Aquest mes de juliol hem entrat en la nova normalitat per anar recuperant la nostra vida quotidiana, encara que no queda clar a quina vida quotidiana tornarem.
Sóc conscient que s'ha de recuperar l'economia però em fan una mica de por les presses, ja que aquestes sempre són males conselleres. Els governs s'han apressat a obrir fronteres per reactivar el món del turisme i, és clar, també l'economia, ja que és una de les indústries que més beneficis genera ( el 15 per cent del PIB l'any 2019), però també es tracta de salvaguardar la salut de les persones. No ens podem permetre un nou rebrot de la Covid-19 que podria portar conseqüències nefastes. Només cal tornar a mirar cap a la Xina per veure que no m'estic inventant res.
Milers de persones de vacances amb la consegüent relaxació de les normes, pot comportar un greu perill de rebrot. Després de més de tres mesos i mig confinats seria una llàstima que, per les presses, tornéssim enrere.
És important recuperar l'economia del país, però penso que no tot s'hi val per aconseguir la fita desitjada. S'haurà d'abordar la fragilitat econòmica en què han quedat moltes empreses i les ajudes econòmiques que seran necessàries per rellançar de nou el país per aconseguir que, de mica en mica, puguem tornar a la normalitat. Tothom la volem, però no pas a costa de la salut i per això cal no abandonar les mesures de protecció i precaució perquè per guanyar temps d'esbarjo podem perdre-hi molt més.
Torno a l'economia. Els fons de la Unió Europea haurien de servir per afavorir que els països amb més necessitats tinguessin accés a finançament a fons perdut o a baix interès. Si no és així, la reconstrucció serà molt difícil i l'esperit de la Unió Europea es podria posar en dubte.
Caldrà ajudar a les famílies perquè moltes tindran integrants que s'hauran quedat sense feina i en conseqüència no podran fer front a les hipoteques o als lloguers dels seus habitatges. També caldrà abordar els problemes sanitaris als hospitals o a les residències de gent gran; farà falta contractar més personal i la pobresa que es generarà al darrere i l'angoixa i escassedat de suports, seran al cap del carrer.
Aquí han de jugar un paper molt important els ajuntaments. Alguns com el del Prat ja han anunciat que demanaran poder gastar el cent per cent del superàvit per fer front a la crisi econòmica i social que es derivarà de la Covid-19. Cal recordar però que les normes de la Llei d'Estabilitat Pressupostària de les administracions públiques, aprovades el 2012 durant l'última crisi financera, s'han convertit ara en un entrebanc, perquè si bé aquestes normes obliguen els ajuntaments i diputacions a tenir superàvit, també impedeixen gastar aquests diners.
Tot plegat és un despropòsit en uns moments en què els governs locals intenten apaivagar aquesta crisi, les conseqüències de la qual encara són imprevisibles. III
Si (
No(
