Diverses poblacions de la comarca apunten als nous reptes energètics amb empreses de transició ecològica com Vilawatt, a Viladecans. Sant Vicenç dels Horts vol crear la seva pròpia Zona de Baixes Emissions al centre del poble, en el barri del Poble Vell.
La comarca amplia els seus objectius d’energia neta mirant al 2030. Diverses poblacions del Baix Llobregat lideren projectes per aconseguir l’eficiència energètica, reduir la contaminació i crear una infraestructura per a desenvolupar com haurà de ser el model sostenible d’aquí una dècada. L´Agenda 2030 proposa remodelar i evolucionar els estils de producció per a crear les societats del futur.
La comarca amplia els seus objectius d’energia neta mirant al 2030. Diverses poblacions del Baix Llobregat lideren projectes per aconseguir l’eficiència energètica, reduir la contaminació i crear una infraestructura per a desenvolupar com haurà de ser el model sostenible d’aquí una dècada. Les Nacions Unides proposen en remodelar i evolucionar els estils de producció per a crear les societats del futur, amb un marge d’una dècada.
Les mesures de l’ONU son crear una proporció considerable d’energia renovable, per tal d’assolir l’eficiència energètica, mitjançant la inversió en infraestructures i tecnologia neta per poder donar serveis energètics moderns i sostenibles. En aquest cas, Viladecans és una de les ciutats que capitaneja aquesta transició a la comarca i a Cataluña amb el projecte Vilawatt. D’altra banda, trobem la gran Zona de Baixes Emissions (ZBE) de les rondes barcelonines que impliquen diversos trams d’autopista i autovia de L’Hospitalet, Esplugues i Cornellà. A més, Sant Vicenç dels Horts tancarà el seu centre al trànsit per reduir la contaminació, creant la primera ZBE al centre d’un municipi a l’altre costat del riu Llobregat.
La transició energètica de Vilawatt
Viladecans ha creat una empresa energètica local, Vilawatt, a proposta del consistori i finançada, en part, per Urban Innovate Actions (UIA). El projecte, pràcticament amb més del 80% desenvolupat, va començar com una iniciativa de transició energètica des de les ciutats presentada al programa UIA de la Unió Europea, qui el va seleccionar entre 378 propostes presentades per altres ciutats del continent.
Aquest 2020, Vilawatt serà la primera empresa pública de transició ecològica o energètica de Catalunya que començarà a operar al 100%. L’empresa encarregada de subministrar l’energia serà Aura, creant una nova cultura energètica a Viladecans, renovant edificis i estalviant amb una nova moneda virtual i local que podrà ser utilitzada per comprar als diferents comerços de la ciutat. Per a contractar energia a Vilawatt, els viladecanencs hauran d’entrar a formar part de l’Associació Ciutadana de Transició Energètica, que forma part del consorci de la companyia juntament amb l’Ajuntament de Viladecans i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Vilawatt comercialitza energia elèctrica 100% renovable, procedent de producció hidràulica, solar o eòlica. L’empresa local, a més, presta els serveis de rehabilitació d’edificis, millorant el seu estat i la seva eficiència energètica, per a reduir la demanda i el consum.
En aquest sentit, tot l’estalvi es retornarà als usuaris en forma de moneda virtual com una recompensa directa per utilitzar l’electricitat de Vilawatt. Els beneficis obtinguts de l’estalvi que s’aconsegueixin de la compra agregada, respecte a el consum registrat amb les anteriors companyies es reinvertirà en el projecte com la rehabilitació d’edificis, i una altra part es convertirà en moneda Vilawatt que els usuaris podran gastar en el comerç local de Viladecans.
Zones de Baixes Emissions
L’àrea des de les rondes de Barcelona i les seves continuacions per la C-32 fins a fer l’oval metropolità limitaran l’entrada de vehicles sense identificació d’emissions de gasos contaminants a partir de l’1 de gener. Així ho va concretar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb l’ajuntament de la capital catalana i els consistoris de L’Hospitalet, Esplugues i Cornellà. Tot i això, les rondes resten excloses de la ZBE i podran circular vehicles sense distintiu, però no ho podran fer per diferents zones urbanes de Cornellà, Esplugues i a tot L’Hospitalet.
Segons l’alerta per contaminació atmosfèrica, l’AMB decretarà durant els dies que hi hagi un gran cúmul de contaminació a l’aire les restriccions pertinents, deixant circular a la ZBE o no als vehicles amb emissions B, C, Eco o 0. Les sancions per l’incompliment de la normativa oscil·laran entre els 200 i 1.800 euros. Les restriccions només seran de dilluns a divendres de 7 a 20 hores.
