracta d’Espigoladors, una entitat que des de fa cinc anys recull fruita i verdura apta per al consum que ha estat descartada per als circuits comercials, sigui per raons estètiques, sobreproducció o perquè estigui madura. El 90% dels productes són donats a entitats socials perquè les reparteixin entre les persones en risc de pobresa, mentre que amb la resta fabriquen conserves naturals i artesanals, que venen sota la marca Im-perfect. El 2018 va aconseguir recuperar 7.500 quilograms d’aliments i ha ofert 2,3 milions de racions de menjar, mentre que, en el seu vessant integrador, ha impartit formació i donat feina a 55 persones al seu obrador de conserves.
Competitivitat al Parc Agrari
Una de les metes de cara al 2030 és optimitzar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors d’aliments a petita escala, alhora que es posen en marxa polítiques agrícoles que augmentin la producció però mantinguin un equilibri amb l’ecosistema. En matèria de petits productors, el Baix Llobregat compta amb el Parc Agrari, l’horta de la metròpolis enclavada enmig d’infraestructures, port, aeroport i ciutats densament poblades. Unes amenaces que posen en perill un ecosistema únic a Catalunya.
En aquest sentit, s’estan posant en marxa iniciatives per avançar cap a una protecció més efectiva del Parc Agrari. En el cas de Sant Boi, s’està portant a terme un cens de terres per conèixer la situació de l’agricultura al municipi. Segons el recompte municipal, gairebé el 80% de les terres del Parc Agrari a Sant Boi estan actualment conreats, davant un 7,3% que estan abandonats. Per altra banda, aquell cens va establir que hi havia diverses finques contaminades per l’acció de l’home, una desena en concret, que han quedat inservibles, almenys durant un bon període de temps. També es va posar de manifest que hi havia terres que, en no estar ben cuidades, acabaven afectant les properes.
Per altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va entrar a formar part del Consorci del Parc Agrari el maig del 2019. En aquest sentit, l’ens metropolità dedicarà una aportació econòmica de 250.000 euros anuals al consorci, que es podran materialitzar de forma monetària o com a prestació de serveis.
|
Fundació Espigoladors, una lluita per fer possible l’ODS 2
Fundació Espigoladors
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 fa referència a posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària, millorar la nutrició i promoure l’agricultura sostenible. Segons dades de les Nacions Unides, l’any 2017 hi havia 821 milions de persones desnodrides al món, dos terços de les quals vivien a l’Àfrica Subsahariana i als països del sud de l’Àsia. Les dades d’aquesta organització referents a la malnutrició també són esgarrifoses: és la causa del 45% de les morts d’infants de menys de 5 anys, i un 22% d’aquest mateix col·lectiu la pateix. A Catalunya, si bé és cert que no es compta amb xifres tan severes, segons dades de l’Idescat un 24,7% de la població es trobava en risc d’exclusió social l’any 2018, situació que moltes vegades deriva en una falta d’accés a una alimentació saludable.
Les dades referents a la fam i la malnutrició xoquen amb les referents al malbaratament alimentari, el rebuig d’aliments nutritius al llarg de la cadena de subministrament. Segons dades de la Food and Agriculture Organization, un terç dels aliments produïts anualment són malbaratats, fent que aquests i tots els recursos emparats per a produir-los esdevinguin residus. La Fundació Espigoladors, en xarxa amb el sector primari, lluita per revertir aquesta realitat a Catalunya. Amb equips de voluntaris i voluntàries collim les minves dels camps que el sector primari no pot comercialitzar a causa de les exigències estètiques del mercat i dels preus que marca. La majoria dels aliments recuperats es destinen a Serveis de Distribució d’Aliments que promouen l’accés a una alimentació saludable a les persones en situació vulnerable. Així mateix, també es recuperen excedents de producció d’algunes companyies que treballen en el sector alimentari, bona part dels quals es destinen, també, a aquests Serveis.
L’ODS2 també es fa ressò de la situació de precarietat que viuen els petits productors. A escala mundial, dos terços dels treballadors que es troben en situació de pobresa es dediquen, precisament, a l’agricultura. La sobreoferta originada a causa de la poca diversificació i l’arribada de productes importats, l’augment dels costos de producció i el poc poder que té el sector primari per negociar preus, són les causes principals d’aquesta precarietat. Per tal de posar fi a aquesta situació, l’ODS2 pretén implementar sistemes de producció agraris sostenibles, mantenir la diversitat genètica de les llavors i dels cultius, i corregir i prevenir les restriccions i distorsions comercials dels mercats agropecuaris mundials. La Fundació Espigoladors contribuïm a l’erradicació d’aquesta situació a través de la sensibilització i l’apropament a la realitat del camp a totes i totes els participants de les nostres activitats.
|
Si (
No(
