És un dels parcs metropolitans més grans del planeta. Una serra de muntanyes única i simbòlica. Un autèntic hort metropolità, que suposa el 14% de la superfície de regadiu de Catalunya. Un conjunt de platges que col·leccionen el reconeixement internacional i banderes blaves. Aquestes són algunes de les joies que formen part del patrimoni natural de la comarca.En un món on la consciència ecològica s’ha instal·lat i una noia de 16 anys és portada dels mitjans internacionals amb les seves manifestacions demanant mesures contra el canvi climàtic, és un moment idoni per plantejar a escala local una sèrie de preguntes. Com respira el Baix Llobregat i L’Hospitalet? Quin és l’estat del nostre hort, el Parc Agrari? Hi ha suficients espais verds a les ciutats?

Parcs naturals Collserola, el pulmó metropolità
Al Baix Llobregat tenim la gran sort de tenir un dels parcs metropolitans més grans del món, Collserola. La Serra de Collserola té 8.295 hectàrees, superfície que la fa el pulmó de l’Àrea Metropolitana. L’espai és gestionat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que a més de garantir la cura del parc, organitza conferències, cursos i tallers per a tots els públics amb fins educatius.
Collserola va ser declarat Parc Natural l’any 2010. El 30 d’abril de 2019, el Consell de l’AMB va aprovar provisionalment el nou Pla Especial de Protecció, actualment pendent de l’aprovació de la Generalitat. El nou Pla de Protecció vol blindar la protecció del parc, traslladar les activitats a la part exterior i millorar el manteniment del patrimoni.

Garraf i l’abocador que cal segellar
Fa 13 anys es va clausurar i segellar l’abocador del Garraf, però encara avui aquest espai situat entre Begues i Gavà arrossega problemes. Alguns episodis de contaminació van fer saltar l’alarma de què potser no s’havia acabat de tancar. L’AMB va aprovar un projecte de restauració per integrar aquest espai al parc natural. Ara, s’espera que l’espai estigui recondicionat l’any 2027.
Pel que fa al parc natural, el juny la Federació d’A­grupacions de Defensa Forestal del Penedès-Garraf, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat Penedès-Garraf, van instal·lar una xarxa de càmeres connectades amb internet amb els bombers per detectar més ràpidament els incendis forestals i agilitzar les tasques d’intervenció i extinció.

Montserrat
La Serra de Montserrat és un lloc de visita obligada per a tothom, creients o ateus, turistes o veïns del territori. Aquest símbol de Catalunya situat al nord de la comarca va ser declarat Parc Natural l’any 1987. Des d’aleshores, s’han aplicat diverses normatives de protecció de l’espai i limitació de les activitats permeses al seu entorn. La gestió correspon al Patronat de la Muntanya de Montserrat.
L’any 2016 es va publicar la resolució de l’Acord de la Comissió Executiva del Patronat, on es va actualitzar el conjunt de normes i limitacions datat de 1987 i sotmès a repetides actualitzacions. El nou acord inclou regulacions de les activitats esportives (el senderisme és l’únic esport sense limitacions de temporada o zonals) i culturals i té una clara intenció ecologista. “Els visitants del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat es comportaran de forma respectuosa amb la flora, evitant danyar-la i introduir-se en aquells llocs amb presència d’espècies vegetals fràgils o vulnerables”, exigeix un dels apartats.
No hi ha cap dubte: Montserrat és un espai ‘sagrat’, una muntanya icònica i totalment blindada legalment per protegir el seu ecosistema. Cal dir també que, a més de la seva evident importància, el fet de tenir el seu propi òrgan de gestió diferenciat de la Xarxa de Parcs de la Diputació fa que el seu control sigui més proper i rígid.

El Delta del Llobregat, una llar per ocells
El Delta és el segon sistema deltaic més important de Catalunya. Amb una extensió de 97 km², és una zona molt important per la protecció de les aus, ja que és un punt de parada dins de la ruta migratòria del mediterrani. Al Delta coincideixen més de 360 espècies d’ocells, ja que aquesta àrea funciona com zona de descans, alimentació i nidificació.
La plataforma S.O.S. Delta del Llobregat denuncia que el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya no han pres “mesures suficients per mantenir i adaptar la fauna que habita al Delta i no declarar suficients zones de protecció per a la hivernada, el descans i la reproducció d’aquestes espècies”.
Animals solts
Els altres veïns del Baix, els animals terrestres, també pateixen i provoquen inconvenients de convivència. Un dels casos és la problemàtica dels senglars arreu la comarca. El maig de 2019 un gos va morir a Sant Vicenç dels Horts salvant a un nen de quatre anys de l’atac d’un ramat de senglars.
A Corbera, l’Ajuntament estudia la possibilitat d’implementar un programa d’esterilització mitjançant vacunes, per evitar recórrer als sacrificis o batudes de caça. A l’est de la comarca, els veïns de Sant Just Desvern ja estan acostumats a veure senglars a la nit, baixant a la recerca d’aliment. “A vegades baixen a la carretera, i jo personalment m’he donat algun ensurt amb el cotxe”, assegura Àlex, veí de la zona. A l’hivern és quan més se’n veuen, però al tenir el bosc al costat, “no molesten molt”.

Percentatge d’espais verds per habitant a la comarca
El periodista i escriptor Jesús Vila senyalava al digital local L’Estrella de L’Hospitalet un problema molt greu: la terrible mancança d’espais verds a la ciutat governada per l’alcaldessa socialista Núria Marín. Vila recuperava les xifres de l’Organització Mundial de la Salut, que recomana un estàndard de 10-15 metres quadrats per habitant. “Si això ho comparem amb els 5,57 m²/hab. de zones verdes de L’Hospitalet (...) veurem de seguida que aquesta urbs és qualsevol cosa menys una ciutat saludable, de manera que viure en l’Hospitalet s’està convertint en un risc cert per a la salut”.
Amb les estadístiques sobre la taula, no cal ser molt intel·ligent per adonar-se que cal plantar més arbres, i no talar-los com s’ha estat fent en alguns barris. L’Ajuntament ha de replantejar-se la seva política d’espais verds. Cal recordar que fa un parell de mesos aquest mateix govern va aprovar un Pla Director del verd urbà, que preveia augmentar un 8% la cobertura arbòria de la ciutat.
A la resta de la comarca, entre els municipis amb més de 40.000 habitants, Esplugues no arriba a l’estàndard, amb 8,79 m² per habitant. En contrast, Gavà es desmarca arribant als 20,03 m².