Sant Vicenç dels Horts, tot i ser ben lluny d’aquesta Zona de Baixes Emissions (ZBE), també ha volgut crear la seva. El govern del municipi col·laborarà amb l’AMB per tancar el barri de la Vila Vella al trànsit rodat. La voluntat es convertir-la en una zona sense fums. L’organisme metropolità està elaborant l’estudi i s’ha testat la primer proba pilot aquest mes de desembre, amb la prohibició de circular als vehicles pels carrers Mossèn Josep Duran, Francesc Moragas, Nou, Nadal i les places de Catalunya i Sant Jordi.
Assignatura pendent: Aeroport del Prat
La macroinfraestructura aeroportuària catalana, enclavada al Baix Llobregat, és un dels principals focus d’emissions de gasos contaminants de la comarca i de Catalunya. L’Aeroport del Prat és, juntament amb el Port de Barcelona, l’epicentre de contaminació amb una emissió per persona propera als 97kg de diòxid de carboni.
A tot això se li ha de sumar la contaminació acústica que pateixen, especialment, les zones residencials costaneres de Gavà i Castelldefels. Associacions com Apacana, Preservem Castelldefels, Prou Soroll i la Associació de Veïns de Gavà Mar mostraven a finals de 2019 la seva inquietud per les propostes d’ampliació de l’Aeroport del Prat, davant de la possibilitat de col·lapsar amb l’increment actual de viatges. En aquest sentit, l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, deixava clar que la quarta pista de l’aeroport era Girona i no es podia acabar amb el ric i fràgil ecosistema del delta del Llobregat amb aquesta ampliació.
“El creixement físic de l’aeroport ha arribat al seu límit”, assegurava Mijoler, instant a les diferents administracions a aplicar les ampliacions pertinents a Girona per a fer un “sistema aeroportuari de país eficient”. A més, cal recordar que el Prat va ser aquest any, segons un informe de la Comissió Europea, una de les ciutats més contaminades d’Espanya, a causa, fonamentalment, de la infraestructura aeroportuària.
Vilawatt: cap a una transformació integral i sostenible de Viladecans
Per Jordi Mazón, Tinent d’alcalde de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Viladecans.
Des que l’any 1820 el físic danès Oersted va descobrir el fenomen que pocs anys més tard els físics Faraday i Lenz van anomenar com inducció electromagnètica, la tecnologia per generar electricitat ha avançat molt, però, en essència, s’ha seguit basant en el mateix: fer moure una espiral en el si d’un camp magnètic. La manera com s’ha fet moure aquesta espiral ha condicionat i definit el món que coneixem avui; escalfar aigua cremant combustibles fòssils a les centrals tèrmiques per generar vapor i fer girar turbines fissionant urani a les centrals nuclears, o aprofitant els salts d’aigua a les preses. Un model basat en pocs centres de molta potència, allunyats dels centres de consum. La situació política i social global, amb guerres i tensions entre països pel control dels combustibles fòssils, i el deteriorament ambiental i del clima per les emissions de la combustió són algunes de les conseqüències nefastes d’aquest model. Ja fa uns quants anys que es parla de la necessitat d’un canvi de model energètic, no contaminant, sostenible, basat en una energia que sigui assequible i neta. I aquí és on el Vilawatt es converteix en l’eina necessària per impulsar aquesta transformació social, ambiental i econòmica. El projecte Vilawatt té per objectiu transformar la ciutat a partir d’un canvi en la generació, subministrament i governança de l’energia. Tres en són els eixos fonamentals. El primer, la producció i distribució a través del consorci públic Vilawatt, la governança del qual recau a la ciutadania, que ha de produir i distribuir energia 100 % renovable, provinent en bona part per una xarxa de panells fotovoltaics que s’aniran instal·lant arreu de la ciutat, per ser autoconsumida i compartida mitjançant la creació de les comunitats energètiques. El segon eix es basa en l’eficiència energètica, remodelant els edificis de la ciutat. El tercer eix és la moneda local, que ha de permetre, a partir de l’estalvi energètic i de la quantificació dels costos transaccionals associats al canvi d’energia renovable vinculada al Vilawatt, dinamitzar el comerç local. Vilawatt és la punta de llança d’una transformació ciutadana que impregna la política municipal. En la mobilitat, per exemple, amb un canvi de model de mobilitat urbana, amb la creació dels ciclocarrers i la igualtat en la prioritat de la circulació per aquests entre cotxes i les bicicletes i VMP (vehicles de mobilitat personal); o en la renaturalització de l’espai públic per reduir la demanda de refrigeració i combatre l’efecte illa de calor urbana, reconvertint les places dures en toves.
Si bé les mesures anteriors van encaminades a la reducció del consum energètic i de les emissions, en el moment actual ja no n’hi ha prou amb això, sinó que cal, a més a més, “netejar” el CO2 atmosfèric acumulat a la troposfera. Per això cal fer polítiques d’absorció, com la creació d’un bosc a la zona forestal que tingui la categoria d’equipament municipal, o la replantació i plantació d’arbrat urbà sota un criteri de fixació de CO2, per tendir a una ciutat neutra o fins i tot negativa en emissions.
|